S’entén com a matrimoni forçat la unió de dues persones en la qual, almenys una d’elles (que sol ser la dona), no ha donat el seu lliure consentiment perquè es dugui a terme. Aquesta pràctica és habitual a l’Àfrica, al Pròxim Orient, a l’Àsia Meridional, Amèrica Llatina i a Europa entre els col·lectius d’ètnia gitana. A partir dels moviments migratoris, s’han incrementat els casos de matrimonis forçats a Catalunya.

Pel que fa a les conseqüències d’aquesta pràctica, les dones tenen més probabilitats de patir violència sexual i física. L’article 5 de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix el matrimoni forçat com una manera de violència masclista en l’àmbit social i comunitari.

Segons les xifres de la Generalitat, a Catalunya els casos que s’han abordat sobre aquesta problemàtica són pocs, tot i que reconeixen que és degut a la invisibilitat i les poques denúncies que es fan, per aquest motiu, és crucial sensibilitzar, formar i donar l’atenció necessària per poder detectar els casos de risc i fer el correcte abordament.

Erradicar el matrimoni forçat és una tasca complexa, per aquest motiu, és imprescindible la cooperació de les diferents professionals, de les administracions i de les entitats del tercer sector. Així mateix, la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2014, disposa del ‘Protocol per a la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya’ per establir aquest marc d’intervenció al territori. A continuació, s’expliquen les fases d’actuació per aconseguir abordar aquesta problemàtica.