Per què és necessària la llei de violència de gènere?

Suport Associatiu - Jurídic
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Patrícia Melgar és la secretària de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.
Patrícia Melgar és la secretària de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. Font: Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.

Per què és necessària la llei de violència de gènere?

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu - Jurídic

Resum: 

L’activista i investigadora Patrícia Melgar anima a estar “més alerta que mai” amb el l'enfortiment de ideologies polítiques antifeministes.

Quan un moviment està en auge és habitual que, com a reacció, també creixi amb força el suport a les opinions contràries. Mentre la lluita contra la violència de gènere està més visibilitzada que mai, partits polítics com Vox sumen vots amb campanyes d’odi al feminisme i, per tant, a la igualtat de gènere.

La presa de consciència generalitzada en contra del masclisme deriva, en part, de l’aprovació de la llei contra la violència de gènere del 2007. La norma d’àmbit estatal protegeix les víctimes amb mesures de prevenció i atenció.

Des de llavors, i tot i les pressions i amenaces que continuen patint, cada vegada hi ha més dones que s’atreveixen a denunciar situacions de violència de gènere.

Tot i aquest avenç, el masclisme continua matant. Aquest 2018, van ser assassinades 47 dones. El 2017, la violència de gènere va acabar amb 48 vides. El 2016 es va saldar amb 44 víctimes mortals.

A més, de les 47 dones assassinades aquest últim any, només 14 van posar una denúncia. Patrícia Melgar, secretària de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere i doctora en Pedagogia a la Universitat de Girona, alerta del perill que suposa modificar la llei de violència de gènere.

Per què és necessària la llei de violència de gènere?

Per les xifres anuals de dones assassinades per violència de gènere, el nombre de denúncies interposades i, si anem més enllà, per totes les dones que viuen una situació de violència de gènere però que mai arriben a denunciar. Necessitem la llei per eradicar aquesta lacra. Una llei que faciliti recursos, ajudes i suport a qui està patint més.

Quines serien les conseqüències de l’eliminació de la llei?

Serien molt negatives. Ens portaria a un retrocés quant a drets de les dones. Es legitimaria la violència i tornaríem a normalitzar un problema que, per sort, s’està visibilitzant molt durant aquests últims anys.

Tot i així, les xifres de dones maltractades augmenten.

Hi ha repunts. Sobretot perquè es posen més denúncies. L’anàlisi sobre l’efectivitat real de la llei la podrem fer d’aquí a uns anys. El que està clar és que s’ha generat més consciència de la realitat i cada vegada hi ha més dones que s’atreveixen a denunciar. La llei ha visibilitzat el problema.

Creus que la gent és conscient de la importància d'aquesta llei?

Valorem molt positivament el suport a les víctimes per part de la ciutadania i les mobilitzacions en dies com el 25 de novembre o el 8 de març. La gent veu la importància no només de la llei sinó de sumar-se a la lluita. Que hi hagi tanta gent que es pronunciï en contra de la cultura de la violació té com a conseqüència que els sectors més reaccionaris ràpidament surtin a la palestra per intentar mantenir l’ordre establert.

Entenc que et refereixes a Vox. Com entén que hi hagi dones que vulguin retirar la llei?

Això caldria preguntar-los a elles directament. Per desgràcia, el masclisme no pertany només a un sector de la població, ni a una identitat cultural, ni a un perfil específic. El masclisme és patrimoni de la humanitat. Hi ha homes i dones masclistes. Com també hi ha molts homes feministes que defensen els drets de les dones.

Les veus més crítiques amb el feminisme consideren que la llei de violència de gènere és excloent perquè només posa el focus a les dones. Què opines sobre la substitució d’aquesta llei per una que contempli la protecció tant de dones com d’homes?

El percentatge de dones assassinades és molt més alt que el d’homes. Quan hi ha un col·lectiu que pateix una discriminació específica al llarg de la història per una qüestió identitària, en aquest cas, per qüestió de gènere, s’ha d’aplicar una política que contribueixi a la superació d’aquesta desigualtat i a reduir el deute històric. Hi ha moltes altres lleis que defensen els drets de la població en general.

Creus que realment hi ha abusos judicials per part de dones que inventen que han estat maltractades?

És cert que existeixen algunes denúncies falses. Però com en qualsevol altre àmbit de la justícia. Hi ha qui fingeix tenir un problema de salut per rebre ajuts que no li pertoquen, per exemple. Molts aprofiten aquests casos residuals per deslegitimar la nostra lluita. També s’ha de diferenciar la persona que denuncia falsament –una situació que sempre rebutjarem–, a la dona que posa una denúncia i que es tira enrere després que el propi maltractador o la seva família la pressioni per deixar-ho estar.


Què s’hauria de modificar de l’actual norma?

Des dels moviments socials fa molt de temps que reclamem més dotació de recursos i l’obligatorietat del compliment de la llei. Hi ha alguns articles que no s’estan complint perquè no són obligatoris. Per exemple, la formació a professors en prevenció de violència de gènere. És un punt molt important però encara no s’obliga a fer-ho. I això no costa diners.


La llei de violència de gènere a Andalusia està en perill?

Ens agradaria pensar que no, però això no està en mans de la població civil sinó dels representants polítics, així que dependrà de la seva perspectiva. Fins ara, la lluita contra la violència de gènere ha aplegat gent d’orientacions ideològiques molt diverses. Nosaltres tenim fins a 150 entitats federades que s’han posat d’acord en els punts més generals de la llei. Que ara hagi sorgit un corrent polític que hi estigui en contra i, a més, s’enorgulleixi, ens obliga a estar més alerta que mai. Hem de ser fortes per visibilitzar el nostre rebuig, i les manifestacions convocades per a la setmana que ve en suport a les dones d’Andalusia ja van en aquesta línia.


Informacions relacionades:

Concentració a Barcelona en suport a les dones d’Andalusia

Marisa Fernàndez, de Dones Juristes: “No s’ha de modificar la llei de violència masclista, sinó la realitat”

Afegeix un comentari nou