Eunice Kennedy i els Special Olympics

Eunice Kennedy Shriver creia en la justícia, però certament no la veia en el tractament que rebien les persones amb discapacitat intel·lectual durant les dècades de 1950 i 1960. Veia que estaven excloses i, sovint, internades en institucions psiquiàtriques. Solien ser ignorades i abandonades, però ella sabia que tenien molts talents i dons que oferir.

Eunice Kennedy tenia una germana, Rosemary, amb discapacitat intel·lectual. Ella i Rosemary van créixer practicant esports juntes. Nedaven, navegaven, esquiaven... fins i tot jugaven juntes a futbol. No obstant, en aquella època els programes i opcions eren limitats per a persones com la Rosemary.

Eunice Kennedy va arribar a ser atleta durant els seus anys d'estudiant i va començar a veure que l'esport podria ser un terreny comú per unir a persones de tots els àmbits de la vida.

 

El Campament Shriver

E. Kennedy creia que, si a les persones amb discapacitat intel·lectual se'ls hi oferissin les mateixes oportunitats i experiències que els altres, podrien aconseguir molt més del que la gent considerava possible.

Per això, el 1962 va portar a la pràctica la seva visió al convidar joves amb discapacitat intel·lectual a un campament d'estiu que va organitzar al pati de casa seva. Així va néixer el "Campament Shriver" i el seu objectiu va ser avaluar les aptituds dels infants en diversos esports i activitats físiques. A poc a poc, la idea que va sustentar aquell primer Campament Shriver va començar a créixer i el juliol de 1968 es van celebrar els primers Jocs Olímpics Internacionals d'Olimpíades Especials a Chicago, Illinois, EUA.

En el discurs que va pronunciar en la cerimònia inaugural va dir que aquelles primeres Olimpíades Especials de Chicago demostraven un "fet fonamental": que els nens amb discapacitat intel·lectual podien ser atletes excepcionals, i que "a través de l'esport podrien fer realitat el seu potencial de creixement". En aquesta ocasió, va assumir el compromís que la nova organització, Special Olympics, oferiria a les persones amb discapacitat intel·lectual de tot el món "l'oportunitat de jugar, l'oportunitat de competir i l'oportunitat de créixer".

El que va començar sent la visió d'una sola dona va evolucionar fins a esdevenir un moviment global que avui aplega més de 4,2 milions de persones amb discapacitat intel·lectual de més de 170 països.