El conflicte d'interessos a les entitats

  • conflicte d'interessos

    conflicte d'interessos - Font: Nevasport

  • mediació

    mediació - Font: xarxanet

Dins la gestió diària d'una entitat sovint ens trobem davant conflicte d'interessos en la presa de decisions dels membres de l'òrgan de govern.

Tot i que tal com hem anat veient el conflicte d'interessos s'aplica d'igual manera quan es dóna dins una Junta Directiva, que un Patronat, cal en tots dos casos abstenir-se de votar en aquell acord on existeix conflicte d'interessos.

En el cas de les fundacions, com que no existeix base social que faci d'òrgan de control de la gestió de l'entitat, es demana a més a més, que es presenti una declaració responsable a protectorat com a òrgan de control extern, per tal de verificar el correcte compliment de les finalitats fundacionals i de la voluntat dels fundadors.

En aquest recurs analitzarem quan existeix conflicte d'interessos i com s'ha d'actuar, ja que és una de les causes d'impugnació dels acords.

  1. Adopció dels acords
  2. El conflicte d’interessos
  3. El conflicte d’interessos a les Fundacions
  4. Tipus de conflicte d’interessos

1. Adopció dels acords

Els acords s'adopten pel procediment de deliberació i votació que estableixen la llei, els estatuts o les regles de funcionament intern. Si no hi ha una disposició expressa, s'adopten per majoria simple dels assistents a la reunió. En cas d'empat, el vot de qui presideix és diriment. S'entén que hi ha majoria simple quan els vots a favor superen els vots en contra, sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls.

Sovint dins una Junta Directiva o Patronat ens trobem amb membres de l'òrgan de govern que a l'hora de votar una decisió es troben incursos dins un conflicte d'interessos entre la decisió a votar favorable a l'entitat o i el seu propi interès. En aquest cas, la persona afectada ha d'abstenir-se de votar, ja que en tot moment s'ha de garantir que l'interès fundacional està per sobre dels interessos individuals.

▲ Tornar a l'índex

2. El conflicte d’interessos

No es pot intervenir en la presa de decisions o l'adopció d'acords en els assumptes en què es tingui un conflicte d'interessos amb la persona jurídica.

Els membres dels òrgans de govern de les persones jurídiques han de comunicar a l'òrgan qualsevol situació de conflicte, directe o indirecte, que tinguin amb la persona jurídica. Abans que l'òrgan adopti un acord en el qual hi pugui haver un conflicte entre un interès personal i l'interès de la persona jurídica, la persona afectada ha de proporcionar a l'òrgan la informació rellevant i s'ha d'abstenir d'intervenir en la deliberació i la votació.

S'equipara a l'interès personal, a l'efecte d'apreciar l'existència d'un conflicte d'interessos, l'interès de les persones següents:

a) En cas que es tracti d'una persona física, el del cònjuge, el d'altres persones amb qui hom estigui especialment vinculat per lligams d'afectivitat, el dels seus parents en línia recta sense limitació i en línia col·lateral fins al quart grau de consanguinitat o el segon d'afinitat, i el de les persones jurídiques en les quals hom exerceixi funcions d'administració o amb les quals hom constitueixi, directament o per mitjà d'una persona interposada, una unitat de decisió, d'acord amb la legislació mercantil.

b) En cas que es tracti d'una persona jurídica, el dels seus administradors o apoderats, el dels socis de control i el de les entitats que hi formin una unitat de decisió, d'acord amb la legislació mercantil.

▲ Tornar a l'índex

3. El conflicte d’interessos a les Fundacions

El conflicte d'interessos està especialment regulat en el cas de les fundacions, on la Llei 4/2008 de 24 d'abril recull en el seu article 331-9.h, que els estatuts de les fundacions han d'incloure, almenys, les disposicions que es considerin pertinents per a evitar conflictes entre l'interès de la fundació i els interessos personals o professionals dels patrons, les persones amb funcions de direcció o els empleats de la fundació.

Consegüentment, el legislador, a banda de les normes establertes als articles 332-9 i 312-9, exigeix que les fundacions estableixin normes de bon govern que garanteixin la transparència i evitin situacions de conflicte entre els interessos de la fundació i l'interès personal dels membres del patronat i la resta de persones que indica l'article 312-9.3.

▲ Tornar a l'índex

4. Tipus de conflicte d’interessos

A l'hora de preveure el conflicte d'interessos dins els estatuts d'una entitat, es tracta, doncs, d'establir un codi de conducta a fi de respectar no només el compliment de les normes legals o reglamentàries, sinó d'establir altres garanties addicionals.

Així, a tall d'exemple, es podrien preveure, entre d'altres, les normes següents:

• Els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3 han d'abstenir-se de participar en tot tipus de negocis i activitats financeres que puguin comprometre l'objectivitat en la gestió de la Fundació.


• Els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3 no mantenen relació professional o laboral retribuïda amb la Fundació.


• Normes que estableixin limitacions patrimonials en participacions societàries, com per exemple, que els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3 no poden participar en societats constituïdes o participades per la Fundació. No es poden establir contractes de compravenda o arrendament de béns immobles o de béns mobles d'extraordinari valor, de préstec de diners, ni de prestació de serveis retribuïts entre la Fundació i els patrons i les persones indicades en l'article 312-9.3.


Deure d'inhibició: durant els anys següents al cessament com a patró (aquí cada entitat regula quan anys considera necessaris), no es poden desenvolupar serveis en empreses o societats privades participades per la Fundació.

És, doncs, cada entitat la que, tenint en compte la seva naturalesa, ha d'establir aquestes normes de conducta.

▲ Tornar a l'índex