Julià Fernàndez i Olivares, el delegat territorial del govern de la Generalitat de Barcelona, va obrir la jornada afirmant que “el 70% de la contractació la fan els ajuntaments, consells comarcals i entitats locals” i va afirmar que “la nova llei s’assegurarà que la qualitat estigui per sobre del preu del servei”.

El passat 12 de setembre, la Generalitat de Catalunya va organitzar la jornada ‘La Llei de contractes de serveis a les persones. Una oportunitat de millora’.

A la sessió es van explicar els principals canvis que es produiran respecte la llei anterior, tot just fent un repàs del context i el marc legal, seguit d’un torn de preguntes per respondre els dubtes de les entitats.

Una oportunitat de millora

Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública, va posar en context la llei amb el marc històrico-polític dels darrers anys. Corretja va explicar que “el primer projecte de llei va entrar al departament al setembre de 2017. Quan es va dissoldre el govern de la Generalitat es va decaure el projecte de llei. Al gener de 2018 es va recuperar el projecte i a l’octubre de 2018 es tira de nou cap a endavant. A l’octubre de 2019 es podria tornar a aprovar”.

La nova llei prioritzarà els criteris de transparència, publicitat i igualtat i posarà en un segon terme la concurrència. Corretja va explicar que “el preu continua sent important, però les directives europees permeten posar l’accent en la qualitat”.

Fase de selecció i execució

La nova llei actuarà en dues fases: la de selecció del contractista i la d’execució. A la fase de selecció es limita el preu al sistema de puntuació. En serveis de salut no podrà excedir del 30%, mentre que als altres serveis arriba al 40%.

Corretja va explicar que “el 70 o 60% restant es regeix per criteris de qualitat, com mesurar la quantitat de cuidadors per pacient, les titulacions i experiència professional del personal o la qualitat del servei de restauració, mesurant per exemple la quantitat d’aliments frescos que s’ofereixen”. “Tot són criteris objectius i mesurables, però que no tenen a veure amb el factor del preu”, va assegurar Corretja.

En relació a la selecció, la nova llei ja no utilitzarà el sistema de subhastes i es valorarà que els proveïdors dels serveis tinguin un compromís social.

En l’àmbit de l’execució, una de les grans novetats és que la figura del responsable de contracte passa de ser voluntària a obligatòria. Corretja va recordar que “abans aquesta figura tenia moltes mancances i no tothom la tenia, però ara actuarà com a autoritat pública, incrementant les seves possibilitats d’actuar”.

La directora general de Contractació Pública va explicar que “amb la nova llei, es realitzaran auditories i informes periòdics, a més d’enquestes als usuaris de serveis, per tenir un contacte directe i solucionar les mancances i problemes derivats del servei”.

Visió del sector

Cinta Pascual, presidenta d’ACRA i directora del Grup Onada, va recordar que d'“entre el 60 i el 90% dels seus serveis són recursos humans”. “Oferim serveis a 170.000 persones i tenim més de 40.000 treballadors/es directes, de tot tipus de serveis” va afegir Pascual.

La presidenta d’ACRA va posar especial èmfasi en la durada dels contractes considerant que “els serveis de curta durada no funcionen”. “El fet que els contractes siguin de curta durada és un patiment per les persones usuàries i pel professional, creiem que és important donar estabilitat al contracte”, va assegurar Pascual.

Pascual també va remarcar la importància de la igualtat en els serveis. “Hi ha serveis per atendre a les persones amb discapacitat o a persones grans que tenen un preu per sobre del que es poden permetre les famílies. Necessitem un model que sigui igualitari, paga el mateix una persona en el servei públic que en un centre concertat”.