El malestar emocional del col·lectiu veterinari: una crisi invisible amb impacte en la salut mental
Comparteix
Dades recents alerten que el risc de pensaments suïcides entre veterinaris és molt superior al de la població general, amb nivells elevats d’ansietat, insomni i esgotament emocional
El malestar emocional dins del col·lectiu veterinari s’ha convertit en una realitat preocupant a l’Estat espanyol. Segons un estudi recent sobre salut mental en aquest sector, l’11,8% dels veterinaris ha tingut pensaments suïcides o d’autolesió relacionats amb la seva feina durant l’últim any, una xifra molt superior a la de la població general.
Aquest percentatge contrasta de manera clara amb les dades de l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), que indiquen que només un 2,2% de la població d’entre 15 i 64 anys reconeix haver tingut idees suïcides, fet que situa els veterinaris amb un risc 4,5 vegades més alt.
L’anàlisi comparativa entre el sector veterinari i la població general posa de manifest una desigualtat clara en termes de salut mental. A més, el perfil de les persones més afectades evidencia una situació especialment delicada: el 67% dels veterinaris que han tingut pensaments suïcides són menors de 44 anys, és a dir, professionals en plena etapa laboral.
Aquesta dada apunta a una càrrega emocional sostinguda en el temps, associada a la responsabilitat clínica, la pressió assistencial i unes condicions laborals que molts professionals consideren insuficientment reconegudes.

Ansietat i insomni, problemes pel sector
Més enllà dels casos extrems, l’estudi reflecteix un malestar psicològic molt estès entre els professionals veterinaris. Més del 90% ha experimentat ansietat relacionada amb la feina, i gairebé la meitat (46,5%) assegura patir-la de manera freqüent o estar actualment en tractament.
L’insomni és un altre dels símptomes més habituals: el 85% dels veterinaris reconeix haver tingut dificultats per dormir a conseqüència directa de la seva activitat professional. Aquestes xifres mostren un patró de tensió sostinguda que impacta tant en la salut física com emocional.

Esgotament emocional i pèrdua de motivació
El desgast emocional és un altre dels grans factors de risc identificats. Segons l’estudi, el 94% dels veterinaris ha patit esgotament emocional, i més de la meitat (51%) el viu de manera recurrent o constant. Aquesta situació es tradueix en una pèrdua progressiva de motivació professional.
De fet, 8 de cada 10 veterinaris asseguren haver perdut la motivació per la seva feina, i un 43% afirma que aquesta pèrdua és “bastant o molta”. A més, el 77% no aconsegueix desconnectar de la feina quan arriba a casa i 6 de cada 10 no poden conciliar la vida laboral i familiar, un indicador clar d’afectació del benestar global.
Títol orientatiu: Impacte laboral i emocional de la professió veterinària
Dades a incloure:

Pressió normativa i manca de reconeixement
Entre els factors que contribueixen a aquest malestar, els professionals assenyalen l’impacte del Reial decret 666/2023, que regula la prescripció i dispensació de medicaments veterinaris. Segons l’estudi, el 73,2% considera que aquesta normativa és injusta i perjudicial per a la pràctica clínica, ja que limita el criteri professional i incrementa la pressió assistencial.
A aquesta situació s’hi suma la manca de reconeixement com a professionals essencials, tot i el seu paper en el control de zoonosi i la seguretat alimentària, així com l’aplicació d’un IVA del 21% als seus serveis, un element que molts consideren desproporcionat.
Les dades recollides mostren que el malestar del col·lectiu veterinari no és un problema individual, sinó una qüestió amb impacte comunitari i social, que afecta la qualitat de l’atenció, el benestar dels animals i la sostenibilitat de la professió.
L'estudi comparatiu amb l’EDADES permet dimensionar la gravetat de la situació i reforça la necessitat d’incorporar la salut mental dels professionals veterinaris en el debat públic, amb polítiques que abordin les condicions laborals, el reconeixement institucional i la prevenció del risc psicosocial.
Afegeix un nou comentari