Article d'opinió: Microsoft i les lleis de Newton
Comparteix
'El reportatge publicat pel New York Times, en el qual s'exposava una presumpta connivència de Microsoft amb la intensa política repressiva de les autoritats russes cap a periodistes i ONG ambientalistes i de drets humans prenent com a excusa la lluita contra la pirateria, ha tornat a posar a les agendes la qüestió de la complicitat de les empreses del sector de les TIC amb abusos als drets humans.'
'La sospita de que advocats russos de l'empresa haguessin recolzat directament algunes de les demandes contra aquestes persones, contràriament al que estableix la política de l'empresa, i que aquesta fes oïdes sordes a les peticions dels activistes aquests últims mesos mostra, com a mínim, una falta de claredat respecte a aquests temes en l'estratègia de drets humans de l'empresa en zones d’alt risc.
El seguiment d'aquest cas em porta curiosament també a la memòria les lleis de Newton. La mecànica de Newton descriu el moviment dels objectes a partir d'uns conceptes, la massa i la força, i de tres lleis bàsiques que els relacionen amb la posició, la velocitat i l'acceleració. Des d'aquesta perspectiva newtoniana, la posició de Microsoft va ser, d'entrada, negar qualsevol vincle amb la política d'Estat que persegueix a periodistes i ONG d'aquest país des de fa anys. D'acord amb la llei de la velocitat es va afanyar, després de la publicació del reportatge, a anunciar que encarregaria una investigació independent que tragués a la llum respecte a què i quan va poder convertir-se en còmplice d'aquests abusos amb l'objectiu d'establir responsabilitats internament. Finalment, i responent a la llei de l'acceleració, va anunciar que la seva llicència passava a ser gratuïta de manera automàtica i unilateral per a les ONG presents a Rússia fins a l'any 2012 i que, a més, crearia la seva pròpia organització per proporcionar-lis assistència legal. (Aquesta iniciativa reforça, de fet, un programa a través del qual l'empresa afirma haver distribuït l'any passat diversos programes a més de 42.000 ONG de 30 països per un valor de mercat de 300 milions d'euros).
Reprenent a Newton queda clar que la massa i la força de les empreses del sector de les TIC en entorns complexos ofereix, com s'ha vist, tant riscs de reputació vinculats a abusos als drets humans com també oportunitats reals de recolzar-los en la seva àrea d'influència. La gestió d'aquesta qüestió per part de les empreses passa, tanmateix, irremeiablement per potenciar la relació amb els stakeholders implicats precisament en la defensa i la promoció dels drets humans no solament per evitar que aquests fets puguin produir-se sinó també per buscar, a través del diàleg, la millor sortida per a tots els grups d'interès implicats, inclosa l'empresa.'
Maria Prandi
Institut d’Innovació Social
Afegeix un nou comentari