El Voluntariat per la Llengua, una eina eficaç pel català

El Voluntariat per la Llengua o voluntariat lingüístic ja fa temps que existeix. És un programa fantàstic que va néixer als serveis lingüístics d’algunes universitats catalanes i que després s’estengué oficialment gràcies a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i també gràcies a entitats i sindicats d’arreu del territori, com la Plataforma per la Llengua.

M’agrada aquest programa! Durant deu setmanes dues persones, una que parla el català amb fluïdesa i una altra que l’entén però que per la raó que sigui encara no ha fet el pas per parlar-lo, es troben una hora i mitja a la setmana amb la finalitat de posar-lo en pràctica. Les activitats són molt diverses i van a gust del consumidor: passejar, anar al cinema, fer un cafè, anar al mercat... o bé preparar el dinar junts!

M’agraden les activitats que s’hi practiquen perquè estan fetes a la mida de cadascun dels participants, i és una manera amena de viure la trobada. M’agrada tot el que respira el programa, ja que en el seu afany de posar en pràctica la llengua catalana es fa d’una manera quotidiana i amena. I és aquest el fet que fa que la llengua sigui viva i d’ús al carrer... que vindria a ser el gran pati de l’escola! M’agrada que a través d’aquest voluntariat pugui assumir altres connexions amb la Plataforma per la Llengua com en altres campanyes de normalització lingüística. Això permet ampliar el voluntariat en altres temes i campanyes més transversals de la Plataforma per la Llengua i implicar-se més dins de l’associacionisme i de la societat catalana. M’agrada perquè el material didàctic que acompanya el voluntariat és útil i amb qualitat. I m’agrada perquè més enllà de qui és el que aprèn o ensenya el català, és un intercanvi de totes totes... i en això, tothom hi surt guanyant!

Tot indica que a la proposta de llei de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat, que segurament s’aprovarà a la propera legislatura, el voluntariat lingüístic apareixerà com un dels subàmbits emergents. Aquest reconeixement a aquesta modalitat de voluntariat cal entendre-la com la constatació que la llengua no és només un tret cultural sinó també un vehicle social que ens permet conviure a tots amb igualtat d’oportunitats.