Ensenyar la migració: opinions de docents sobre el que funciona i el que no

Smilemundo és una entitat que dissenya eines educatives per a escoles i instituts. El seu últim projecte s'ha centrat en la migració, i ha consistit en obrir diàlegs amb aquelles persones que es troben al centre de la qüestió: els i les mestres. L'objectiu era confrontar les idees de l'entitat sobre el que és interessant amb les realitats de les aules de tres països: Espanya, Polònia i Bèlgica. Per a desenvolupar el projecte, Smilemundo es va posar en contacte amb professors i professores d’història i ciències socials dels tres països que participen al projecte per a preguntar-los com enfoquen l’ensenyament de la migració, els reptes als quals s’enfronten i quins recursos o ajudes serien més útils en la seva feina diària. Tot i que cada país té el seu context únic, de les converses van sorgir diversos temes comuns.

Un dels principals reptes que esmenta el professorat és la falta de materials atractius: sovint és difícil trobar recursos que facin que els temes de migració siguin pròxims i interessants per a l’alumnat. A Bèlgica, per exemple, els llibres acostumen a estar antiquats, i aquest problema es dona també en altres països. A Espanya, un estudi recent de David Vélez posa de relleu que els llibres de text de secundària continuen presentant la Reconquesta com un "projecte d'alliberament nacional" triomfant, i que poques fonts ofereixen una perspectiva crítica. 

"La persistència d'una visió simplificada i esbiaixada de la història demostra els reptes als quals s'enfronta el sistema educatiu espanyol en el seu intent d'oferir un ensenyament més crític i reflexiu", escriu Vélez. El professorat entrevistat, com a alternativa als llibres, va expressar un gran interès pels recursos centrats en històries de vides real, ja que tendeixen a ressonar millor amb els i les alumnes. No obstant això, trobar aquest tipus de material no és fàcil; molts docents passen hores buscant articles, vídeos o fins i tot còmics que puguin suscitar debats significatius a l’aula.

La immigració també pot ser un tema delicat, sobretot amb alumnes immigrants a l'aula, i ha de tractar-se amb cura. Mentre que Bèlgica i Espanya tenen experiència amb alumnat de diversos contextos, per a les aules poloneses es tracta d'un territori relativament nou. Moltes professores i professors no se senten preparats per a abordar aquest tema amb sensibilitat, especialment amb la recent afluència d'estudiants ucraïnesos després de la invasió russa. De fet, el 41,4% dels professors i professores poloneses no tenia experiència prèvia ensenyant a alumnes d'altres països o cultures.

Una altra preocupació creixent és l'augment dels prejudicis dels i les alumnes cap a la immigració. El professorat considera que els prejudicis han empitjorat en els últims anys, probablement a causa de la creixent influència de les narratives d’extrema dreta. Els alumnes solen arribar a classe amb punts de vista fixos, la qual cosa dificulta als docents la introducció de perspectives diferents i el foment d'un diàleg obert.

A més, encara que el punt de vista no sigui obertament negatiu, a part del alumnat li costa entendre les motivacions de les persones migrants i humanitzar les seves experiències, ja que senten que és una cosa abstracta que mai podria passar-los.

No poden empatitzar perquè no entenen per què aquestes persones fan el que fan. Quan se'ls planteja la idea que ells també podrien ser emigrants, riuen: “Què, jo? Ni parlar, jo em quedo aquí!”, va compartir un dels professors entrevistats. Comentaris com aquest han ajudat a l'entitat a comprendre què és el que realment pot funcionar en parlar sobre migració a l’aula i quina és la base sobre la qual han de construir-se les eines educatives:

• Abordar la complexitat de la migració: El professorat s'adona que l'alumnat està cansat de les narratives massa positives que passen per alt els reptes i complexitats de la migració. Quan es rebutgen els dubtes dels alumnes, senten que no se'ls pren de debò. Les professores creuen que és fonamental fomentar converses sinceres sobre els pros i els contres de la migració.

• Basar les lliçons en històries personals i reals: les alumnes necessiten veure a persones reals darrere del que sovint sembla un concepte abstracte. Alguns professors utilitzen relats de primera mà, mentre que uns altres conviden a persones amb experiències migratòries a parlar en classe perquè el tema resulti més pròxim i atractiu.

• Adoptar un enfocament ascendent: l’alumnat és més receptiu quan participa activament que quan escolta passivament, sobretot en temes tan controvertits com la immigració. Activitats com analitzar la cobertura dels mitjans de comunicació o investigar per què determinats grups d'immigrants reben més atenció que uns altres acostuma a ressonar-los més, ja que els alumnes arriben a les seves pròpies conclusions.

• Introduir el conflicte cognitiu: el professorat descobreix que el veritable aprenentatge es produeix quan els alumnes es troben amb fets que posen en dubte les seves suposicions (per exemple, que la majoria dels immigrants que arriben a Espanya ho fan amb avió, no amb vaixell). S’han d’introduir estratègicament aquests moments per a ajudar l’alumnat a reconèixer que la realitat té més matisos del que sembla.

• Fer-ho personalment rellevant: Finalment, l'estratègia més eficaç, segons el professorat, és ajudar els alumnes a veure com la migració connecta amb les seves pròpies vides. Això podria significar explorar històries de migració familiar o veure pel·lícules sobre la història de la migració local, fent que els estudiants s'adonin que qualsevol pot convertir-se en migrant si es donen les circumstàncies. Com va explicar un professor: "Han de sentir una connexió amb el tema. Si els sembla abstracte, no se'ls quedarà gravat. Quan parlem de la indústria de la moda, els faig comprovar les etiquetes de la seva roba per que a veure on s'ha fabricat; això els demostra que ja estan connectats amb una història global". Una altra professora va dir: "Qui vol aprendre història? Ningú. Però, qui vol saber què feia la seva besàvia un matí d’escola? Quasi tots".

Smilemundo considera que les converses amb  el professorat testimonien que l'èxit del seu projecte depèn no només de la creació d'eines visualment atractives, sinó de les possibilitats que tenen per connectar amb la vida quotidiana dels i les alumnes de manera significativa i pròxima. Els professors i professores sovint subratllen que l’empatia és essencial per a l'aprenentatge, no com una idea abstracta o com un simple sentiment de llàstima cap a l'altre, sinó com un exercici pràctic d'ampliació de les perspectives per a comprendre realment el que implica la migració.

L'entitat convida a tot el professorat interessat a col·laborar amb el seu equip per a aquest projecte o altres. Només cal que es posi en contacte amb Smilemundo mitjançant el correu hello@smilemundo.com.