Àmbit de la notícia
Comunitari

Cristina Sampere: “No tothom pot ser artista, però sí tothom pot gaudir de l'art”

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Oscar Loro Castilla
  • Foto de Cristina Sampe mirant a càmera.
    L'art serveix com a vehicle per a la inserció social. Font: Marta Fàbregas
  • Sessió fotogràfica a presó.
    És important formar les entitats per assolir l'excel·lència en l'art. Font: Laura Gálvez-Rhein.

La Fundació Setba fa quinze anys que treballa la integració social amb l’art, creant xarxa i treballant col·lectivament.

Cristina Sampere és la directora de la Fundació Setba, una entitat dedicada a impulsar projectes culturals i artístics que donen visibilitat a col·lectius minoritaris o en risc d’exclusió. Creen espais de creixement professional i personal.

Com enteneu l’art cooperatiu o comunitari?

L’art comunitari és aquell amb el que tu convides a participar aquella ciutadania o persones que generalment no treballen l’art. Això ho fem amb artistes professionals, mai treballem, per exemple, amb terapeutes.

Intentem que siguin artistes que estiguin al mercat, de prestigi, perquè això també ens ajuda a donar visibilitat el projecte. Per exemple, la Laia Abril, Premi Nacional de Fotografia, entri a Brians amb nosaltres, sigui mentora d’una interna, i l’endemà exposi a ARCO i el Museu Reina Sofia compri les seves obres... Això és el que volem.

"Hi ha artistes que comencen a picar a la porta."

I com fomenteu aquest treball en xarxa tan potent?

Porto tota la vida en el món de l’art. Soc llicenciada en belles arts i he estat molts anys treballant amb galeries, és per això que conec molt bé el sector. Intento convèncer els meus companys artistes, que tinguin aquesta consciència social que a vegades diuen que no tenim. 

També hi ha artistes que comencen a picar a la porta. Això significa molt, vol dir que coneixen el nostre projecte, els interessa i volen col·laborar-hi.  

És un reconeixement molt gran que truquin a la porta, però com s’hi arriba?

Bé, nosaltres ens reunim amb tothom; artistes de renom i de no renom. Tothom qui demostra interès pel que fem, es pot reunir amb nosaltres. Han de tenir una qualitat que és l’empatia, i no tothom la té

Pots ser un artista meravellós, genial... Però hi ha aquest punt que hem de trobar perquè al final treballem amb persones, i això és el més important.  

Amb quantes entitats, entitats i persones podeu treballar durant l’any?

Moltíssimes, incomptables. Tenim projectes molt diversos i molts agents col·laboradors a cada projecte. Al darrer Premi Setba es van presentar més de vuitanta entitats, però només se’n van seleccionar tretze. És difícil de comptabilitzar el nombre total. 

L’art i la cooperació són eines de cohesió social?

Absolutament. A més, ho veiem cada dia. Fa una setmana vam fer una activitat de conscienciació social amb el Parc Científic de Barcelona i els vam mostrar el projecte fotogràfic que han fet les dones a presó. Els hi vam ensenyar les fotografies fetes per internes tutoritzades per tres fotògrafes professionals.

Aquests científics van apuntar què els suggeria la imatge i vam treballar al voltant d’això. Per a les dones, quan van rebre les imatges amb els comentaris de les treballadores i treballadors, va ser com tancar un cercle. Es van sentir valorades com a fotògrafes.

Quin projecte d’art cooperatiu o comunitari és el més important per a l’entitat? 

Actualment, el que té més ressò és el que fem amb presons de dones. Ho estem fent algunes, però la nostra intenció és arribar a totes les presons de dones. Ens queden Mas d’Enric i Puig de les Basses. Només ens cal cercar una fotògrafa a Tarragona per poder formar un equip que pugui cobrir tot el territori, perquè actualment és petit.

Altrament, els nostres projectes també porten una mirada diferent que vol transformar la mirada que tenim cap a col·lectius més vulnerables. Poder fer el lliurament d’uns premis d’art amb persones amb discapacitat, donar aquest reconeixement i valorar les persones com a persones.

Penseu que l’art és per a tothom?

Hi ha entitats que treballen el procés transformador de l’art, nosaltres busquem el producte final. El resultat és molt important, perquè busquem l’excel·lència en tot. Jo crec que no tothom pot ser artista, però sí tothom en pot gaudir d’una manera o d’una altra.

Com aconseguiu que les persones siguin més creatives? 

No posant barreres. Per exemple, pel Premi Setba, l’art no són mans, esponges i purpurina. L’art és més. En canvi, quan trobes una noia que dibuixa línies, el mestre fomenta l’interès i el treballa, pot acabar guanyant un premi i tenint un reconeixement. 

Si a aquesta persona no se li deixa fer, no hauria guanyat. Va tenir un mestre artista que l’escoltava. Li preguntava per què dibuixava línies, era perquè li agradava la pluja. La composició tenia molt moviment, i és per això que va guanyar. 

Ensenyeu a ensenyar?

Sí, fem formació d’educadors perquè és important que en sàpiguen de tot, fins i tot del material que es fa servir. Vam començar durant la pandèmia amb aquest projecte de formació artística, eren càpsules perquè no ens podíem reunir.

Moltes vegades, tenir un bon pinzell i gastar una mica més en les eines t’ajuda a millorar. També per això al Premi Setba es regala un paquet professional de material, perquè puguin treballar amb qualitat.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari