9N: Dret a decidir i el seu marc jurídic I
Comparteix
Els darrers anys a Catalunya s’han produït un seguit de moviments socials iniciats des de diferents entitats en defensa del dret a decidir i la independència del país. Les motivacions per aquest mobilització social són diverses i van des de raons econòmiques, com socials i culturals.
És des de fa tres anys amb el recurs del Govern Espanyol davant el Tribunal Constitucional contra el text de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que aquestes manifestacions ciutadanes es van fer majoritàries sobretot en les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya.
Es per aquesta necessitat de la societat catalana de pronunciar-se i expressar la seva opinió davant la situació de Catalunya que neix el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
El Pacte Nacional pel Dret a decidir, és un pacte a favor del procés de l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya, format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques.
La reunió constitutiva del pacte tingué lloc el 26 de juny de 2013 a l’auditori del Parlament de Catalunya i va comptar amb la participació d'una quarantena d’entitats. El manifest es va presentar el 16 de setembre de 2013 amb els suport de 800 entitats.
Motivacions per a l’aprovació de la Llei de participació ciutadana
A partir d’aquest moment, el Govern de la Generalitat de Catalunya agafa el compromís amb entitats socials impulsores del moviment social a Catalunya de crear un marc jurídic adient per tal de poder formular una consulta a la societat civil i que sigui aquesta la que digui i expressi de manera democràtica la seva opinió envers el futur polític de Catalunya.
Des de la promulgació de la Llei 10/2014 de 26 de setembre de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, i la posterior promulgació del Decret 129/2014, de 27 de setembre de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya, els canvis d’escenari han estat constants.
Tot i així la voluntat de mantenir el compromís amb la ciutadania i garantir el seu dret a poder manifestar la seva opinió el proper 9 de novembre tal i com s’havia acordat, ha estat el principal objectiu de Govern i entitats.
El marc jurídic a l’hora de promulgar la Llei 10/2014 de 26 de setembre de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
En concret l’Estatut estableix en el seu article 122 la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria de consultes populars d’àmbit local, i també la competència exclusiva per a promoure consultes populars en l’àmbit de la seva competència i d’altres formes de participació.
La Llei també estableix que els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els Ajuntaments en la forma i en les condicions que les lleis estableixin, tal i com estableix l’article 29.6 de l’Estatut.
És la pròpia Constitució Espanyola la que en el seu article 9.2 estableix que correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives.
A l’empara d’aquesta normativa, neix la Llei de participació ciutadana amb l’objectiu d’incrementar la qualitat democràtica per mitjà de la posada en pràctica de mecanismes de participació ciutadana, amb la finalitat de fer més propera l’Administració i assegurar que la ciutadania pugui expressar la seva opinió i ésser escoltada en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
Estructura i anàlisis de la Llei de participació ciutadana
Tal i com explicàvem en l’apartat anterior, la Llei de participació ciutadana neix amb l’objectiu d’incrementar la qualitat democràtica per mitjà de la posada en pràctica de mecanismes de participació ciutadana.
La Llei s’estructura en cinquanta-sis articles agrupats en tres títols.
El títol I conté les disposicions de caràcter general i regula l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la norma i els principis generals que han de garantir la implementació de totes les formes de participació.
L’objecte de la norma és l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria dels mecanismes de consultes populars no referendàries i d’altres formes i mecanismes de participació ciutadana institucionalitzada en l’àmbit competencial de Catalunya dels ens locals.
El principis que han de regir aquets procediments participatius són els de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l’interès general col·lectiu, pluralismes, igualtat i no discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i retiment de comptes.
El títol II regula les consultes populars no referendàries i els instruments encarregats del seguiment i control dels sistemes de consulta.
El capítol primer parla de les consultes populars no referendàries i atribueix la competència per a convocar-les al President de la Generalitat i als alcaldes. En el capítol segon s’estableix l’objecte de la consulta, el contingut mínim del decret de convocatòria i les garanties del procediment de consulta.
Finalment el capítol tercer s’encarrega de regular la iniciativa ciutadana i estableix qui pot promoure aquesta iniciativa.
El títol III conté els processos de participació ciutadana i es divideix a la vegada en tres capítols el primer, on consten les disposicions generals i l’àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació. El segon, on es regulen les característiques de la iniciativa institucional i la inactiva ciutadana, i el tercer, on es preveuen les diferents modalitats participatives.
La part final de la Llei conté dues disposicions addicionals, dues de transitòries i dues de finals. En les disposicions finals és on es fixa l’entrada en vigor de la Llei i s’atorguen facultats al govern per fer-ne el desplegament de la mateixa.
El Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària
És la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, el marc jurídic del Decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta no referendària sobre el futur polític de Catalunya.
La Llei de participació ciutadana estableix en el seu títol II, que les autoritats competents de la Generalitat podran cridar els catalans, segons els requisits de la Llei relatius a les persones legitimades, perquè manifestin llur opinió mitjançant votació sobre una determinada actuació, decisió o política pública del seu àmbit competencial.
Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, s’hi troben aquells, inclosos els d’especial rellevància col·lectiva per al pais, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d’exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l’Estat.
I en concret és en l’article 12 de la Llei de particiapció ciutadana, on s’estableix el contingut mínim del Decret de convocatòria, i que és el que segueix:
- La pregunta, preguntes o propostes sotmeses a votació
- Les persones que poden participar en la consulta
- El dia o dies per a la votació presencial ordinària i el període de votació anticipada, si s'escau
- Les modalitats de votació
- Les regles específiques de la consulta, que s’han d’incloure com a annex al decret de convocatòria
L’article 1 del Decret regula la data de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, fixant el 9 de novembre com la data de la consulta presencial.
S’estableix que l’objecte de la consulta és conèixer la seva opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya.
I en concret en l’article 3er del decret es regula el contingut de les dues preguntes:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
- Vol que aquest Estat sigui independent?
Només en el cas de contestar afirmativament la primera pregunta es pot contestar la segona.
Respecte a les persones que poden participar en la consulta el decret parla de totes aquelles persones més grans de 16 anys a data de la consulta que tinguin la condició política de catalans, així com els nacionals dels estats membres de la Unió Europea i els nacionals de tercers estats, inscrits en el Registre de Població de Catalunya amb un any de residència continuada anterior a la convocatòria de la consulta.
Finalment es parla de dues modalitats de participació, una consulta presencial pel 9 de novembre i una votació anticipada per dipòsit que s’hauria d’haver fet entre el 20 i 15 d’octubre passats.
El Decret es va publicar al DOGC el 27 de setembre de 2014, va ser objecte de recurs per part de l’Estat Espanyol el 29 de setembre i finalment suspès juntament amb la Llei de participació ciutadana, pel Tribunal Constitucional.
