Tenim un projecte, quina figura jurídica s'hi escau? (Part III)

Autor/a: 
David Puerta Sánchez i Gemma Uix Carrión

Tenim un projecte, quina figura jurídica s'hi escau? (Part III)

Resum: 

També podem unir diferents projectes, creant-ne un de nou sota una figura jurídica independent, o bé sumar objectius comuns establint una sincronia d’accions conjuntes.

A continuació es defineixen les figures de la federació i de la confederació com altres fórmules jurídiques possibles per unir esforços, i posteriorment es proposa el treball en xarxa com una altra manera de col•laborar entre les entitats i les persones.

Les federacions

Les federacions uneixen els esforços de les entitats per tal de que, d’una manera formal i a partir de la creació d’una nova entitat que aglutina altres associacions, s’assoleixi millor les finalitats que els hi són pròpies. Estan regulades per la mateixa llei que les associacions, en el sentit que se’ls aplica la normativa legal al respecte. És a dir, que han de disposar uns estatuts que regulin la seva finalitat i les seves normes de funcionament.

El reconeixement legal del qual gaudeixen aquesta tipologia d’entitats afavoreix l’impacte i la repercussió en les decisions de les institucions públiques, de manera que es poden convertir en autèntics referents en el sector pel qual treballen.

Les confederacions

Es una entitat de tercer nivell constituïda per diferents federacions o entitats de segon nivell. Com la federació, està subjecte al règim general de les associacions regulat a la Llei 4/2008, de 23 d'abril de modificació del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, concretament a l'article 321.6.

Les xarxes

El treball en xarxa és una iniciativa social mitjançant la qual les entitats sumen els seus objectius comuns sense que perdin la pròpia identitat.

Permet a les entitats obrir-se a noves maneres de treballar, es creen noves relacions entre persones, les quals comparteixen les seves experiències de treball, aconseguint evolucionar i millorar els propis projectes, a la vegada que, es reforcen les possibilitats d’impacte social dels objectius que són comuns.

Gràcies a aquesta nova manera que les entitats han trobat per interrelacionar-se, les xarxes s’han convertir en un punt de trobada tan formal com informal, on els projectes es fan més forts i visibles, convertint-se en potencials generadors de canvi, de resistència i de lluita. L’èxit d’aquesta eina pot augmentar la confiança i el reconeixement social de la tasca de les entitats.

Com bé s’ha dit, les xarxes són formes de col·laboració formals o informals, de manera que, la seva manca de regulació legal, facilita que es puguin establir, tan sigui acords de col•laboració escrits que obliguin a les entitats i a les persones, com acords verbals que es van desenvolupant i establint a mesura que es va caminant.

En tot cas, són fórmules de col•laboració dinàmiques, flexibles i obertes. Per tal d’activar el treball en xarxa, s’han de definir les bases de les propostes que cada entitat vol aportar, el conjunt de les accions que es volen desenvolupar i les estratègies compartides a seguir per assolir els objectius comuns. A més, és vital la utilització de les TIC i els entorns digitals com a mitjà i com a context per aprendre i comunicar-se.

Al cap i a la fi, el treball en xarxa és una estratègia per a tothom, creada entre tots i totes, aglutinadora, que permet i anima la sincronia d’actuacions comunes.

Etiquetes: