Com organitzar processos de participació ciutadana

Es tracta d’“actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l’orientació o definició de les polítiques públiques”, segons la definició de la Llei 10/2014. Per tant, l’objectiu pot ser de caràcter general, per tal “d’informar, debatre o conèixer l’opinió ciutadana” o bé de caràcter avaluador sobre polítiques públiques.

Aquests processos poden ser oberts a tota la població o adreçar-se a persones d’un territori o interès determinat. En tot cas, poden prendre part els i les ciutadanes majors de setze anys (o menors, segons l’objecte o naturalesa del procés).

A més a més, les organitzacions, entitats i persones jurídiques també poden participar en aquests processos (excepte si la naturalesa es reserva a les persones físiques).

Perquè la convocatòria sigui d’obligat compliment, s’ha d’assolir un mínim de suport segons l’àmbit a què es refereix:

Tot i això, els percentatges establerts anteriorment “poden ésser inferiors si així ho determina la normativa pròpia de l’ens local”.

Com a mínim han de seguir les següents fases:

• Informació a les persones que hi poden participar: sobre els col·lectius convidats, els objectius del procés (especificant l’actuació pública que se sotmet), les alternatives que es plantegen i la documentació i informació per poder-se formar una opinió. Aquesta informació s’ha de publicar de manera clara i intel·ligible i ha de ser accessible també a través del web institucional corresponent.
• Aportació de propostes: ha d’haver-hi un termini, no inferior a trenta dies, per poder lliurar aportacions i propostes. S’ha de poder fer "per qualsevol mitjà legalment establert i també per via electrònica, amb l’únic requisit d’identificació de la persona i sens perjudici de la verificació per part de l’administració del compte per mitjà del qual es participa”.
• Deliberació i valoració de les propostes per part de l’administració convocant: “S’ha de determinar quines aportacions i propostes es prenen en consideració i com això es concreta en l’actuació de l’administració”.
• Avaluació i retiment de comptes del procés: els resultats s’han de plasmar en una memòria final que cal presentar en un termini de dos mesos a partir de la seva finalització i en la qual s’ha d’incloure els efectes que suposarà en l’administració convocant. Aquesta s’ha de fer pública al lloc web institucional de l’administració convocant i s’ha de comunicar a les persones participants. També ha de retre comptes sobre el procés de participació ciutadana donant a conèixer els criteris emprats en l’avaluació de les aportacions i propostes, i acreditant “el compliment dels compromisos assumits com a conseqüència del procés de participació ciutadana”.

Existeixen diferents modalitats a través de les quals es poden dur a terme els processos de participació ciutadana:

• Enquestes: “S’han d’articular a partir d’una mostra de l’univers a consultar que sigui representativa i plural, d’acord amb llur objecte”.
• Panels ciutadans: és una manera d’enquesta en la qual s’agafa un grup de ciutadans/es i representants d’entitats com a mostra representativa de la societat o d’un sector concret.
• Audiències públiques ciutadanes: les persones i entitats participants poden presentar i debatre propostes.
• Fòrums de participació: són “espais (temporals o permanents) de deliberació, anàlisi, proposta i avaluació de les iniciatives i de les polítiques públiques”. En aquests hi participen només ciutadans/es i representants d’entitats seleccionats/des com a representants de l’àmbit corresponent.

A més, es recull la possibilitat de processos de participació específics, que “s’entenen sens perjudici dels instruments i mecanismes de participació que les lleis estableixen específicament per a determinats sectors o matèries”. Aquest punt és suplementari als instruments i mecanismes que es poden recollir en altres lleis.