Més de quaranta entitats catalanes s’uneixen per erradicar el maltractament a les persones grans

Suport Associatiu - Jurídic
Acte de presentació del manifest al Palau Macaya de Barcelona.
Acte de presentació del manifest al Palau Macaya de Barcelona.
Més de quaranta entitats catalanes s'han adherit al manifest.
Més de quaranta entitats catalanes s'han adherit al manifest.

Més de quaranta entitats catalanes s’uneixen per erradicar el maltractament a les persones grans

Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

Les organitzacions signen un manifest on denuncien la invisibilització d’aquesta xacra i es comprometen a impulsar accions conjuntes de prevenció i sensibilització i reivindicar més recursos jurídics i socials.

Posar sobre la taula una realitat invisibiltzada, la del maltractament de la gent gran, i treballar en xarxa per acabar amb aquesta situació, molt més present del que podem pensar. Amb aquest objectiu, 41 entitats han signat el ‘Manifest per aturar el maltractament a les persones grans’ i l’han fet públic amb motiu del dia Mundial de la Presa de Consciència sobre aquesta problemàtica, celebrat el 15 de juny.

El document assenyala que aquesta situació es dona "amb molta freqüència" i adopta diferents formes com poden ser el maltractament econòmic, físic i emocional, l'abandó o la negligència, entre altres vulneracions. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 10 persones grans pateix maltractament, però aquesta xifra podria ser fins i tot més alta, ja que només es denuncia 1 de cada 24 casos.

Davant aquesta problemàtica, Fatec, Eima, la Fundació Provea, la Fundació Roure, Amics de la Gent Gran, Fundació GiraGran i Fundació Pasqual Maragall van decidir impulsar el text, presentat en un acte organitzat el 14 de juny passat al Palau Macaya de Barcelona, amb la voluntat de fer sortir a la llum "una de les formes de violència menys coneguda que es produeix en el si de la nostra societat i de qual tothom, tard o d'hora podria ser víctima".

La por a represàlies, la manca de consciència, el deteriorament cognitiu, la dependència vers les persones agressores o el voler evitar conflictes dins de la família -en molts casos el maltractador/a és un familiar directe- són les causes que expliquen el silenci de les persones afectades. D'altra banda, moltes situacions de maltractament no es denuncien al no estar tipificades com a delictes.

En aquest sentit, les entitats exigeixen mecanismes "per a l'assistència, l'assessorament, la denúncia anònima i la protecció", de les persones grans maltractades com, per exemple, la creació d'un telèfon "gratuït i confidencial" per a aquests casos, alhora que reivindiquen més recursos jurídics i major difusió dels que ja existeixen.

La sensibilització social i formació també esdevenen claus per posar fi a aquesta xacra, motiu pel qual les entitats s'han compromès a impulsar accions en aquest àmbit adreçades a famílies, professionals, gent gran i societat en sentit ampli. "Cal apoderar les persones grans i potenciar programes intergeneracionals i polítiques d'intervenció social per erradicar estereotips", va afirmar Alejandro Vilà, membre de la Comissió de Drets de les Persones Grans del Col·legi d'Advocats de Barcelona, durant l'acte de presentació del Manifest.

La necessitat d'acompanyar aquestes persones des de tots els àmbits (veïnat, comerços del barri, centres d'atenció primària...) també es considera imprescindible. "Tothom hem de ser-ne vigies", va reivindicar Llum Delàs, presidenta de la Fundació Roure.

Afegeix un comentari nou
0