Moltes vegades sentim parlar de les donacions però, veritablement coneixem quins requisits exigeix la llei perquè una donació tingui validesa? En aquest recurs analitzem els trets jurídics distintius de la donació.
Les donacions són un recurs econòmic important per a les entitats sense ànim de lucre a l’hora de captar fons per tal de finançar els seus projectes i objectius.
Jurídicament la donació és un tipus de contracte que ve regulat en la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals i, en el seu defecte, per la regulació que estableix el Codi Civil en els seus articles 618 i següents.
Què és una donació?
La donació és l'acte pel qual els donants disposen de manera lliure i gratuïtament d'un bé a favor dels donataris, els quals l'adquireixen si l'accepten.
La donació és irrevocable des del moment en què els donants coneixen l'acceptació dels donataris. En el cas de donació de cosa moble es podrà fer verbalment o per escrit.
La verbal, però, per ser vàlida, requereix l’entrega simultània de la cosa per tal de ser vàlida.
En conseqüència, per poder parlar de donació han de concórrer aquests requisits:
1.- Empobriment del donant.
2.- Enriquiment del donatari.
3.- "Animus donandi", és a dir, intenció per part del donant de beneficiar el donatari.
4.- Gratuïtat de l'acte, és a dir, que no hi hagi cap contraprestació per part del donatari ni d’un tercer.
Existeixen diferents tipus de donacions:
- Donació condicional i a termini: aquella que es fa vinculada a algun fet que hagi de succeir o a algun termini.
- Donació remuneratòria: aquella que es fa com a premi o reconeixement per una servei prestat pel donant.
- Donació amb càrrega o modal: aquella que es fa amb algun gravamen o càrrega necessària que el donant ha de satisfer per tal que la donació sigui vàlida.
- Donació amb clàusula de reversió: el donant pot fer una donació per un termini amb la condició que el bé torni a ell mateix o a un familiar o tercer.
- Donació amb reserva de la facultat de disposar: aquella en què el donant es reserva la facultat de disposar de l’objecte de la donació.
Qui pot donar? I qui pot ser donatari?
Respecte de la capacitat per ser donant i tractant-se de persones físiques, la llei exigeix una capacitat superior que per a altres contractes. Això és degut, per un costat, a la falta de contraprestació per part del donatari, és a dir que es tracta d’un acte gratuït. I d'altre, a l'intent per part de la llei de protegir tercers com ara creditors i legitimaris del donant, que podrien veure perjudicats els seus drets si el donant distribueix gratuïtament tots els seus béns.
En el cas de les persones jurídiques, com serien les societats mercantils o les entitats sense ànim de lucre, actualment se’ls reconeix capacitat per fer donacions, ja que tenen capacitat jurídica pròpia.
En tot cas, la llei exigeix que poden ser donants tots aquells que tenen capacitat suficient per contractar i poden disposar dels seus béns.
Pel que fa a la capacitat per ser donatari, la llei estableix que podran acceptar una dotació totes aquelles persones que no estiguin especialment incapacitats per llei.
Per tant, les persones físiques han de tenir un mínim de discerniment, és a dir, capacitat per entendre l’acte d’atorgament. En el cas de els persones jurídiques, hem de destacar que no poden acceptar donacions les associacions no permeses per la llei, com ara les que persegueixen fins il·lícits o paramilitars.
Què es pot donar? I quins requisits formals exigeix la llei?
Es pot donar un bé cert i determinat o més d’un.
El donant pot donar tots els seus béns presents o bé una part però en cap cas es permet la donació de béns futurs, que són aquells que es preveuen o es poden preveure però encara no es tenen, i dels quals, per tant, el donant no pot disposar.
Les donacions poden ser dos tipus, de béns mobles o de béns immobles:
- Les donacions de béns immobles seran vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en escriptura pública.
- Les donacions de bens mobles s’han de fer per escrit. Si la donació és fes verbalment només seria considera vàlida si en el mateix moment s’entregués el bé objecte de donació. Com a excepció estaria el cas de les donacions fetes amb motiu d’una captació pública de caràcter benèfic, en les quals el lliurament de l’objecte donat es pot fer en un moment posterior.
El donant ha de fer la donació lliure de tota càrrega o vici ocult. En el cas que, un cop feta la donació, es manifesti una càrrega o vici ocult el donant no respondrà del seu sanejament, excepte si ha fet la donació coneixent aquest defecte o vici de manera expressa. En aquest darrer supòsit el donant estarà obligat a la indemnització al donatari que de bona fe va acceptar el bé donat, pels perjudicis soferts.
Finalment s’ha de tenir en compte que en el cas d’una donació feta a una pluralitat de donataris, s’entén feta a parts iguals si el donant no estableix una altra cosa.
Efectes generals i especials de la donació
Els efectes principals que la donació comporta és un empobriment del donant i un enriquiment del donatari.
S’ha de tenir en compte que per tal que la donació sigui vàlida, cal l’acceptació expressa del donatari.
En el cas del donant, un cop manifesta la seva voluntat de donar i coneguda l’acceptació per part del donatari, esdevé un acte irrevocable.
Tot i així, la llei preveu unes causes enumerades de revocació d’una donació feta i acceptada, que són les que segueixen:
· La sobrevinença de fills dels donants.
· La supervivència dels fills dels donants que aquests creien morts.
· L'incompliment de les càrregues imposades pels donants als donataris.
· La ingratitud dels donataris.
· La pobresa dels donants.
En el cas de les donacions oneroses únicament són revocables per incompliment de càrregues.
Aquesta acció de revocació de la donació feta, caduca al cap d'un any comptat des del moment en què es produeix el fet que la motiva o des que el donant coneix aquest fet.
Quan la causa revocatòria constitueix una infracció penal -per exemple, el fet que el donatari hagi atemptat contra la visa del donant- l'any es comença a comptar des de la fermesa de la sentència que la declara.
En el cas de les associacions i fundacions, els efectes que suposa rebre una donació per part d’una persona física o jurídica constitueixen una important via de captació de recursos econòmics per què l’entitat pugui dur a terme i finançar el seu objecte fundacional.
A més, pels donants també suposa un incentiu fiscal important. Si una persona física fa una donació a una associació declarada d’utilitat pública o a una fundació que hagi optat per l’acolliment a la llei 49/2002 de 31 de desembre del règim fiscal de les fundacions o del mecenatge, es pot desgravar fins un 25% de la quantitat donada en la seva declaració de la renda i si és persona jurídica fins un 35%.
En els dos supòsits anteriors, si l’entitat no està acollida a la llei del mecenatge les persones jurídiques no es podrien desgravar res però les físiques sí podrien desgravar-se el 10% de la quantitat donada.
