Aspectes legals i documentals del voluntariat I (1 de 3)

El coneixement dels aspectes legals i documentals del voluntariat ha de permetre una millor gestió i coordinació dels voluntaris i dels projectes que es portin a terme des de les entitats.

  1. Normativa aplicable
  2. Concepte de voluntariat
  3. Diferències entre la relació laboral i de voluntariat
  4. Concepte d’entitat de voluntariat
  5. La forma jurídica de les entitats de voluntariat

1. Normativa aplicable

A Catalunya, el voluntariat es va regular per la Llei 25/1991, per la qual es va crear l'Institut Català del Voluntariat. L’any 2004, la llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives suprimeix l’Incavol i assigna els objectius i les funcions que li havien estat atribuïts al Departament de Benestar i Família.

L’any 1996, el Parlament de Catalunya va adoptar la “Carta del Voluntariat de Catalunya” mitjançant la Resolució 98/V, de 29 de maig. La Carta és un document que està vigent actualmente i que garanteix els drets i els deures del voluntaris dins de les organitzacions

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya al seu article 166, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o permitjà d’institucions públiques o privades.

Tot i aquesta referència expressa, Catalunya és una de les poques comunitats que actualment no disposa d’una llei de voluntariat pròpia.

A nivel estatal la norma básica es la Ley 6/1996, de 15 de enero, del voluntariado. Aquesta normativa és també d’aplicació a Catalunya desprès d’haver estat derogada la llei 25/1991.

▲ Tornar a l'índex

2. Concepte de voluntariat

D’acord amb la Lley estatal 6/1996, del voluntariat, s’entén per voluntariat el conjunt d’activitats d’interès general, dutes a terme per persones físiques de forma lliure, altruista i solidària, a través d’organitzacions privades o públiques i d’acord amb programes o projectes concrets, i sempre que no es realitzin en virtut d’una relació laboral, funcionarial, mercantil o qualsevol altra retribuïda.

La ja derogada Llei catalana 25/1991, per la qual es va crear l'Institut Català del Voluntariat realitzava la següent definició del voluntariat:

El conjunt de les persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d'una organització estable i democràtica que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i de la persona.

D’aquestes dues definicions es poden treure quins són els principals elements que defineixen el que significa ser voluntari:

- Cal que realitzi per part d’una pluralitat de persones, la qual cosa significa implícitament la necessitat d’organització i d’una estructura. Ha de ser, per tant, una actuació coordinada amb les altres persones que conformen l’organtizació.

- Es tracta d’un actuació que s’ha de prestar de manera voluntària i lliure sense que tinguin la seva causa en una obligació personal o en un deure jurídic.

- Que es portin a terme de forma altruista i gratuïta sense contraprestació econòmica. El voluntaris té l’obligació de rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferida pel beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació però sí que té el dret a que li siguin reemborsades aqulles despeses ocasionades per l’exercici de l’activitat voluntària. Si n’hi hagués compensació econòmica estaríem parlant d’una relació laboral, funcionarial o mercantil però mai d’una relació de voluntariat.

- Dins del marc d’una organització estable i democràticaconstituïda legalment. La normativa estatal diu que pot tractar-se d’una organització privada o pública

- D’acord amb programes o projectes concrets.

- Amb un compromís d’actuació que s’estableix per pròpia voluntat i des de la seva plena llibertat.

- Cal que es desenvolupin activitats d’interès general, és a dir, activitats a favor de la societat i la persona, mai a favor o en benefici propis. La llei estatal de voluntariat enumera quines són aquelles actuacions que considera com activitats d’interès general: i que són les activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, de cooperació al desenvolupament, de defensa del medi ambient, de defensa de l’economia, de recerca, de promoció del voluntariat i qualssevol altres activitats de naturalesa anàloga.

 

D’acord amb aquests elements definitoris, en queden fora, per tant, de la definició de voluntariat, les següents actuacions:

- les actuacions voluntàries aïllades i esporàdiques.

- les actuacions voluntàries prestades al marge d’organitzacions públiques o privades sense ànim de lucre.

- les actuacions voluntàries executades per raons familiars, d’amistat o bon veïnatge.

- les relacions retribuïdes laborals, mercantils o funcionarials.

▲ Tornar a l'índex

3. Diferències entre la relació laboral i de voluntariat

Algunes de les característiques que es donen en una relació de voluntariat són les mateixes que es donen en una relació laboral contractual, per la qual cosa cal fer especial ènfasi en diferenciar ambdues figures.

Les característiques comunes a totes dues relacions són les següents:

- Voluntarietat

- Alienitat: el treball no es realitza per compte propi sinó que es fa per a una entitat o una empresa amb mitjans de producció aliens.

- Dependència o jerarquia: malgrat que no existeix contracte de treball, el voluntari ha de seguir unes directrius i forma part d’una jerarquia en què ha acceptat entrar.

 

L’element essencial que diferencia totes dues figures és la de la retribució econòmica. Aquest fet diferenciador és vital perquè la relació sigui considerada com laboral o de voluntariat. A les relacions de voluntariat es produeix una total absència de retribució econòmica.

Aquest element no pot donar-se en cap cas dins d’una relació de voluntariat, tot i que cal matisar que per retribució s’ha d’entendre el fet de retribuir la feina prestada, per la qual cosa sí que es poden compensar les despeses justificades que el voluntari hagi tingut en l’exercici de la seva activitat, però mai no es poden pagar quantitats que no siguin despeses reals. Queda per tant prohibida qualsevol retribució, ni que sigui “simbòlica”.

És necessari insistir molt en aquest apartat, ja que una retribució periòdica a un voluntari, per petita que sigui, que no es pugui justificar documentalment com a despeses del voluntari en el desenvolupament de la seva activitat és una anomalia que pot convertir automàticament la relació en una relació laboral -malgrat que voluntari i l’entitat creguin i estiguin convençuts que es tracta d’una relació de voluntariat- i comportar greus sancions per l’entitat.

Davant d’una possible inspecció laboral, els elements que ens haurien de servir per poder acreditar que es tracta d’una relació de voluntariat i no d’una actuació desenvolupada dins d’una relació laboral són els següents:

- Absència de remuneració en el cas de l’acció de voluntariat.

- Inscripció dins del llibre registre dels voluntaris de l’entitat.

- Signatura del compromís de voluntariat on ha de constar expressament el caràcter altruiste de la relació.

- Inclusió dins de la pòlissa d’assegurances pels voluntaris.

▲ Tornar a l'índex

4. Concepte d’entitat de voluntariat

La Llei catalana 25/1991, definia les entitats de voluntariat com aquella entitat que té per objectiu de treballar per als altres en la millora de la qualitat de vida, que és integrada majoritàriament per voluntaris i que constitueix una organització autònoma sense afany de lucre.

Per la seva banda, Llei estatal 6/1996 de voluntariat defineix les entitats de voluntariat com aquelles entitats sense ànim de lucre que estan legalment constituïdes amb personalitat jurídica pròpia ique desenvolupen programes en el marc d’activitats d’interès general.

A partir dels drets reconeguts als voluntaris, es poden deduir d’una manera clara quines són les obligacions que han de complir les organitzacions. La normativa reconeix de manera expressa les següents obligacions:

- Absència d’ànim de lucre i caràcter gratuït de les actuacions de voluntariat.

- No substitució de treball remunerat per una relació de voluntariat .

- Complir els compromisosadquirits amb els voluntaris a l’acord d’incorporació a l’organització.

- Acreditar la subscripció d’una pòlissa d’assegurança, adequada a les característiques i circumstàncies de l’activitat duta a terme pels voluntaris, que els cobreixi dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari així com també dels danys que, involuntàriament, pugui ocasionar a tercers per raó de la seva activitat, és a dir, una asseguraça d’accidents i malaltia i una altra de responsabilitat civil. A diferència del que es regula a la normativa estatal, en Catalunya les entitats de voluntariat han de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil pels voluntaris.

- Cobrir les despesesderivades de la prestació del servei i dotar els voluntaris dels mitjans adequats per al compliment de les seves tasques.

- Establir els sistemes interns d’informació, orientació i suport adequats per a la realització de les tasques que siguin encomanades als voluntaris.

- Proporcionar als voluntaris la formació necessària per al desenvolupament correcte de les activitats.

- Garantir als voluntaris la realització de les seves activitats en les degudes condicions de seguretat i higiene en funció de la naturalesa i les característiques d’aquelles.

- Facilitar al voluntari una acreditació que l’habiliti i identifiqui per a l’exercici de la seva activitat.

- Garantir que el voluntari es tractat sense cap tipus de discriminació i garantir la seva participació activa dins de l’entitat. En aquest sentit, la Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya obliga aquelles associacions en què col·laboren voluntaris  que als seus estatuts es regulin de forma expressa quins són els  mecanismes de participació dels voluntaris dins de l’organització.

- Expedir als voluntaris un certificat que acrediti els serveis prestats.

- Portar un llibre o registre amb una relació actualitzada dels voluntaris i amb una descripció mínima de la tasca que fan els voluntaris i llur capacitació específica, si en tenen.

▲ Tornar a l'índex

5. La forma jurídica de les entitats de voluntariat

La forma jurídica de les entitats de voluntariat és una qüestió que es tracta de manera distinta a les diferents normatives de l’estat.

La llei estatal 6/1996 admet com a possibilitat que les actuacions voluntàries es desenvolupin a través d’organitzacions tant privades com a públiques. La llei obre la possibilitat tant a les associacions i fundacions com a les diferents administracions públiques, principalment ajuntaments i entitats de dret públic sense ànim de lucre.

Tot i aquesta possibilitat expressament admesa per la llei estatal cal tenir en compte el següent:

- Criteri de preferència, a nivell estatal, per les entitats no lucratives: la llei estatal regula que la participació dels voluntaris amb l’administració es prestarà de manera preferent a través de convenis o acords de col·laboració amb entitats no lucratives privades.

- Recomanació de la Generalitat envers les entitats no lucratives: a Catalunya, tot i no disposar d’una llei de voluntariat específica, el Servei de Promoció de l'Associacionisme i el Voluntariat manté una recomanació constant de que les actuacions de voluntariat només es desenvolupin a través d’organitzacions privades no lucratives.
 

▲ Tornar a l'índex