Quins són els principals reptes de futur del Tercer Sector?

La necessitat de dotar d’una arquitectura normativa el Tercer Sector busca, entre d'altres, aconseguir més reconeixement de la resta de sectors i agents.

En aquest sentit, totes les persones ponents de la jornada van defensar que cal treballar per “estar presents en els llocs on es dissenyen i es prenen les decisions”, tal com va expressar Marc Viñas, de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC). La intenció és que les entitats sense ànim de lucre arribin a ser “un actor que pugui aportar i influir en la configuració de les normatives i projectes que impacten en el sector”, segons va afegir.

Roger Civit, director de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va esmentar també la dificultat que suposarà assolir aquest espai: “Som un actor que molesta, per tant, no serà fàcil tenir aquesta normativa, perquè estem abordant el statu quo en el qual hem viscut tot aquest temps”.

El reconeixement, però, no es vol assolir només davant la resta de sectors, la política i l’administració pública; sinó també davant la ciutadania. Tal com es va comentar, està en mans del Tercer Sector fer que la població consideri les associacions, fundacions, cooperatives... com a vehicle per transformar la realitat.

Un dels principals llastres que arrossega el Tercer Sector és la manca de finançament, una qüestió que repercuteix en l’activitat de les entitats no lucratives. Per això, un repte comú és la cerca d’un millor finançament, que passa en bona part per buscar vies d’autofinançament.

Laia Grabulosa, directora de La Confederació, va comentar: “Sense afany de lucre no vol dir amb ànim de pèrdua. Això suposa retrocedir en drets socials i en la nostra missió, per tant, cal sostenibilitat, que té a veure amb la millora de finançament”. A més a més, segons el seu parer aquesta qüestió dificulta la retenció de talent, una situació que cal revertir.

Viñas va assenyalar la necessitat de “passar del model de subvenció a altres models més estables que permetin una millor planificació”. En aquesta línia, també va remarcar que cal treballar per millorar els procediments d’accés a aquest finançament.

Per la seva banda, Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va aterrar la manca de finançament al seu sector explicant com treballen perquè en l’àmbit cultural es deixi de considerar les subvencions com l’única via de finançament: “Treballem per fer entendre a tothom que la sostenibilitat és clau per al sector”.

Si bé l’estabilitat financera és un punt comú, Jordi Rojas, representant de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) a l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), també va voler remarcar que molts diners públics es destinen a iniciatives privades: “Està molt bé que siguem capaços d’aconseguir un millor finançament, però no ens torturem amb això; perquè estem en un context en el qual els fons públics van a corporacions privades amb milions d’euros de beneficis”.

L’adaptació davant la nova situació econòmica, política i social també és un repte que les organitzacions del Tercer Sector tenen sobre la taula. En aquest sentit, Civit va plantejar si el sector està preparat per assumir i donar resposta a crisis globals que ja provoquen afectacions, com la climàtica o la demogràfica.

Rojas, va destacar que un cop aprovades les lleis del Tercer Sector s’haurà de veure la capacitat per desplegar-les i posar-les en pràctica de forma efectiva. “Tindrem un repte descomunal perquè en aquests contextos de crisis desplegar polítiques a favor del bé comú que posen les persones al centre no és fàcil”, va concloure.

En qualsevol cas, les cinc persones ponents van posar de manifest que per assumir aquests reptes cal sumar i fer xarxa dins dels diferents agents que conformen el Tercer Sector, per tal de caminar cap al mateix lloc i poder generar un canvi.