L'Advocacia de l'Estat es pronuncia sobre la pòlemia de Vic

Les conclusions d’aquest informe són clares:

1) La inscripció dels estrangers en el padró municipal procedeix amb independència de que tinguin o no residència legal en territori espanyol, per tant, no resulta procedent denegar la inscripció al•legant que el ciutadà estranger no resideix legalment a Espanya.
2) Als efectes de tramitar les sol•licituds d’inscripció en el padró municipal per part dels estrangers es considera vàlid i suficient el passaport encara que no tingui el preceptiu visat.

A més, adverteix als ajuntaments que no els correspon dictar instruccions tècniques diferents a les de l’Administració central. Es refereix a una resolució conjunta de 1997 dictada per la presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i el director general de Cooperació Territorial, que, estableix que el control de la permanència en Espanya de ciutadans estrangers correspon al Ministeri de l’ Interior i senyala que l’Ajuntament "ni intervé en la concessió dels permisos de residència ni és competent per controlar-los".

Segons aquesta norma, la missió del padró és "constatar el fet de la residència i no controlar els drets dels residents". "En el padró municipal cal que estiguin donades d’alta totes les persones que habiten en el municipi, siguin nacionals o estrangers, i en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la seva situació en el Registre del Ministeri de l’Interior".
La polèmica va començar quan l’ Ajuntament de Vic es va negar a empadronar a estrangers no comunitaris que no tenien el passaport amb visat.
Finalment el mateix consistori va sol•licitar al Ministeri de l’ Interior que informés per escrit sobre els requisits necessaris dels passaports per poder inscriure els estrangers en el padró.
Segons l’informe, la llei de règim local i la d’ estrangeria estipulen que els únics documents necessaris per a la inscripció en el padró són una targeta de residència en vigor o "en el seu defecte, número del document acreditatiu d’ identitat o del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència”.
Ara bé, el fet d’ estar inscrit en el padró no constitueix prova de la residència legal a Espanya d’un estranger.

Llegir més