Analogies i diferències entre les associacions i les cooperatives

La cooperativa és una societat constituïda per persones que s’ associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per la realització de activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic.

En la denominació de tota cooperativa és necessari que figuri necessàriament el terme “societat cooperativa catalana”.

L'article 7 de la llei diferencia, atenent al tipus de persones que les integren, entre:

• Cooperatives de primer grau, que han d'ésser integrades per un mínim de tres socis que duguin a terme l'activitat cooperativitzada, excepte determinats casos previstos per les normes.
• Cooperatives de segon grau que han d'ésser integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d'ésser una cooperativa.

Respecte dels requisits de constitució i a diferència de les associacions en les que no cal l'atorgament d'escriptura pública, la constitució d'una cooperativa si que l'exigeix. A més és imperativa l'inscripció de l'acta de l'assemblea constituent i els seus estatuts socials en el Registre de Cooperatives.

• La constitució de la cooperativa.
• La dissolució i la liquidació.
• Els canvis de domicili.
• Les delegacions dels òrgans rectors.
• Els apoderaments generals i les delegacions de facultats.

El contingut dels estatuts de les cooperatives és més complert, ja que el seu règim econòmic és més específic, i per tant exigeix que constin entre d'altres qüestions:

• el règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials,
• els criteris d'aplicació dels resultats, amb la determinació dels percentatges dels excedents que s'han de destinar als fons socials obligatoris.

Al igual que en les associacions, els estatuts poden ésser desplegats per reglaments de règim intern aprovats per l'assemblea. En quant al tipus de cooperatives que menciona la llei, podem destacar les agràries, d'assegurances, de consumidors i usuaris, d'ensenyament, d'habitatges, de serveis, mixtes, etc, però per la seva especial naturalesa, destaquem les cooperatives d'iniciativa social que analitzem en el següent epígraf.

Aquestes cooperatives, independentment de la classe que siguin, han de complir, en tot cas, els requisits següents:

• Els excedents de lliure disposició, un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, no es distribueixen entre els socis, sinó que es destinen, mitjançant una reserva estatutària irrepartible, a les activitats pròpies d'aquesta classe de cooperativa, a la qual es poden imputar totes les pèrdues, de conformitat amb allò que estableix aquesta Llei.

• Els càrrecs de membre del consell rector i els de la intervenció de comptes no són remunerats, sens perjudici que les persones que els ocupen puguin ésser rescabalades de les despeses originades en l'exercici del càrrec.

• Les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l'interès legal del diner, sens perjudici de les actualitzacions corresponents.

• Les retribucions dels socis treballadors o, si escau, dels socis de treball i del personal que treballi per compte d'altri no poden superar el 150% de les retribucions que, en funció de l'activitat i categoria professional, estableixi el conveni col·lectiu aplicable al personal assalariat del sector i de la zona corresponent.

Per a assolir llur finalitat, l'objecte social d'aquestes cooperatives pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d'atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé qualsevol mena d'activitat econòmica.

Els socis amb discapacitats que hagin deixat de complir alguna de les activitats de la cooperativa tenen dret preferent de reincorporació en l'activitat sobre tota altra persona que no hi hagi estat vinculada abans. Així mateix, el soci o sòcia amb discapacitat que sigui donat de baixa també té dret preferent de reincorporació.

Les cooperatives d'iniciativa social poden establir en els estatuts respectius la participació de voluntariat en la realització de l'objecte social.

S'ha d'establir estatutàriament el règim del voluntariat, tot respectant-ne la normativa reguladora. El voluntariat té dret a assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot, i pot designar una persona que el representi en les reunions del consell rector, amb veu i sense vot.

Les cooperatives han de respondre dels danys i perjudicis que pugui causar el voluntariat com a conseqüència de la seva activitat en la cooperativa en els termes establerts per la legislació específica.

Són especialitats de la llei de cooperatives en comparació amb la llei d'associacions les següents:

• la sol·licitud d'admissió a una cooperativa s'ha de formular per escrit al consell rector, que l'ha de resoldre en el termini màxim de dos mesos.
• Els estatuts poden establir un termini mínim de permanència a la cooperativa dels socis, que no pot ésser en cap cas superior a 5 anys. 
• En el cas de baixa, excepte que sigui força major, baixa forçosa o baixa obligatòria, cal complir el termini de preavís que fixin els estatuts socials, que no pot ésser en cap cas superior a nou mesos.
• En produir-se la baixa d'un soci, aquest té dret al reemborsament de les seves aportacions, voluntàries i obligatòries, al capital social i també al retorn cooperatiu que li correspongui en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si escau, a la part individualitzada del fons de reserva voluntari.

La llei preveu diverses categories de socis amb algunes especialitats en els seus drets i obligacions. Així podem diferenciar:

• socis de treball, per tots aquells treballadors que ho sol·licitin;
• socis excedents, que han deixat de dur a terme temporalment l'activitat cooperativitzada a la cooperativa, per causa justificada;i
• socis col·laboradors, són aquells que no porten a terme l'activitat cooperativitzada principal però col·laboren en la consecució de l'objecte social de la cooperativa.

L'organització d'una cooperativa és més complexa que la d'una associació, que com a regla general es sol reconduir a una assemblea general i una junta directiva.

Així dons, la llei de cooperatives preveu els següents òrgans:

L'Assemblea general, constituïda pels socis convocats vàlidament, és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els acords d'aquesta són obligatoris per a tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no han assistit a la reunió que els ha adoptat, llevat que, per decisió administrativa o judicial, se n'hagi acordat la suspensió o invalidesa. 

Podem comprovar que és un òrgan semblant a l'assemblea general de les associacions, i té les mateixes funcions: aprovar els comptes anuals, nomenar  i revocar els membres del consell rector, determinar la fusió, escissió, transformació i dissolució de la cooperativa, etc.

Les assemblees generals també poden ser ordinàries o extraordinàries. Les primeres s'han de convocar com a mínim una vegada a l'any i dintre dels 6 mesos següents al tancament de l'exercici econòmic, i té les funcions d'examinar la gestió efectuada pel consell rector, aprovar si escau, els comptes anuals i acordar l'aplicació dels resultats. Totes les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.

El Consell Rector, és l'òrgan de govern i representació de la societat, que gestiona l'empresa i exerceix quan escau, el control permanent i directe de la gestió de la direcció. Té competència per a establir les directrius generals d'actuació, amb subordinació a la política fixada per l'assemblea general, i per a dur a terme la resta d'actes que li atribueixen la llei, els reglaments i els estatuts socials.

Poden ésser membres del consell rector tant les persones físiques com les persones jurídiques, en aquest últim cas actuen per mitjà de la persona física que n'exerceixi la representació legal davant la cooperativa.

Els estatuts socials han de fixar, entre altres qüestions:

• La composició i les normes de funcionament intern,
• El nombre mínim de membres que no pot ésser inferior a tres. En les cooperatives constituïdes per tres socis, aquests es constitueixen alhora en consell rector i en assemblea general.

Les actes que s'estenen han d'indicar si s'han reunit en qualitat de consell rector o d'assemblea general.

La Direcció, com a òrgan potestatiu creat per l'assemblea general, encarregada de la gestió ordinària de l'empresa cooperativa, d'acord amb la regulació estatutària de cada cooperativa, i sens perjudici, en capa cas, de les competències i les facultats del consell rector.

El Comitè de recursos, que s'introdueix com a fórmula per agilitzar la resolució dels recursos contra les sancions que el consell rector imposi als socis i els altres recursos regulats per la llei o per una clàusula estatutària.

El càrrec és incompatible amb:
a) l'exercici de qualsevol altre càrrec d'elecció dins la cooperativa,
b) amb el fet de mantenir-hi una relació laboral o
c) d'ésser instructor de l'expedient sancionador.

Els Interventors de Comptes, que tenen dret a comprovar en tot moment la documentació de la cooperativa ja que han de presentar a l'assemblea general un informe sobre els comptes anuals i altres documents comptables que s'han de sotmetre preceptivament a l'assemblea general perquè, si escau, els aprovi.

A diferència de les associacions en les que no és necessari que disposin d'un patrimoni en el moment de la seva constitució, una cooperativa requereix un mínim de 3.000 euros que ha d'ésser íntegrament subscrit i desemborsat. Per tant, i tret que els estatuts socials disposin el contrari, els socis han de respondre dels deutes socials d'una manera limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no ho són.

Les aportacions dels socis poden ésser dineràries o no dineràries. Les primeres han d'ésser en moneda de curs legal, i les no dineràries, en béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Els estatuts han de fixar l'aportació obligatòria per a adquirir la condició de soci. En el moment de formalitzar la subscripció, els socis han de desemborsar almenys un 25% de llur aportació obligatòria, i la resta, de manera i en el termini establerts pels estatuts o per l'assemblea general. En tot cas, el capital social mínim inicial ha d'ésser totalment desemborsat.

Les aportacions només es poden transmetre:

• per actes inter vius, entre socis en els termes fixats pels estatuts socials,
• per successió mortis causa.

Una diferencia notable respecte del règim previst per les associacions és en matèria de documentació social, ja que els llibres de les cooperatives tenen que ésser relligats i foliats i, abans que aquestes en facin ús, han d'ésser habilitats pel Registre de Cooperatives.

Igualment són vàlids els assentaments i les anotacions fetes per procediments informàtics o per altres procediments adequats. Posteriorment, han d'ésser relligats correlativament, per a formar els llibres obligatoris, els quals han d'ésser legalitzats pel Registre de Cooperatives en el termini de sis mesos d'ençà de la data de tancament de l'exercici. 

Llegir més