Lola Palerm: “És molt difícil que les joves puguem encabir el voluntariat, perquè les responsabilitats ocupen molt de temps”

Lola Palerm té 21 anys i estudia Educació Social. Des de fa més d'un any que dedica part del seu temps lliure a visitar persones grans, fer-los seguiment telefònic o acompanyar-les a donar un passeig o fer gestions. Primer ho va fer com a part d'unes pràctiques de la universitat i, després de l'experiència, va decidir continuar amb la tasca com a voluntària. 

Així és com va passar a formar part del programa de voluntariat de la fundació Avismón, la qual ofereix suport i acompanyament emocional a persones majors de 65 anys que se senten soles i que estan en situació de poca o insuficient xarxa social o familiar.

Parlem amb Lola Palerm per conèixer millor la seva experiència com a voluntària a Avismón.

Per què vas decidir fer-te voluntària d’Avismón?

Em vaig fer voluntària d'Avismón perquè una vegada vaig acabar les meves pràctiques allí em vaig adonar, per una banda, de la gran família que s'havia creat i de que bé que m'havien acollit i, per altra, del fet que avui en dia hi ha molta gent que necessita acompanyament, en aquest cas les persones grans. Moltes d'elles es troben en situació de solitud i el voluntariat és una de les vies per poder cobrir les seves necessitats. 

Em vaig adonar que, malgrat la necessitat existent, no hi havia prou persones per cobrir-la. Vaig ser conscient de la importància que tenia el voluntariat, del paper que juguen moltes entitats com Avismón, que funcionen a través dels voluntariats. I també, ja no només a nivell personal, sinó també a nivell professional, vaig decidir intentar portar el meu granet d'arena.

Com va ser la teva primera experiència amb aquest voluntariat?

Va ser sorprenent i a la vegada impactant. Perquè sí que és veritat que fins que no vaig entrar a Avismón no vaig ser conscient que tantes persones es troben en situació de solitud. I crec que escoltar o conèixer la vida de qui es troba en una situació tan vulnerable impacta molt. Va ser dur i a la vegada et sents agraïda de poder-la ajudar.

"Fins que no vaig entrar a Avismón no vaig ser conscient que tantes persones es troben en situació de solitud"

També crec que em va fer trencar molt en les idees que tenia jo d'una persona gran. Tenia una idea que realment cada vegada està canviant més, la societat cada vegada és més diversa i les persones que entren a la tercera edat ja no són com els referents que potser jo tenia en el meu cap, i això també em va impactar bastant.

Com és l’acompanyament? Quin tipus de suport dones?

Principalment jo faig voluntariat d'acompanyament telefònic. Vol dir que tinc una llista, en el meu cas de vuit persones, i una vegada a la setmana els truc per telèfon i els hi pregunt com estan, com es troben, si necessiten res. Amb moltes persones ja fa mesos que estic parlant i tenim ja confiança, hem creat un vincle i sí que veus que et conten coses de la seva vida, si han anat a el metge o no, o preocupacions que tenen. Intentes acollir una mica les seves necessitats i comunicar-les a Avismón.

En cas de fer voluntariat presencial o per gestions, el que faig és que la persona usuària demana voluntariat i jo quedo un dia amb aquella persona, vaig a la seva casa a buscar-la i anem al lloc on ha d'anar.  

Com seria un dia teu com a voluntària?

Per exemple, la setmana passada vaig anar un dia a acompanyar a una senyora a comprar una rentadora. Doncs vàrem quedar un dia, jo vaig anar a casa seva a l'hora que vam pactar, la vaig recollir, vam anar en taxi, i una vegada allí li vaig estar fent suport. La meva funció és únicament acompanyar-la. Com tenia moltes dificultats de mobilitat, en tenir aquest suport ella anava molt més segura. I una vegada vàrem acabar de fer les gestions que havíem de fer, la vaig tornar a acompanyar a casa seva.

En què creus que beneficia a la gent gran tenir aquest suport dels voluntaris?

Jo crec que els beneficia en molts sentits. Els beneficia perquè és una manera de pal·liar la solitud, d'aquest sentiment de solitud que ells i elles desgraciadament pateixen. També crec que és molt positiu per ells i per elles perquè, per exemple, un dels acompanyaments que té Avismón i que a mi m'agraden molt són els acompanyaments mèdics o per gestions. Avui justament ho estava parlant amb una senyora, que em deia "menys mal que hi ha algú que em pot acompanyar, perquè jo no em puc moure". Significa molt tenir una persona que ja no només estarà amb tu en el moment de la visita mèdica i de rebre la notícia que et poden donar, sinó tot el trajecte d'arribar fins allí, que és una cosa que per moltes persones és molt senzill, però per ells suposa un esforç.

"Molta gent de la meva edat no és conscient de que el voluntariat existeix i que és necessari"

O, per exemple, una senyora em deia que està una mica angoixada i que menys mal que hi ha algú per escoltar-la. Aleshores jo crec que és bàsicament cobrir una mica el sentiment de solitud que ells tenen i ajudar-los a complir moltes funcions que per una altra persona poden ser molt senzilles, però per ells i elles en el moment vital en el que estan i les seves característiques físiques, a vegades és tot un món.

Creus que entre la gent de la teva edat és comú fer voluntariats d’aquest tipus?

Jo crec que no és comú. De fet, fins que no vaig entrar a Avismón no me'n vaig adonar que realment existia el món del voluntariat i la importància que té en la nostra societat. I crec que hi ha molta gent de la meva edat que no és conscient de que això existeix i que és necessari. A Avismón me'n adono: la majoria de persones que fan voluntariat són persones de més edat que jo.

Creus que costa a les persones joves fer voluntariat? Per què?

Crec que realment no se'ns educa per això, no se’ns informa. Crec que és molt difícil també que les persones joves o les persones en edat de treballar d'alguna manera puguem encabir el voluntariat en la nostra vida. No per voluntat, sinó perquè moltes vegades hi ha moltes altres responsabilitats que ocupen molt de temps, ja siguin acadèmiques, personals o familiars, que et priven de tenir temps per dedicar-lo a altres coses. I crec que això també és una mica fruit de la societat en la que vivim, d'aquesta necessitat de productivitat constant, al final d'una societat capitalista com la que vivim.  

Penso que estaria molt bé que se'ns donés més informació i que cada vegada fóssim més les persones joves i d'altres edats que ens suméssim al voluntariat.

Què es podria fer per revertir-ho?  

Jo crec que, principalment, informació. Informació des de les pròpies entitats de voluntariat, des de la universitat i l'acadèmia en general i la formació obligatòria. Vull dir, en una societat de sobreinformació com la que ens trobam avui en dia, és molt difícil arribar a tot i és molt difícil informar-se de tot el que hi ha.

Sempre hi ha uns aspectes que predominen per damunt dels altres i si una persona jove no sap que existeix el voluntariat, doncs probablement no anirà a informar-se o a buscar per internet. Crec que des de l'escola, des de l'institut o des de la pròpia universitat estaria bé poder tenir xerrades i espais on es fomenti tot això. I evidentment també en l'àmbit familiar.

Creus que si hi haguera més informació al respecte la gent jove estaria motivada per fer-ho?

Jo penso que sí. Que llavors potser hi hauria voluntat, però no hi hauria temps, potser. Perquè jo ho veig, jo tinc la sort que únicament la meva responsabilitat és estudiar, però hi ha molta gent del meu entorn que la seva responsabilitat no és únicament estudiar, també ha de treballar, i crec que conciliar aquests dos aspectes moltes vegades impossibilita molt. Pot ser sí que hi hauria la voluntat i no hi hauria el temps.

Però jo penso que d'alguna manera sí, per alguna cosa es comença. Potser no se sumaria tothom, però sí que hi hauria gent que amb una situació pareguda a la meva ho intentaria. Al final, al fer voluntariat, tu tens unes responsabilitats i les has de complir en la mesura de lo possible, però per exemple des d'Avismón a mi m'han donat molta flexibilitat. Jo sé que tinc unes feines que he de complir, i que tinc unes responsabilitats de cara a la fundació i les persones grans com a persona voluntària, però hi ha flexibilitat.

Què t’emportes de tota aquesta experiència?

Jo m'enduc moltíssimes coses. Crec que per englobar-ho tot et podria dir que m'enduc una experiència superenriquidora, en el sentit que he après molt més quin és el paper d'una persona voluntària i quin és el pes del voluntariat, ja no només a les entitats de voluntariat, sinó també en la societat. El voluntariat al final no només ajuda les persones usuàries o la entitat en sí, sinó a les pròpies persones que fan voluntariat. És una manera de tenir una vida activa i de socialitzar.

"El voluntariat és una manera de tenir una vida activa i de socialitzar"

Jo crec que m'enduc, per una banda, el coneixement del món del voluntariat. Per altra banda, una visió molt més àmplia i molt més realista de la societat que tenim avui en dia i d'una de les milions de necessitats que hi ha, com és pal·liar la solitud no volguda. Per mi, Avismón ha significat moltes coses, en el sentit que m'he sentit molt ben acollida des del primer moment, i també m'enduc moltes persones que m'han ensenyat moltes coses. Estic molt agraïda i em sento molt afortunada de poder formar part d'un projecte tan xulo.

També pel que fa al paper de la comunitat. Vull dir, està molt bé que hi hagi gent que treballi amb voluntat de transformar i d’incidir a nivell social, però la comunitat és molt important. I aquest sentiment d'unitat i de compromís crec que és molt enriquidor.