L’òrgan suprem de govern dels clubs esportius és l’Assemblea General, integrada per tots els socis de ple dret.

En el cas de clubs esportius amb més de 3.000 socis, els seus estatuts poden preveure el funcionament de l’Assemblea General per mitjà de compromissaris. El procediment d’elecció i nomenament dels compromissaris, així com el seu nombre i el mandat, han de respectar els principis de proporcionalitat, no discriminació per raó de sexe, foment de la paritat i representativitat democràtica. L’ús de la fórmula de compromissaris es prohibeix expressament en els processos electorals.

Pel que fa al regulació de les Juntes Directives a les entitats esportives s’han de diferenciar les entitats esportives de règim simplificat i les de règim general.

Els clubs esportius amb un nombre igual o inferior a 100 socis es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada. A aquest efecte, només és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i, també, la submissió a la normativa esportiva que hi sigui aplicable.

Aquest tipus de clubs esportius no requereixen Junta Directiva, i, si no n’hi ha, el/la president/a n’assumeix l’administració i representació, així com l’assemblea general n’ha d’assumir el govern. L’Assemblea General ha de designar un/a secretari/secretària com a responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d’actes, socis i comptabilitat. El president/a i el secretari/secretària hauran de ser persones diferents.

L’Assemblea General ha d’escollir la Junta Directiva i tots els seus càrrecs s’han de proveir per mitjà de sufragi lliure, presencial, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

La durada del mandat dels membres de la Junta Directiva ha de ser de 4 anys. Els estatuts dels clubs han d’establir si els càrrecs són reelegibles o no, i si ho són, si la reelegibilitat es troba subjecta o no a limitació temporal. També han de regular la renovació dels càrrecs de la Junta, indicant si són totals o parcials, i el seu abast.

En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la reelegibilitat, el/la president/asortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumirla presidència en cap moment del nou mandat estatutari.

Els Estatuts establiran el règim electoral preveient, entre d’altres, que la junta electoral es designa per sorteig entre els membres assistents a l’Assemblea General.

Com a novetat respecte les associacions de règim general, es preveu el vot de censura per a la gestió de la Junta Directiva. Els Estatuts dels clubs esportius hauran de regular les condicions per a la realització del vot de censura.

En qualsevol cas, s’haurà d’aprovar en Assemblea General i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot.

Els estatuts han d’establir el nombre de socis que el poden sol·licitar i que, com a mínim, representarà el 15% dels membres de l’assemblea, així com també el nombre de membres necessari per a constituir l’Assemblea General que es convoqui a aquest efecte.

Els presidents dels clubs o associacions esportius n’han d’exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin. Els clubs o associacions esportius que, per llurla seva naturalesa, s’organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d’un règim jurídic especial, que s’ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.