La FMUAB, un espai compartit de participació, reivindicació i corresponsabilitat

Fa més de 20 anys que  la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebra la ja tradicional i famosa Festa Major. A l'octubre del 2009, l'aleshores Consell de Govern liderat per Anna Ripoll va suspendre-la amb arguments econòmics i de seguretat. No obstant això, el curs 2012-13 el renovat rectorat de Ferran Sancho va recuperar-la.

La Coordinadora Tècnica de l'Àmbit de Participació de la UAB, Anna València, explica que "el nou equip de govern va ser molt valent, perquè va afrontar una situació que era complicada i va veure que amb la inclusió, la implicació i la corresponsabilitat es podia recuperar una festa major de tothom i dins d'uns límits".

On rau l'èxit de la Festa Major de la UAB?

La corresponsabilitat i la participació de tota la comunitat universitària

Segons Anna València, "només quan t'impliques en un procés prens consciència de la feina i valores, respectes, aprens i gaudeixes". És per aquest motiu, afirma, que l'objectiu de fa dos cursos en recuperar la festa major era retornar a la comunitat un espai que era de tota la comunitat i no només d'uns pocs col·lectius.

Més de 200 persones es van reunir periòdicament amb l'objectiu de crear una nova festa major en què tothom s'hi sentís còmode. El resultat va ser, afirma, un "pacte realista". En altres paraules: "es va partir del context real d'una festa universitària que alhora ha de complir amb unes normes de seguretat, cosa que va permetre crear una festa major amb uns límits (graduació en l'alcohol, hora de finalització a les 23.00h, respecte mediambiental o lluita contra la violència)".

"No volem una festa perquè els estudiants només la consumeixin, sinó que es vol preparar de manera corresponsable amb estudiants i amb qualsevol col·lectiu de la UAB, que inclou també PAS i PDI". La festa ha de ser, doncs, de tota la comunitat universitària.

Una Festa sorgida dels col·lectius

Com a conseqüència del primer punt, se'n deriva que perquè la responsabilitat estigui compartida i tothom se la senti com a pròpia, la festa ha de provenir dels col·lectius, tant d'estudiants com de PDI i de PAS. Qualsevol col·lectiu de la comunitat universitària pot proposar activitats i actuacions. Cadascun té una filosofia pròpia en funció de la qual proposaran un o altre tipus d'activitats (actuacions castelleres o bastoneres, maratons de jocs de rol, gimcanes, entre d’altres). "El principal és estar prou atentes des de l'àmbit per saber detectar els col·lectius que volen participar i crear l'espai perquè puguin fer-ho". 

Més que una festa: aprenentatge, interacció i reivindicació

Segons Anna València, però, "la Festa Major és molt més que una festa". "És un espai compartit de participació, reivindicació i corresponsabilitat". En primer lloc, diu, "tot acte de participació és un acte d'aprenentatge". La festa és només la part final que darrere amaga mesos de feina i de col·laboració entre diferents col·lectius. De retruc i reforçant el primer argument, és una oportunitat perquè col·lectius molt diferents parlin, perquè persones que no es relacionen en tot l'any treballin conjuntament. Finalment, és també una oportunitat per reivindicar de forma unitària, com amb el lema de fa dues edicions "No em toquis la UAB" en contra de les mesures de la Generalitat. 

Trajectòria i potent teixit associatiu

A la UAB hi ha entre 35.000 i 40.000 estudiants que són participants i assistents potencials de la festa. Sobretot, però, en opinió d’Anna València, el punt fort recau en la trajectòria (fa més de 20 anys que se celebra) i en el fort teixit associatiu que hi ha a l'Autònoma, amb el qual "es treballa per cohesionar-lo i potenciar-lo durant tot el curs i no només de manera puntual". És, doncs, "trajectòria, és bagatge i és coneixement mutu amb els col·lectius".

Activitats

El curs passat 55 barres van omplir el Campus de la UAB. Barres on certament es ven alcohol (amb límits en la graduació), però que, segons la Coordinadora, "han d'atraure les persones assistents no per l'alcohol sinó per les activitats que ofereixin". A les persones encarregades de barres se'ls exigeix un programa d'activitats que dinamitzin l'espai, un curs formatiu sobre tractament de residus i la col·laboració en la detecció de problemes de violència i discriminició de tot tipus.

Les actuacions musicals són també un element clau en l'èxit de la festa. Una àrea que corre a càrrec de Cultura en Viu i la seva gestió en la convocatòria de l'Autònoma Actua, concurs d'on sortiran els grups que finalment actuaran dalt dels escenaris de la Festa Major.

Posada en marxa de la preparació

Per crear una festivitat que mourà entre 20.000 i 40.000 persones es necessita temps i mans. Des del rectorat es prenen decisions i fan un gran seguiment, però la posada en marxa s'enceta als equips tècnics. D'una banda, logística, seguretat i arquitectura s'encarreguen dels aspectes tècnics sense els quals no es podrien dur a terme les activitats. D'altra, es té molt present el respecte i l'educació mediambiental: "La Festa de l'Autònoma no seria la mateixa sense una recollida de gots, o sense la deixalleria, sense la formació de les persones que seran a les paradetes sobre qüestions mediambientals i de reciclatge i de com separar". La cura pel poc impacte ambiental de la festa és avui una "marca Autònoma".  

Finalment, l'Àmbit de Participació s'encarrega de la dinamització i la programació conjuntament amb els col·lectius. Ja al mes de maig es comença a coure la preparació, pensant en el calendari de comunicació amb els col·lectius, que s'inicia el juliol. El mes de setembre, però, s'engega la veritable feina i, afirma València, "els 20 dies previs a la festa major, la teva vida és la festa major". "És sacrificat i cansat, però enormement gratificant".