10 secrets molt poc romàntics de les roses de Sant Jordi

La major part de les roses que es venen aquests dies arriben de Kenya, Etiòpia, Colòmbia i l’Equador, els majors exportadors cap a la Unió Europea. Les dones són la principal força de treball en la producció de roses. A Colòmbia, representen el 65% de la mà d’obra, la majoria migrants rurals, i a Kenya el 75%.

A continuació recollim algunes dades extretes d'un article d'Esther Vivas a partir de l’informe Amargo florecer de War on Want.

1. Poden arribar a treballar fins a 15 hores al dia a les plantacions d’Àfrica de l’est i Colòmbia, per cobrir les exigents demandes dels clients.
2. Els seus salaris són molt baixos. A Kenya, la retribució és d’uns 33 euros al mes, i aquest no dóna per a cobrir necessitats tan bàsiques com l’alimentació, l’habitatge, el transport. Sovint, són obligades a treballar hores extra sense remuneració, i si es neguen perden la feina. La temporalitat és la moneda de canvi.
3. Pràcticament no hi ha sindicats independents. Les condicions laborals precàries dificulten l’organització sindical i aquells que ho intenten acaben sent amenaçats i assetjats per l’empresa. A Colòmbia, es calcula que menys d’un 5 % dels treballadors forma part d’un sindicat, a Kenya, la xifra oscil·la entorn el 16-17%, i a Etiòpia és igual a 0. Les empreses de flors, a més, tenen un llarg currículum de persecució sindical i de creació de sindicats patronals.
4. L’ús sistemàtic d’agrotòxics provoca al·lèrgies, irritacions de la pell, mals de cap, problemes respiratoris, desmais i altres conseqüències entre les treballadores.
5. No es compleixen les precaucions de l’Organització Mundial de la Salut, que adverteix que cal un interval de 24 hores entre l’aplicació de pesticides i l’entrada en l’hivernacle.
6. Els treballadors estan exposats a pesticides prohibits en altres països. Són un total de 127 pesticides diferents, el 20% dels quals prohibits als Estats Units perquè es consideren cancerígens.
7. Avortaments, parts prematurs i malformacions congènites. La majoria d’aquests casos que es donen a Colòmbia els pateixen les dones que treballen en aquests cultius, segons l’Institut Nacional de Salut de Colòmbia.
8. Gran quantitat d’aigua. El cultiu de flors necessita gran quantitat d’aigua, cosa que genera una forta competència per a l’aigua per les flors i la que es destina a les persones i terres de conreu.
9. Contaminació del sòl. La no alternança de cultius impedeix la regeneració del sòl i l’esgota, i l’ús indiscriminat de pesticides contamina la terra i l’aigua.
10. Competència amb l’agricultura. A Colòmbia, per exemple, en les regions on avui es conreen clavells, roses, crisantems i dàlies, abans es plantava blat, ordi, blat de moro, patata i hortalisses. Actualment, el monocultiu de la flor ocupa extenses latituds a costa de la seguretat alimentària de les persones, l’augment del preu dels productes bàsics i l’expulsió dels camperols de les seves terres.

Per evitar aquest impacte negatiu de les roses, hi ha alternatives. Us convidem a descobrir-ne més al blog de la campanya "Roses sense espines".

• Alternatives a escala internacional: sumar-nos a iniciatives que contribueixin que les relacions comercials internacionals no permetin l’explotació de les persones i el medi d’aquesta manera. 
• Alternatives en la nostra vida diària: regalar llibres; regalar punts de llibre; regalar poemes de roses; regalar altres flors locals; no regalar més que somriures; fer roses amb material reciclat com a símbol d’estimació a la persona i a la Terra; pintar roses; deixar de regalar a tothom de l’oficina; informar-se sobre la realitat darrera de la producció massiva de roses; regalar roses fetes amb garanties mediambientals i socials; etc.