Opinió

És el moment!

L’agost obre la porta i, per a moltes persones i gran part de les entitats i associacions, és el moment de fer un alto en el camí. Cadascú ho aprofitarà a la seva manera per a dur a terme les seves coses. Com pugui. Com vulgui. O com li deixin.

Sobre l'autor/a:
Joan Rosinach

Joan Rosinach

Graduat en comunicació. Responsable de comunicació de Xarxanet.org. Postgrau en guió i realització de programes de ràdio i televisió. Col·laborador habitual de 7accents.cat.

Ja està. Ja el tenim aquí. L’agost obre la porta i, per a moltes persones i gran part de les entitats i associacions, és el moment de fer un alto en el camí. Cadascú ho aprofitarà a la seva manera per a dur a terme les seves coses. Com pugui. Com vulgui. O com li deixin. Tan se val. L’important és poder fer una pausa, ni que sigui durant uns instants en forma de dies o setmanes, per mirar enrere i seguir endavant. Aquesta és la clau de la qüestió, tenir la capacitat de fer un resum mental d’allò que ens ha aportat aquests mesos per fer-ne una breu anàlisi. Una primera avaluació que ens servirà per seguir millorant en un context on fa la sensació que la immediatesa sempre s’emporta el premi gros.

És moment, doncs, de passar la pantalla del frenètic dia a dia que s’obre camí cada matí i observar què s’entreveu en l’horitzó de la tranquil·litat. Una calma que ha de servir, també, per aportar noves idees a la nostra vida. Per fer bullir l’olla de la inquietud, de la insatisfacció i de la inconformitat. De ser crítics amb el present per afrontar el futur proper amb la major convicció possible. És moment, també, d’aprofitar l’avinentesa per obrir els ulls i copsar què s’hi cou en aquest món que corre per davant sense entendre gaire bé què hi passa darrere. Es pot aprofitar aquest període per involucrar-se directament en un voluntariat, amb els infants del barri o amb adolescents de terres llunyanes. Però no tot s’acaba aquí. Ni tothom té aquesta possibilitat. Per temps. O per ganes. Però això tampoc no pot servir d’excusa per quedar-se de mans creuades. Les alternatives són múltiples i diverses per seguir posant un nou gra de sorra en la millora d’una societat que, massa sovint, camina cap a la involució. Unes opcions per a les quals no cal ni planificar, ni programar ni, molt menys, invertir recursos. Amb un simple gest pot sorgir una nova iniciativa. I això, sent materialistes, no hi ha preu que ho valgui.

És moment, per tant, d’acostar-se a la llibreria a la cerca d’una obra amb rerefons social, o  de passar una bona estona amb un documental que ha realitzat una entitat sense cap ànim de lucre de vés a saber on. És moment, també, de compartir amb qui més vingui de gust una pel·lícula que exemplifica a la perfecció una realitat que potser mai ningú s’havia ni imaginat, o participar d’aquella xerrada que aporta molt més del que qualsevol persona pot donar. És el moment, sens dubte, de posar la cultura al servei de cadascú per exprimir-ne al màxim les seves facultats. Uns coneixements que avui són una inversió per, quan torni la tardor, seguir clarificant l’horitzó. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari