Descobreix ‘La Guixeta’, la plataforma ètica d’audiovisuals en català
Comparteix
-
Les periodistes assistents a la trobada de 'La Guixeta'. Font: La Guixeta
Es tracta d'una iniciativa impulsada per les cooperatives BitLab, Quepo, Clack i Quesoni, juntament amb la Fundació Platoniq, des de Som Audiovisual.
Com construïm de manera col·lectiva una plataforma sense censures? Aquesta és la pregunta que han plantejat les entitats promotores de ‘La Guixeta’, la plataforma ètica d’audiovisuals en català, en l’esmorzar amb periodistes que es va celebrar ahir a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.
La jornada va començar amb una xerrada per part de Proyecto Una, col·lectiu d’escriptura que investiga les noves formes digitals de creació de comunitats i propaganda política, centrant-se en les estratègies de resistència feminista contra les reaccions conservadores.
La xerrada va començar amb un petit exercici pràctic en el qual Proyecto Una va demanar a les periodistes assistents que escollissin un ‘mem’ per descriure la seva relació amb les grans empreses tecnològiques. Algunes de les opcions, que es trobaven en format físic a sobre de la taula de treball, eren la coneguda imatge de la cantant colombiana Shakira teclejant a l’ordinador, la il·lustració on el capità el queixa de la setmana i el Tintín li recorda que només és dimecres o el fotograma de la sèrie infantil ‘Pingu’, on el pingüí protagonista està visiblement enfadat però decorant unes cartolines amb purpurina, cors i altres motius romàtics i alegres.
Després de dur a terme aquest exercici inicial, les membres de Proyecto Una van confessar que la selecció de ‘mems’ tenia una intencionalitat clara: ser una mostra més del que van anomenar ‘tecnobajona’, és a dir, el pessimisme que, segons aquest col·lectiu, impregna darrerament els cercles digitals i les xarxes socials.
Davant aquest sentiment, Proyecto Una opta per l’acció ja que, asseguren, "nosaltres som molt fans d’internet, ens encanta", a més de recordar que "tota la història d’internet ha consistit en un moviment pendular entre la ‘tecnobajona’ i el tecnooptimisme".
"Sovint, per justificar l’impacte dels projectes, les entitats han d’utilitzar mètriques de plataformes com ara les xarxes socials capitalistes"
En l'actualitat, segons comenta Proyecto Una, ens trobem en un moment de ‘tecnobajona’ que, en els moviments socials i d’esquerres, ja fa diversos anys que es gesta i que "les grans empreses tecnològiques són les primeres interessades a fomentar, ja que crea la idea que tenen més poder del que realment tenen, alhora que limiten la nostra agència i ens fan pensar que no podem incidir en la tecnologia".
És precisament aquest pessimisme el que, segons apunta Proyecto Una, està fent que internet torni a un dels seus conceptes inicials, el de ‘bosc fosc’. Cada cop són més els perfils privats a xarxes socials, les comunitats privades a plataformes com Discord o les subscripcions a butlletins.
En aquest mateix sentit de nostàlgia i de tornar als orígens d’internet, Proyecto Una afirma que és important desmentir el concepte d’internet com a ‘àgora pública’ o com a espai en el qual "es transcendeix el cos i només queda la ment i ens convertim en una intel·ligència col·lectiva que no té raça ni gènere, ja que això mai ha estat així". De fet, van continuar les membres del col·lectiu, "abans es deia que internet ens portaria a la pau i ara es diu que internet ens portarà al feixisme, però les coses són una mica més complicades que tot això".
Entitats i grans empreses tecnològiques: dues realitats amb una relació difícil
"Arran de la gran sortida de Twitter del passat 20 de gener, vam detectar que la relació entre les grans tecnològiques i les entitats de l’economia social i solidària és problemàtica", expliquen des de Proyecto Una. En aquest sentit, comenten que "sovint, per justificar l’impacte dels projectes, les entitats han d’utilitzar mètriques de plataformes com ara les xarxes socials capitalistes". D’altra banda, des de Proyecto Una, també han detectat que moltes entitats busquen una "ampliació de mercat en aquestes plataformes privades" i aconsellen que, la decisió de quedar-se o no en una plataforma, sempre ha de ser tàctica i ha d’anar acompanyada de la consciència que "cada cop de fem una publicació o publiquem un contingut, estem generant diners per una gran corporació".
Precisament amb la intenció de no continuar generant beneficis per aquestes grans empreses i fer que la producció i el consum d’audiovisuals estigui alineat amb els valors de l’economia social i solidària és com neix el projecte de ‘La Guixeta’, "una eina digital mancomunada que permet compartir continguts audiovisuals en català", expliquen les seves creadores, que també comenten que la plataforma ha estat "construïda en un entorn digital cooperatiu que utilitza tecnologies ètiques en totes les dimensions de la plataforma, des dels servidors, fins al programari, que és de codi obert".
Aquesta iniciativa parteix de la cooperativa de serveis Som Audiovisual, formada per diversos agents de l’economia social i solidària dedicats a la producció de vídeo, que busquen, d’una banda, millorar la monetització dels continguts audiovisuals en català, de manera que més del 80% del total vagi directament a les creadores, a més de ser un espai sense censura.
"És un projecte que s’ha cuinat a foc lent", expliquen les entitats impulsores, "però que ja està pendent de la sortida, que es preveu per finals de maig". "Ara mateix", continuen, "s’està ultimant la plataforma i creant el catàleg de sortida". Un catàleg que necessita d’entitats i ciutadania creadora de continguts. Unir-se com a creadora és molt fàcil, només cal omplir un formulari o escriure a l’adreça de correu hola@laguixeta.cat.
Afegeix un nou comentari