Lluís Segura: “Tenim la sort de tenir un públic fidelitzat que confia en la programació que oferim”
Comparteix
-
Des del 1997 aquesta sala de teatre igualadina ofereix una programació estable d'arts escèniques per tots els públics Font: Teatre de l'Aurora -
Les obres del local del Teatre de l’Aurora van implicar directament els membres de totes les entitats que s’aplegaven a l’espai ara fa trenta anys. Font: Teatre de l'Aurora
El que va començar com una llar d’entitats als anys vuitanta s’ha convertit a dia d’avui en el Teatre de l’Aurora, la principal sala alternativa igualadina i motor cultural de l’Anoia.
“Igualada es mereixia un espai de petit format on es pogués fer i veure teatre de proximitat”, i així va ser. L’any 1997, després d’unes obres que van comptar amb la implicació de tots els membres d’Unicoop Cultural —entre ells, l’actual president Lluís Segura—, el Teatre de l’Aurora va obrir les seves portes i es va convertir en pal de paller de la vida cultural de la ciutat d’Igualada.
Amb la voluntat de fer de la cultura un espai obert a tothom, la sala ha mantingut una programació de qualitat al llarg dels anys, explorant noves fórmules per omplir les butaques, teixint aliances territorials per consolidar un circuit d’arts escèniques més enllà de Barcelona i reinventant-se constantment, ara també com a productora de creacions pròpies.
Parlem de tot plegat amb Lluís Segura, que ens convida a fer un recorregut per aquestes tres dècades d’història.
El Teatre de l’Aurora és un projecte sense ànim de lucre basat en la participació i la cooperació. Quina part de l’èxit recau en aquest impuls col·lectiu?
L’esforç el vam col·locar en convertir el teatre en el motor del projecte. Però desgraciadament la cultura a vegades no pot ser un sostén econòmic suficient i ens hem hagut d’anar reinventant. Fa molts anys que de forma col·lectiva, com comentaves, hem començat a assumir altres tasques més enllà del teatre: cessió d’espais, tasques de gestió i administració...
El tema del finançament de la sala és un tema que preocupa ara mateix?
La veritat és que sí que rebem molts ajuts de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i un petit ajut de l’Ajuntament d'Igualada, però no és suficient. Volem continuar mantenint una programació de qualitat i, alhora, garantir unes bones condicions a les companyies que ens visiten. És per això que estem lluitant per crear un fons entre l’Ajuntament i la Diputació que ens permeti respirar, perquè acabem els anys fent malabars. Gràcies als serveis que donem, l’Anem al Teatre, la Mostra d’Igualada, el lloguer d’espais de la casa i d’altres feinetes anem tirant, però que passa si, en algun moment, perdem aquests concursos?
A més de tots aquests serveis que comentes, ara també esteu fent producció teatral.
Sí, aquest és un tema molt important per nosaltres. Un dels espectacles que hem produït i amb el que hem girat per molts llocs d’Espanya ha estat ‘Encara hi ha algú al bosc’, un projecte que ens va proposar Cultura i Conflicte al voltant de la guerra dels Balcans i les violacions i tortures que van patir moltes dones durant el conflicte. Ens va semblar una proposta molt interessant i que tenia molta cabuda dintre dels marcs mentals i la forma de fer de l’Aurora i ens hi vam llençar de cap.
Pel territori, quina importància té poder veure obres de primer línia al costat de casa?
A comarques aquesta sempre ha estat una lluita constant. Per això cinc sales de fora de Barcelona entre les que estem nosaltres ens vam unir en el projecte ‘Estrena’t al territori’ amb l’objectiu d’impulsar la creació teatral emergent, però també de descentralitzar la producció i generar un circuit fora de la capital.
Aquest cap de setmana arriba la II edició de ‘Cap butaca buida’, una iniciativa de la qual el Teatre de l'Aurora hi participa. Costa omplir les sales avui dia?
Desgraciadament costa molt. La gent té la mentalitat que anar al teatre significa anar a Barcelona, que el teatre que estem fent al territori és un teatre més informal, menys professional. I costa canviar aquesta mentalitat. Tot i això, des del Teatre de l’Aurora tenim la sort de tenir un públic força fidelitzat que confia en la programació que oferim.
El preu de les entrades és una barrera en aquest sentit?
Sí, sobretot per la gent jove. Pels més petits a Catalunya tenim la sort de comptar amb La Xarxa que fa molt bona feina. Però després, hi ha una franja d’edat que desapareix dels teatres i és justament pels preus i per la competència de plataformes com Netflix o Prime, entre d’altres. Tot i això, nosaltres tenim una gran quantitat d’ofertes perquè el cost no sigui un element desmobilitzador: hi ha descomptes per menors de trenta anys, per persones jubilades, docents, abonaments especials...
Queda molt poquet per la Mostra d’Igualada, la fira d’espectacles infantils i juvenils de referència. Alguna recomanació especial per què ens apuntem a l’agenda?
El més interessant de la Mostra és la multidisciplinarietat d'espectacles que s'hi presenten per un públic familiar. A més, es distribueixen per diferents escenaris, tant a l’aire lliure com en espais tancats, com el mateix Teatre de l’Aurora. Ens visitaran companyies internacionals i podrem veure que s’està coent fora de Catalunya pel públic d’aquesta franja.
Afegeix un nou comentari