Residus i malbaratament en els àpats de l’entitat

En molts casos, la preparació d’àpats comunitaris -per a colònies, festes, trobades, assemblees o jornades- és un dels àmbits on les entitats generen més impacte ambiental. Per una banda, la producció dels aliments consumits ja de per sí té un efecte molt gran, i malbaratar-los suposa una gran pèrdua de recursos, per no parlar ja de la seva gestió quan esdevenen residus. Per una altra banda, hi ha l’ús de plats, gots i coberts d’un sol ús, així com les ampolles, embolcalls i altres materials. Però és que, a més de les conseqüències ambientals, aquestes dimensions tenen un impacte econòmic en l’entitat. 

Per tot això, assumir criteris de sostenibilitat en l'organització dels àpats és una de les accions amb més potencial per reduir l'impacte ambiental de les activitats associatives.

Com és evident, el millor residu és el que no es produeix. Per aquesta raó, ja cal fer la planificació de l’activitat amb la mirada posada en aquesta dimensió, ajustant les quantitats, i evitant fer compres innecessàries. 

Per això, cal començar sabent les persones exactes que vindran. Això es pot aconseguir fent inscripcions i demanant confirmació d’assistència. A partir d’aquest nombre, es pot elaborar un menú adaptat i elaborar una llista de la compra que s’hi ajusti. Sempre serà millor, també, pensar aquest menú segons els productes de temporada i proximitat, i prioritzar quan sigui possible comprar a granel, per tal d’evitar envasos innecessaris.  

Una part important dels residus dels àpats prové dels envasos i dels productes d'un sol ús, i, per aquesta raó, reduir-los és l’estratègia més evident i directa per a disminuir molt l’impacte ambiental d’aquestes activitats. 

Això vol dir utilitzar vaixella reutilitzable -de la de tota la vida, és clar-, servir l’aigua en gerres en comptes d’ampolles, comprar els aliments a granel o en format gran i transportar-los amb carmanyoles o recipients -si escau. 

El moment de parar la taula i posar-hi els plats amb els àpats, també influeix en la quantitat d'aliments que acaben a les escombraries. Té a veure, sobretot, amb la forma que tenen les persones assistents de consumir. Sempre serà més recomanable ajustar les racions que es serveixen i oferir la possibilitat de repetir, així com presentar els aliments progressivament i anunciar-los prèviament, tot informant també sobre els seus ingredients. 

Un cop acabat l’àpat, arriba la que és potser la part més evident d’una gestió responsable dels aliments, i és que és habitual, tot i la planificació, que quedin excedents. En aquest cas, la solució no ha de ser mai descartar-los. Sempre s’ha d’optar, primer, per oferir a les persones participants que s'enduguin els aliments sobrants, o, si és possible, reutilitzar-los per a activitats futures, sempre seguint les mesures de seguretat alimentària. En aquest sentit, també hi ha l’opció de compartir els aliments amb altres col·lectius o iniciatives comunitàries.

Finalment, si igualment queden restes que no són aptes per al consum, es poden compostar. Si l’entitat compta amb un hort o un planter, ho pot aprofitar ella mateixa. Si no, ho pot dur a una entitat o associació dedicada a aquestes qüestions.

Tot i la preparació, però, és possible que igualment es generin residus. En aquest cas, caldrà separar-los adequadament perquè puguin ser reciclats o valoritzats. Per això, és recomanable explicar a les persones participants com separar correctament cada fracció per tal que ajudin en la tasca de gestió dels residus, havent instal·lat prèviament punts de recollida selectiva accessibles durant tota l’activitat.