Xavier Bernadí: "Les entitats del tercer sector duen a terme una activitat d’influència molt intensa davant tot tipus d’administracions i institucions públiques"

  • Xavier Bernadí, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques. Font: Gencat

    Xavier Bernadí, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques. Font: Gencat

  • Jornada organitzada per Suport Associatiu. Font: Suport Associatiu

    Jornada organitzada per Suport Associatiu. Font: Suport Associatiu

Xavier Bernadí, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, resol alguns dubtes sobre la normativa de grups d’interès i, en particular, sobre com afecta a les entitats del tercer sector.

Des de la publicació de la Llei de transparència, el Govern ha anat fent passes per a la consolidació d’un sistema de regulació i control de l’activitat dels grups d’interès a Catalunya.

Parlem amb Xavier Bernadí, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, per comprendre com afecta la normativa sobre grups d’interès a les entitats del tercer sector. 

Xavier Bernadí participarà el proper dia 6 d’octubre a la ‘Jornada sobre Grups d'Interès i novetats legals per a entitats: obligacions, dubtes i reptes’, organitzada per Suport Associatiu.   

Fins ara, quan sentíem parlar de lobbys o grups d’interès, sovint associàvem aquesta idea a grans corporacions i, fins i tot a vegades, amb actuacions més o menys opaques. Què hauríem d’entendre per “grup d’interès”?

L’expressió “grup d’interès” és molt ampla i no té cap connotació negativa, al contrari. La normativa catalana de transparència considera “grup d’interès” totes les persones físiques o jurídiques (i fins i tot les formes d’activitat col·lectiva sense personalitat jurídica) que duguin a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de normes, en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques o en la presa de decisions per part de les Administracions.

Es tracta, per tant, d’una definició molt ampla, que engloba les empreses i les entitats civils, les organitzacions que tenen ànim de lucre i les que no en tenen i les que defensen interessos propis, de tercers o de caràcter general. La dada bàsica és la capacitat d’exercir influència, d’incidir en les iniciatives de les institucions públiques.

Aquesta activitat d’influència ha existit sempre. És més, s’ha de considerar com una activitat legítima i positiva. La transparència de l’actuació dels grups d’interès i l’existència d’un Registre redueix el risc que s’atorguin avantatges injustos a favor d’interessos que actuen en secret i d’altres actuacions que posen en risc l’interès públic.

Per posar exemples concrets, una associació de veïns, una entitat cultural, una ampa o un club esportiu han d’inscriure’s al Registre si volen reunir-se amb un regidor o regidora del seu municipi?

Sí, sempre que l’objectiu d’aquesta reunió sigui el d’exercir algun tipus d’influència -per descomptat, legítima- sobre aquests i aquestes representants municipals, com ara que s’estableixin o es millorin determinats serveis, que s’aprovin, es modifiquin o es deroguin normatives municipals concretes, que s’adoptin decisions urbanístiques o que s’estableixin línies d’ajuts o subvencions.

Una altra condició necessària és que l’Ajuntament afectat hagi creat el seu propi registre o bé que s’hagi adherit al Registre de grups d’interès de Catalunya que gestionem des del Departament de Justícia de la Generalitat.

Quins considera que són els aspectes més innovadors de la normativa catalana dels grups d’interès?

La innovació més important és, precisament, que s’hagi regulat aquesta matèria. Això constitueix una novetat molt important, tant a nivell intern, ja que no existeix cap regulació ni a l’Estat ni en altres comunitats autònomes, com a nivell extern, perquè, a diferència dels països anglosaxons (EUA, Canadà, Austràlia) que compten amb una llarga experiència en la regulació i la supervisió dels grups d’interès, a Europa encara hi ha molts països on aquesta normativa i aquests Registres encara no existeixen.

Malgrat tot, l’existència d’un Registre europeu, amb més de 9.000 grups d’interès inscrits, que ben aviat serà de caràcter obligatori pot fer que aquesta situació canviï aviat. També es pot considerar força innovadora la definició tan ampla de grup d’interès per la qual aposta la Llei catalana de transparència.

A banda del Registre de Grups d’interès de la Generalitat, existeixen altres registres com ara els d’alguns ajuntaments o el del mateix Parlament. Cal inscriure’s en cadascun d’ells? Què cal fer si es vol dur a terme qualsevol activitat d’influència en el món local?

Ara mateix l’únic registre que funciona amb una certa normalitat és el de l’Administració de la Generalitat. El Registre del Parlament encara no està disponible i només dos Ajuntaments compten amb un registre incipient.

Des del Departament de Justícia hem plantejat a la resta d’institucions obligades (Parlament, ajuntaments i resta d’ens locals, universitats, corporacions públiques) constituir un Registre únic i compartit per totes aquestes administracions. És a dir, passar del Registre actual, limitat a l’Administració de la Generalitat i al seu sector públic, al Registre de grups d’interès de Catalunya.

Considerem que aquesta solució és la que aporta més avantatges per a les administracions (en reduir costos d’inversió), per als grups d’interès (en ésser suficient una única solució) i per a la pròpia transparència (ja que és més fàcil saber quins grups existeixen i quines activitats duen a terme).

En això estem treballant, amb la voluntat que aquest Registre compartit sigui una realitat el proper any. Si alguna institució opta per crear el seu propi registre, optarem per connectar-los i fer-los interoperables, tractant d’acordar que amb una única inscripció n’hi hagi prou. Però això dependrà que s’arribi a un acord en cada cas. La nostra prioritat és la del Registre únic o compartit.

A dia d’avui, ja es troben inscrits en el Registre 559 grups d’interès, dels quals 275 s’han inscrit en l’apartat d’Organitzacions no governamentals. Les entitats del tercer sector tenen proporcionalment més activitats d’influència o intermediació que el sector empresarial?

Aquestes dades canvien diàriament. Hi ha un ritme d’inscripció molt elevat. Encara és aviat per disposar de dades comparatives, però és clar que les entitats del tercer sector són, a més de nombroses, molt actives, de forma que duen a terme una activitat d’influència molt intensa, a diari, davant tot tipus d’administracions i institucions públiques.

Quins avantatges i quines obligacions comporta la inscripció al Registre?

Les organitzacions que tenen la consideració de grup d’interès tenen, com a obligació principal, la d’inscriure’s en el Registre de grups d’interès, acceptar que la informació proporcionada es faci pública, actualitzar-la periòdicament, complir el codi de conducta i acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització previst legalment.

Per contra, la inscripció en el Registre atorga, com a avantatges principals, la possibilitat de presentar-se davant dels càrrecs, autoritats i empleades i empleats públics, membres electes o diputats i diputades, el fet de formar part de les llistes de correu per rebre alertes automàtiques sobre les matèries d’interès que s’hagin fet constar en les declaracions responsables o en les modificacions posteriors i també que es faci constar la seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d’interès inscrits al Registre.

​El Codi de conducta dels alts càrrecs remet al règim sancionador de la Llei de transparència. Les sancions que s’hi preveuen afecten només els càrrecs públics o poden afectar també les entitats? Quines sancions poden patir les entitats que actuïn com a grup d’interès sense estar inscrites al Registre?

Les sancions afecten tant els càrrecs públics com els propis grups d’interès. D’entrada, l’òrgan responsable del Registre de grups d’interès s’encarrega de verificar la seva activitat. També ho pot fer la pròpia ciutadania o altres administracions, per mitjà d’un formulari de denúncia disponible al web del Registre.

Encara que no tingui pròpiament el caràcter d’una sanció, un dels inconvenients més grans que pot patir un grup d’interès pel fet de no estar inscrit en el Registre és que els alts càrrecs renunciïn a mantenir-hi cap mena de contacte, com així ho imposa el codi de conducta dels alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat.

L’incompliment de les obligacions que la Llei de transparència i el codi de conducta imposen als grups d’interès tenen el caràcter d’infraccions greus o molts greus i es poden sancionar amb multes que oscil·len entre els 600 i els 12.000 euros, la suspensió per contractar amb l’administració o la inhabilitació per ser beneficiaris d’ajuts públics fins a un màxim de 5 anys, la suspensió de la inscripció en el Registre o la cancel·lació definitiva d’aquesta inscripció, la qual cosa ens tornaria a portar a la impossibilitat d’establir contactes amb els servidors públics.

De tota manera, encara que sempre es pugui recórrer a aquest règim sancionador, entenem que hem de fer un gran esforç de difusió, de pedagogia, de sensibilització i convicció.

Afegeix un comentari nou