Miguel Ángel Aguilar: “És fonamental establir contacte i diàleg permanent amb les associacions de víctimes i les ONG de defensa de drets humans”

El passat 2 d’octubre, després de 4 anys de tramitació, el Parlament de Catalunya va aprovar finalment la Llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i  per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Durant aquest procés, les entitats del moviment LGTB català han tingut un paper destacat.

Parlem sobre aquesta llei i sobre el rol de les entitats en la lluita contra els delictes de discriminació amb Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador del Servei de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia provincial de Barcelona.

Recentment, Miguel Ángel Aguilar ha estat, a més, guardonat amb el III Memorial Àlex Seglers, en reconeixement a la seva tasca per la defensa dels drets humans i la lluita contra la discriminació de tot tipus.

 

La llei catalana contra l’homofòbia és pionera a l’Estat. Què és allò que la fa pionera? En què es diferencia, per exemple, de la llei recentment aprovada a Galícia?

La llei catalana contra l'homofòbia és un instrument positiu i un important avenç a l'efecte de complir el mandat constitucional dirigit a tots els poders públics per eliminar els obstacles que impedeixen o dificulten que la igualtat formal, ja reconeguda en el nostre ordenament jurídic, sigui real i efectiva, i a més el seu objectiu és desenvolupar el mandat previst en l'article 40.8 de l'Estatut d'eradicar l'homofòbia.

D'altra banda estableix un conjunt de principis rectors que afecten diversos àmbits de les polítiques públiques com el sanitari o l'educatiu o la vida social, cultural, mitjans de comunicació, etc., i preveu un important catàleg d'infraccions i sancions administratives per a diversos comportaments discriminatoris que no són constitutius de delicte. Aquesta última previsió és sens dubte la nota diferencial respecte d'altres lleis ja publicades. 

 

En l’elaboració i tramitació de la Llei contra l'homofòbia, quin ha estat el seu paper? 

En virtut de petició del Parlament de Catalunya adreçada a la Fiscalia Superior de Catalunya, vaig comparèixer en la tramitació parlamentària de la Proposició de llei i vaig fer una extensa anàlisi tecnicojurídica de la Llei sobre la base de les previsions establertes en la Constitució, l'Estatut de Catalunya i, molt especialment, dels tractats internacionals signats per l'Estat espanyol i les recomanacions d'organismes internacionals com el Parlament Europeu, el Consell d'Europa o l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

 

En diverses ocasions, ha manifestat que un dels problemes dels delictes d’odi i discriminació és que les mateixes víctimes no sempre denuncien. Creu que les víctimes d’actes homòfobs se sentiran ara més emparades?

A priori qualsevol avenç normatiu que suposi una extensió de drets -i sobretot que estableixi mecanismes de protecció en cas que siguin transgredits- produeix com a resultat una major tranquil·litat i confiança de la ciutadania.

Una de les raons principals, segons l'Agència de Drets Fonamentals de la UE, per la qual les víctimes no presenten denúncies és la manca de confiança en les administracions i en la justícia en general.

Moltes pensen que denunciar no serveix de res, i en part tenen raó, ja que són freqüents els comportaments discriminatoris que en no ser constitutius de delicte queden sense resposta. Ara hi haurà un catàleg d'infraccions i sancions per a comportaments discriminatoris no delictius que ja no quedaran impunes, i sens dubte això animarà les persones LGTBI a reclamar la protecció dels seus drets quan siguin vulnerats.

 

Quines són les principals novetats que recull aquesta llei? 

Fonamentalment, una prohibició absoluta de discriminar les persones per raó d'orientació sexual i identitat de gènere, i uns principis molt clars en aquest sentit dirigits a orientar l'actuació dels poders públics, una completa definició dels diferents tipus de discriminació...

També fixa criteris que han de marcar les polítiques públiques en l'àmbit sanitari, educatiu, cultural, de lleure i esport, entre d'altres; la necessitat de formació dels diferents servidors públics i finalment el catàleg d'infraccions i sancions imposables.

Queda per desenvolupar l'òrgan que ha d'investigar aquestes infraccions i imposar les sancions, entre altres funcions. 

Els comportaments discriminatoris no delictius ja no quedaran impunes.

Una de les crítiques dels detractors de la Llei era que invertia la càrrega de la prova i, per tant, que comprometia la presumpció d’innocència. El Consell de Garanties Estatutàries ja va concloure en el seu dictamen 17/2014 que la presumpció d’innocència no es veu afectada pel que fa a processos penals ni administratius sancionadors. Quina és la seva opinió respecte a això?

Efectivament la Llei contempla el principi d'inversió de la càrrega de la prova en les reclamacions per discriminació, amb l'excepció del dret penal i el dret administratiu sancionador on regeix el principi de presumpció d'innocència; en cas contrari es vulneraria l'art. 24 de la Constitució i el conveni Europeu de Drets Humans.

La inversió de la càrrega de la prova només és aplicable en l'ordre jurisdiccional civil i en l'ordre jurisdiccional social. És un mandat de dos directives de la Unió Europea vinculants per a Espanya, concretament Directiva 2000/43 / CE del Consell, de 29 de juny de 2000, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic i la Directiva 2000/78 / CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte en l'ocupació i l'ocupació.

Es tracta d'un principi clàssic del dret antidiscriminatori avalat per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea com pel Tribunal Constitucional espanyol.

A nivell de l'estat, aquest principi ja està recollit en normes de caràcter sectorial. Així en la legislació de la jurisdicció social (legislació laboral estatal) el principi d'inversió de la càrrega de la prova es va incloure en l'article 96 de la Llei de procediment laboral, en la versió redactada per l'article 40 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social.

En matèria de discapacitat, està recollit aquest principi en l'article 20 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

Per la seva banda aquest principi està ja recollit en l'article 13 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes i en l'article 5 de l'article 217 de la Llei d'enjudiciament civil.

L'Avantprojecte de Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la no-Discriminació presentat al gener de 2011 per la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat ja el contemplava també.

 

Per què és insuficient el Codi penal per lluitar contra els actes de discriminació?

Com deia abans, hi ha comportaments discriminatoris que no són delictius perquè no estan tipificats en el Codi penal i que, al meu entendre, no haurien d'estar-ho perquè no es poden criminalitzar tots els fets, i el dret penal, per l'ésser l'última ràtio de l'estat de dret i pel principi d'intervenció mínima, només ha d'estar reservat per als comportaments més greus.

Però aquests fets lesionen la dignitat de les persones o suposen una tracte desigual no objectiu i injustificat que exigeixen una resposta, i no poden quedar impunes i per a ells la Llei preveu sancions administratives. 

Les víctimes no denuncien perquè desconfien del sistema policial o judicial i pensen que no conduirà a res.

Ha manifestat també que Internet és un dels mitjans “preferits” per a la difusió de missatges d’odi. Es tenen prou eines per lluitar-hi?

La gran dificultat per investigar aquest tipus de delictes és la identificació dels seus autors que a vegades utilitzen servidors a l'estranger, la qual cosa suposa una dificultat afegida. Això obliga a impulsar la cooperació internacional entre els estats i s'estan millorant les eines per millorar-la.

Una d'elles ha estat la recent ratificació per Espanya del Protocol Addicional sobre Ciberdelincuencia relatiu a la Penalització d'Actes de índole racista i xenòfoba comesos per mitjà de sistemes Informàtics del Conveni de Budapest sobre Ciberdelinqüència del Consell d'Europa de 23/11/2001. 

 

Com es relaciona la fiscalia amb les entitats? Existeix una interlocució estable amb les entitats socials?

El principal problema a què ens enfrontem en la persecució dels delictes d'odi i discriminació és que les víctimes no denuncien i, com dèiem, majoritàriament no denuncien perquè desconfien del sistema policial o judicial i pensen que formular denúncia pels fets que han patit no conduirà a res.

També advertim que una part considerable dels ciutadans desconeixen els seus drets en el cas que siguin víctimes de l'odi i la discriminació per raó de la seva raça, ètnia, creences, religió, discapacitat o orientació i identitat sexual.

Per això, el Servei de Delictes d'Odi i Discriminació estima que és fonamental aproximar-se a la ciutadania i establir contacte i diàleg permanent amb les institucions públiques que lluiten per la igualtat i la no-discriminació però, sobretot i de manera molt especial, amb les associacions de víctimes i les organitzacions no governamentals de defensa de drets humans.

Aquesta tasca d'escolta i diàleg, sens dubte molt fructífera, permet apropar-se el màxim possible als problemes que estan passant ara mateix als nostres carrers i conèixer la realitat que envolta les víctimes i ha d'estar presidida pels principis de respecte i comprensió recíprocs.

Aquesta comprensió ha de ser-ho tant des del teixit associatiu amb les responsabilitats i actuacions de la Fiscalia subjecta als principis de legalitat i imparcialitat, com des de la Fiscalia amb les legítimes estratègies d'actuació de cada organització no governamental.

En aquest marc i partint d'aquests principis, el Servei de Delictes d'Odi i Discriminació manté contacte institucional amb diferents entitats i ONG.

En aquest sentit la fiscal delegada del fiscal general de l'Estat per a la tutela penal de la igualtat i la no-discriminació -que coordina la xarxa de 50 fiscals que a tot l'estat treballem en l’àmbit dels delictes d'odi i discriminació- va transmetre l'especial importància que des del Ministeri Fiscal s'estableixin vies de comunicació tant amb els organismes i institucions amb responsabilitat en aquest àmbit com amb les associacions de víctimes de crims d'odi, atesa la seva especial vulnerabilitat, tal com expressament reconeix la Directiva 2012/29 / UE.

I això amb el doble objectiu de donar a conèixer la funció que ens correspon tant en la persecució i sanció d'aquest tipus de comportaments com en la protecció de les seves víctimes i de facilitar, alhora, l'accés dels perjudicats a la institució que té encomanada la protecció dels seus interessos en el procés penal. 

 

Quina és la funció del fiscal especial per a delictes d'odi i discriminació?

El servei especialitzat té com a finalitat la coordinació de l'actuació de tots i totes les fiscals que formen la Fiscalia provincial de Barcelona en la investigació i enjudiciament d'aquells fets delictius comesos per motius discriminatoris o d'odi a les persones pel sol fet de ser diferents i això amb la finalitat de contribuir a una més eficaç investigació d'aquest tipus de delictes i garantir la necessària unitat d'actuació del Ministeri fiscal en la interpretació i aplicació de la llei.

El Servei assumeix la gestió directa d'assumptes que, per la seva rellevància o complexitat, així ho aconsellen i en què és present des de la seva instrucció fins a l'assistència a judici oral amb la interposició de recursos i vigilant la seva execució; la resta d'assumptes els porten els i les fiscals adscrites a cada jutjat de la província amb la meva coordinació.

El seu àmbit competencial és Barcelona i la seva província, encara que existeix un fiscal delegat en cadascuna de les capitals de província de Catalunya.

Amb la creació d'un servei especialitzat la fiscalia pretén donar resposta als múltiples i variats problemes que afecten totes les víctimes de la discriminació, comptar amb majors eines doctrinals i jurisprudencials en la lluita contra la mateixa, facilitar una més eficaç i coordinada resposta del Ministeri fiscal davant d'aquest tipus de delictes i, per tant, obtenir un increment de la seguretat jurídica en tractar de reduir en la mesura del possible l'existència de resolucions judicials oposades que s'observen en la pràctica diària.

Entre les seves funcions estan, d'una banda, recopilar tota la copiosa informació, documentació i recomanacions que emanen dels organismes internacionals de defensa dels drets humans, tant a nivell de Nacions Unides com a nivell europeu, així com la jurisprudència que emana dels diferents tribunals sobre principi d'igualtat i no-discriminació (Tribunal Europeu de Drets Humans, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem).

D'altra banda també té per funció donar la necessària i adequada resposta especialitzada en la investigació, persecució i enjudiciament d'aquest tipus d'activitat criminal.

Com dèiem abans, l'objectiu també és aproximar la Fiscalia a la ciutadania i establir diàleg amb les institucions públiques que lluiten per la igualtat i la no-discriminació i, especialment, amb les associacions de víctimes i les ONG de defensa drets humans.