Aplicació de la Llei del Mecenatge a les ONGD
Comparteix
La Llei 49/2002 de mecenatge i incentius fiscals considera que aquelles associacions que tinguin la consideració d’ONGD segons la llei estatal 23/1998 i la llei catalana 26/2001, de cooperació al desenvolupament, es poden acollir al seu text sense necessitat d’obtenir la declaració d’utilitat pública.
L’article 2on de la Llei 49/2002 de mecenatge i incentius fiscals, considera que les entitats sotmeses a la seva aplicació són: les fundacions, les associacions declarades d’utilitat pública i les organitzacions no governamentals de desenvolupament als quals es refereix la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament.
En relació a aquestes últimes (ONGD), per poder aplicar el règim fiscal especial de la llei 49/2002, ha de tractar-se d’associacions o fundacions que compleixin determinats requisits recollits a l’article tercer.
Els requisits més destacables són que aquestes entitats persegueixin finalitats d’interès general, com poden ser les de cooperació per al desenvolupament i que es destinin a aquestes finalitats, com a mínim, el 70% de les rendes i ingressos de l’entitat.
Un altre punt a tenir en compte és que els càrrecs de l’òrgan de govern han de ser gratuïts i ni aquests ni els seus parents fins al quart grau poden ser destinataris principals de les activitats ni s’han de beneficiar de condicions especials per utilitzar els seus serveis.
Altres condicions són que estiguin inscrites en el Registre corresponent i que compleixin amb les seves obligacions comptables, de rendició de comptes i elaboració anual d’una memòria econòmica.
Finalment, en cas de dissolució, el seu patrimoni s’haurà de destinar a alguna entitat considerada beneficiària del mecenatge.
Afegeix un nou comentari