Aquestes cooperatives, independentment de la classe que siguin, han de complir, en tot cas, els requisits següents:

• Els excedents de lliure disposició, un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, no es distribueixen entre els socis, sinó que es destinen, mitjançant una reserva estatutària irrepartible, a les activitats pròpies d'aquesta classe de cooperativa, a la qual es poden imputar totes les pèrdues, de conformitat amb allò que estableix aquesta Llei.

• Els càrrecs de membre del consell rector i els de la intervenció de comptes no són remunerats, sens perjudici que les persones que els ocupen puguin ésser rescabalades de les despeses originades en l'exercici del càrrec.

• Les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l'interès legal del diner, sens perjudici de les actualitzacions corresponents.

• Les retribucions dels socis treballadors o, si escau, dels socis de treball i del personal que treballi per compte d'altri no poden superar el 150% de les retribucions que, en funció de l'activitat i categoria professional, estableixi el conveni col·lectiu aplicable al personal assalariat del sector i de la zona corresponent.

Per a assolir llur finalitat, l'objecte social d'aquestes cooperatives pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d'atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé qualsevol mena d'activitat econòmica.

Els socis amb discapacitats que hagin deixat de complir alguna de les activitats de la cooperativa tenen dret preferent de reincorporació en l'activitat sobre tota altra persona que no hi hagi estat vinculada abans. Així mateix, el soci o sòcia amb discapacitat que sigui donat de baixa també té dret preferent de reincorporació.

Les cooperatives d'iniciativa social poden establir en els estatuts respectius la participació de voluntariat en la realització de l'objecte social.

S'ha d'establir estatutàriament el règim del voluntariat, tot respectant-ne la normativa reguladora. El voluntariat té dret a assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot, i pot designar una persona que el representi en les reunions del consell rector, amb veu i sense vot.

Les cooperatives han de respondre dels danys i perjudicis que pugui causar el voluntariat com a conseqüència de la seva activitat en la cooperativa en els termes establerts per la legislació específica.

L'organització d'una cooperativa és més complexa que la d'una associació, que com a regla general es sol reconduir a una assemblea general i una junta directiva.

Així dons, la llei de cooperatives preveu els següents òrgans:

L'Assemblea general, constituïda pels socis convocats vàlidament, és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els acords d'aquesta són obligatoris per a tots els socis, fins i tot els dissidents i els que no han assistit a la reunió que els ha adoptat, llevat que, per decisió administrativa o judicial, se n'hagi acordat la suspensió o invalidesa.

Podem comprovar que és un òrgan semblant a l'assemblea general de les associacions, i té les mateixes funcions: aprovar els comptes anuals, nomenar i revocar els membres del consell rector, determinar la fusió, escissió, transformació i dissolució de la cooperativa, etc.

Les assemblees generals també poden ser ordinàries o extraordinàries. Les primeres s'han de convocar com a mínim una vegada a l'any i dintre dels 6 mesos següents al tancament de l'exercici econòmic, i té les funcions d'examinar la gestió efectuada pel consell rector, aprovar si escau, els comptes anuals i acordar l'aplicació dels resultats. Totes les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.

El Consell Rector, és l'òrgan de govern i representació de la societat, que gestiona l'empresa i exerceix quan escau, el control permanent i directe de la gestió de la direcció. Té competència per a establir les directrius generals d'actuació, amb subordinació a la política fixada per l'assemblea general, i per a dur a terme la resta d'actes que li atribueixen la llei, els reglaments i els estatuts socials.

Poden ésser membres del consell rector tant les persones físiques com les persones jurídiques, en aquest últim cas actuen per mitjà de la persona física que n'exerceixi la representació legal davant la cooperativa.

Els estatuts socials han de fixar, entre altres qüestions:

• La composició i les normes de funcionament intern,
• El nombre mínim de membres que no pot ésser inferior a tres. En les cooperatives constituïdes per tres socis, aquests es constitueixen alhora en consell rector i en assemblea general.

Les actes que s'estenen han d'indicar si s'han reunit en qualitat de consell rector o d'assemblea general.

La Direcció, com a òrgan potestatiu creat per l'assemblea general, encarregada de la gestió ordinària de l'empresa cooperativa, d'acord amb la regulació estatutària de cada cooperativa, i sens perjudici, en capa cas, de les competències i les facultats del consell rector.

El Comitè de recursos, que s'introdueix com a fórmula per agilitzar la resolució dels recursos contra les sancions que el consell rector imposi als socis i els altres recursos regulats per la llei o per una clàusula estatutària.

El càrrec és incompatible amb:
a) l'exercici de qualsevol altre càrrec d'elecció dins la cooperativa,
b) amb el fet de mantenir-hi una relació laboral o
c) d'ésser instructor de l'expedient sancionador.

Els Interventors de Comptes, que tenen dret a comprovar en tot moment la documentació de la cooperativa ja que han de presentar a l'assemblea general un informe sobre els comptes anuals i altres documents comptables que s'han de sotmetre preceptivament a l'assemblea general perquè, si escau, els aprovi.