Martha Giraldo: “A les víctimes de crims d'Estat a Colòmbia se'ns ha obligat a l'oblit i la impunitat”
Comparteix
Conversem sobre la difícil situació que travessa Colòmbia amb la Secretària Tècnica del Movice, el moviment de víctimes de crims d’estat, que ha passat per Barcelona en el marc d’una gira europea.
Colòmbia viu un dels moments més convulsos de la seva història recent amb l’espiral de violència desfermada a la regió del Catatumbo, on enfrontaments entre grups armats han provocat un veritable drama humanitari, amb desenes de morts i prop de cinquanta mil persones desplaçades, a banda d’amenaçar molt greument els plans del president Gustavo Petro de caminar cap a la “pau total” del país.
Coincidint amb aquesta nova escalada de violència, a Suïssa s’ha celebrat el primer Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades, on la situació que es viu a Colòmbia ha tingut protagonisme. Dues de les representants del país i defensores dels drets humans que han assistit a la cita han estat l’Adriel José Ruiz Galván i la Martha Giraldo, que també han passat per Catalunya, de la mà del Col·lectiu Maloka –amb el suport de la Taula Catalana per la Pau i pels Drets Humans a Colòmbia–, per visibilitzar i denunciar la situació de les víctimes del conflicte armat colombià, nou anys després de la firma de l’Acord de Pau.
Xarxanet ha pogut parlar amb la Martha Giraldo, Secretària Tècnica del Moviment Nacional de Víctimes de Crims d'Estat (Movice), qui explica la lluita que ha dut a terme per cercar la veritat i la justícia per a les víctimes de crims comesos per l’estat. Amb ella repassem la seva trajectòria i parlem de l’escalada de violència al Catatumbo i les implicacions per a la recerca de la pau al país.
Com ha anat la visita a Catalunya i la gira europea que esteu duent a terme?
Molt bé, per a nosaltres aquesta mena de gires són importants per ajudar a assolir el nostre objectiu: el desenvolupament de mecanismes sobre la veritat, la justícia i la cerca de les persones desaparegudes, sempre de manera assertiva per a les famílies de les víctimes. Entenem que part d’aquesta lluita també és parlar amb actors internacionals que estan molt involucrats amb Colòmbia, que tenen contactes i suports a les institucions del país, i que, per tant, poden amplificar la veu de les víctimes i de les seves famílies.
Un espai important en aquest sentit és el Congrés Mundial sobre Desaparicions Forçades.
La raó principal de la nostra visita a Europa ha estat assistir a aquest congrés organitzat per Nacions Unides a Suïssa el 15 i 16 de gener. A partir d’aquí, hem aprofitat la visita per parlar amb actors importants. A Barcelona, per exemple, ens hem trobat amb la Taula per Colòmbia, que dona suport al país i fa seguiment de les violacions de drets humans, i hem visitat el Parlament. També ens hem trobat amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que ajuda al desenvolupament de tots aquests mecanismes de justícia per generar la pau a Colòmbia. Aquesta era la nostra intenció i creiem que s’ha aconseguit.
Parlem de la teva història personal com a víctima de crims d’estat i de la teva lluita pels drets humans.
El meu pare va ser assassinat per l’exèrcit el 2006 i va ser presentat com un guerriller abatut en combat. És el que s’anomena un ‘fals positiu’. Des d’aleshores, bona part de la meva família s’ha dedicat decididament a buscar la veritat i la justícia, així com a denunciar aquests crims, que a Colòmbia, malauradament, no es tracten amb la importància que mereixen.
Aquest camí per arribar a la veritat i la justícia ha estat llarg i feixuc.
Finalment, vam aconseguir que la justícia ordinària condemnés els militars que van assassinar el meu pare. El primer va ser sentenciat el 2011 i els altres set, el 2019. Amb tot, molts d’aquests crims o execucions avui resten en la impunitat. Segons dades oficials de la Fiscalia General de la Nació, al Valle del Cauca, el nostre departament, es van perpetrar 437 execucions extrajudicials. La majoria, prop del 90%, continuen en completa impunitat.
Les execucions extrajudicials comeses per l’estat a Colòmbia van ser generalitzades?
Dels trenta-dos departaments que tenim a Colòmbia, s’han documentat crims tan greus com aquests en vint-i-nou. Encara queden vint-i-dos departaments sense que s’hagi dut a terme aquesta investigació. A banda, en molts casos, militars que ja havien estat condemnats en un judici han quedat en llibertat. Això és molt problemàtic, i per això insistim i no defallirem en la nostra tasca.
Assassinats com el del teu pare s’han documentat gràcies a la tasca del Moviment Nacional de Víctimes de Crims d’Estat (Movice).
Com a moviment vam néixer el 2006, però des de la dècada dels setanta i els vuitanta hi va haver un treball molt important d’organitzacions i víctimes en aquest sentit. Hem dut a terme una feina molt important de documentació per demostrar que aquests crims van existir i que l’estat n’és responsable. Com a Movice, ens vam constituir com a resposta a la Llei 975 sobre la desmobilització paramilitar, que era una llei d’impunitat. I el temps ens ha donat la raó.
No s’ha tractat a totes les víctimes per igual.
A les víctimes de crims d’estat se’ns ha obligat a l’oblit i a la impunitat. Mentre que, històricament, les víctimes d’altres actors armats eren acollits i emparats per normes, les víctimes de crims de l’estat no han tingut garantits els seus drets.
Una injustícia que també heu tractat de revertir des del Movice.
Sí, treballem en la memòria històrica per rescatar de l’oblit històries particulars com col·lectives, alhora que lluitem contra el negacionisme i contra la violència sociopolítica sistemàtica i generalitzada que ha afectat la població civil, líders socials, moviments polítics i defensors dels drets humans, molts dels quals han hagut d’exiliar-se.
No deu haver estat fàcil plantar cara a tot un estat…
Ha estat molt difícil i ens ha posat en risc en molts moments, especialment durant el govern d’Álvaro Uribe, que va ser una època molt difícil. Molts de nosaltres, com aquelles persones que hem tingut un paper de lideratge en el marc del Movice, necessitem mesures de protecció. No obstant això, sempre hem persistit. Des de la presidència de Petro, la situació és més tranquil·la, però la lluita per la veritat i la denúncia dels crims de l’estat continua sent un desafiament.
A què s’exposa una persona defensora dels drets humans a Colòmbia?
Ens ha tocat fer front a moltes situacions de dificultat relacionades amb grups armats i estructures paramilitars, i tots els crims que s’han comès, així com amb uns nivells d’inseguretat social molt elevats. Tot plegat implica que cal anar amb molt de compte i acceptar moltes restriccions a nivell personal. És a dir, a no poder desenvolupar una vida tranquil·la.
"S’han documentat execucions extrajudicials de l’Estat a vint-i-nou departaments de Colòmbia".
Com analitzes la recent escalada de violència que s’ha produït al Catatumbo?
És una situació molt complexa, trista i dolorosa. També per les conseqüències amb relació a concretar processos de pau, de diàleg i desmobilització dels grups armats. En aquests moments hi ha molts d’aquests grups a Colòmbia i això està generant una gran incertesa en termes de drets de les víctimes i de construcció de pau.
No és el millor context per avançar cap a la pau.
És evident que no. Cal remarcar que som un país que està implementant uns acords de pau en un entorn de guerra i de múltiples formes de violència per diverses raons. I això és realment problemàtic. Per tant, crec que la situació és preocupant i difícil, i genera un gran impacte en la vida de les comunitats del país.
Malgrat tot, mantens l’esperança que Colòmbia aconsegueixi la pau total que va prometre el president Petro?
Sí, és clar, el nostre objectiu, la nostra tasca i la raó per la qual denunciem tots aquests crims, defensem la vida i els territoris és perquè anhelem i creiem fermament que existeixen possibilitats d’assolir la pau a Colòmbia.
Afegeix un nou comentari