Ramon Terrassa: "La Llei significa la consolidació del model català del voluntariat"

Autor/a: 
Montse Mateo
 Font:
Font:

Ramon Terrassa: "La Llei significa la consolidació del model català del voluntariat"

Autor/a: 
Montse Mateo

Resum: 

Parlem amb Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família, sobre la nova Llei del voluntariat i de foment de l'associacionisme.

El passat 23 de juliol, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Voluntariat, primera normativa específica que regula l'acció voluntària a casa nostra. Per què Catalunya no ha tingut fins ara una Llei de voluntariat?

Catalunya va ser pionera quan el 1991 el Parlament va aprovar, per unanimitat, la Llei de creació de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) amb la finalitat de promoure el voluntariat, la formació, l’assessorament i dotar d’eines eficaces el món associatiu.

Aquest organisme va ser suprimit pel Govern Tripartit el 2004, però les seves activitats van tenir continuïtat. Bona part del que estableix la nova Llei es va iniciar el 1991, i per això no hi havia urgència per tornar a tenir un marc legislatiu fins fa poc temps per altres motivacions, que podem resumir en dues: l’aparició de males pràctiques de voluntariat en què es podia estar substituint personal remunerat per voluntaris, i l’amenaça d’una llei estatal poc respectuosa amb la competència exclusiva catalana sobre la matèria.

Què significa l’aprovació d’aquesta Llei per al conjunt d’entitats i persones voluntàries a Catalunya?

L’aprovació d’aquesta Llei significa la consolidació del model català del voluntariat, com a exercici de sobirania sobre la competència exclusiva catalana en associacionisme i voluntariat, i per tant la consideració que el voluntariat es dóna en entitats privades no lucratives i que les administracions públiques l’han de fomentar i donar-hi suport però no fer-ne ús, tenint present que el voluntariat és motor de canvi, actiu i participatiu i que el voluntari no és una persona que va al dictat d’algú sinó un protagonista del projecte i de l’entitat de la qual forma part.

La Llei consolida les mínimes obligacions i drets dels voluntaris i entitats que des de 1996 eren consells, i per tant assegura que socialment es vegi que el voluntariat és una realitat que es defineix, també, per la qualitat.

Com descriuries el paper que les entitats han tingut en tot el procés d’elaboració de la llei?

Les entitats han estat l’element més important en l’elaboració de la Llei. Qui proposa al Govern el 2012 que és necessària aquesta llei són les entitats. En el marc del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat, l’òrgan assessor del Govern en aquestes matèries on hi són representats tots els sectors i els vocals que els representen han estat escollits per les entitats de base, treballa durant els anys 2012 i 2013 redactant i debatent, article per article, l’avantprojecte de Llei que aprova el Govern el desembre de 2013.

Durant el tràmit parlamentari del 2014 i primera meitat del 2015 també hi intervenen les entitats que ho desitgen, compareixent-hi, i a través de l’anomenat “Escó 136” hi participen altres entitats i voluntaris a títol individual.

El text de la Llei ha experimentat diversos canvis des que es va iniciar la seva tramitació? Com ha anat evolucionant el text durant tot el procés?

En l’etapa de gestació de l’avantprojecte de Llei, dins el Govern, el text va evolucionar fruit de les aportacions i consensos amb les entitats i també fruit del procés participatiu i les al·legacions que moltes organitzacions van fer-hi per tal d’enriquir-lo, quasi sempre en el sentit de fer-lo conceptualment ampli, assumible per a les entitats i reconeixedor de la riquesa existent en tot el món del voluntariat català.

Dins el tràmit parlamentari l’evolució del text és en el sentit d’incorporar-hi un capítol de suport a l’associacionisme, com a forma jurídica específica que es vol promoure, i en el sentit de donar més detall a les mesures de foment i suport al voluntariat, que el text inicial deixava per a una regulació posterior via desenvolupament reglamentari.

Un dels instruments que preveu la normativa és el Registre de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya. Com s’articularà aquest registre?

Actualment ja existeix el Cens d’Entitats del Voluntariat, vigent des del 1994. El registre que menciona la Llei serà una evolució d’aquest Cens, i permetrà que totes les organitzacions amb projecte de voluntariat s’hi puguin inscriure (amb un tràmit presencial o virtual) i gaudir així dels avantatges que suposarà en matèria d’accés a subvencions, informació, etc. La voluntat és que aquest registre esdevingui de referència per a totes les administracions de Catalunya i ajudi a simplificar tràmits a les entitats.

El Preàmbul de la Llei diu que les Administracions han de donar suport a l’associacionisme i el voluntariat. Com es materialitzarà aquest suport?

El suport a l’associacionisme i el voluntariat que estableix la Llei es fa mitjançant la consolidació dels serveis d’assessorament, suport, informació i ajudes que es van anar creant des de 1991, com explicàvem abans: xarxanet.org, voluntariat.org, el Butlletí A l’Abast, l’assessorament jurídic, comptable, fiscal, en projectes i informàtic; com també el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat, el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, les subvencions a entitats, etc.

Les accions de suport i informació es van impulsar i continuen implementant-se perquè les entitats catalanes resolguin els dubtes particulars i perquè estiguin al dia de les normatives que els afecten. Així doncs, es consolidaran projectes que ja es vénen realitzant i es podran desenvolupar noves mesures, que millorin la fiscalitat del sector, que simplifiquin al màxim els tràmits, que promoguin la presència i lideratge de les entitats catalanes a Europa i que creien marcs de relació adequats entre persones amb encàrrecs laborals de poc volum per part d’entitats que a vegades es camuflen erròniament com a “voluntariat remunerat”, etc.

Moltes de les noves mesures de suport que el sector necessita requereixen d’un increment notable de recursos per part del Govern de Catalunya i sobretot disposar de les competències plenes en matèries que ara depenen de l’administració general de l’Estat.

El passat 1 d’octubre el Congrés dels Diputats va aprovar les lleis estatals del Voluntariat i del Tercer Sector d’Acció Social. En què poden afectar les entitats catalanes aquestes dues normatives?

Esperem que aquestes dues noves Lleis estatals no afectin les entitats catalanes, tot i que en el seu redactat presenten articles que vulneren clarament competències catalanes, i que en el seu esperit i intenció s’han elaborat de forma manifesta per incrementar el nivell d’incidència del Govern de l’Estat cap a les entitats no només d’abast estatal o supra-autonòmiques.

Creiem que són lleis dolentes per a Catalunya perquè promouen un model de voluntariat submís, dòcil amb les administracions, amb un grau molt elevat de noves càrregues de gestió per a les entitats, i consoliden la voluntat de no transferir les subvencions que el Govern de l’Estat convoca sense atendre l’obligació de transferir-les (IRPF i altres...) i desaprofiten l’ocasió de fer les millores que sí que caldrien per ajudar les entitats i que són competència estatal (impost de societats, mecenatge, utilitat pública, etc.).

Si l’Estat confiés en el Tercer Sector legislaria per facilitar-li les coses, per oferir-li suport a través de la implicació i l’establiment d’un marc regulador de la relació amb les administracions i les empreses on la col·laboració fos premiada, i en canvi ens trobem en un marc on s’incrementen els controls i s’evidencia la desconfiança.

El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) va aprovar el passat 29 de juny celebrar el 3r Congrés Català del Voluntariat durant la primavera de l’any vinent. Quins seran els eixos principals del Congrés?

El 3r Congrés és una iniciativa proposada pel Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya al Govern, que la Vicepresidenta, Neus Munté, va assumir ràpidament i va convocar per ser celebrat a meitat del 2016, amb un procés pre-congressual que ja ha començat i que anirà creixent arreu del país, perquè sigui un acte participat pel màxim nombre d’entitats i voluntariat possible.

El Congrés treballarà i tindrà com a eixos els temes que el propi sector està decidint que tingui. És un Congrés fet de forma molt horitzontal. De moment, apunta que hi haurà molt treball per avançar i dotar de continguts la futura llei de foment de l’associacionisme, per una banda, i per altra, aspectes relacionats amb els reptes de present i futur del voluntariat i dels diversos sub-àmbits temàtics que el configuren.

Afegeix un comentari nou