Gianfranco Zavalloni, un concepte diferent d'escola i d'educació

Amb motiu del Dia Universal de la Infància us apropem un model educatiu alternatiu impulsat pel professor italià Gianfranco Zavalloni (1957 - 2012) basat en la pedagogia del "Cargol" i de "L'Escola Creativa".

Les dues línies pedagògiques principals i més conegudes de Zavalloni són la de "L'Escola Creativa" i la del "Cargol", models educatius oberts a la creativitat, l'ecologia, les llengues locals, la multiculturalitat...però sempre a través d'una via lenta i no violenta.

Pedagogia de "L'escola creativa"

A través del model d' Escola Creativa Zavalloni defensa una opció educativa basada des dels inicis en la creativitat i la innovació per al desenvolupament personal, social i econòmic. Zavalloni assegura que una "persona creativa és aquella que sap mirar de manera sempre nova i original el món on viu", és per aquest motiu que trenca una llança a favor de l'educació dels infants en la creativitat, per tal de potenciar així aspectes que en l'educació corrent no es tenen tan en compte. Escola Creativa

Però com es poden construïr estratègies didàctiques per afavorir la potencialitat expressiva-creativa dels nens i nenes? Zavalloni descriu 20 principis, alguns d'ells són:

Cal que l’escola utilitzi jocs en l’aprenentatge.
Cal que els infants puguin expressar les seves idees.
Cal educar la consciència emocional.
Cal estimular la curiositat natural dels infants
Cal afavorir l’exploració i la investigació com a mètode.
Cal treballar amb alegria a l’escola. Ha de ser un lloc tranquil i feliç.
Cal fomentar el dibuix.
Cal educar la superació de inhibicions, pors i preocupacions.
Cal que siguin capaços d’afrontar situacions inesperades.
Cal fer servir les mans. Millorar la destresa manual.

Pedagogia del "Cargol"

Pedagogia del Cargol

Zavalloni és partidari d'aplicar també una estratègia didàctica basada en el relantiment en l'ensenyament, centrada en la lentitud i en la no violència. El professor italià denuncia la rapidesa i acceleració del món actual i afirma que vivim en l'època del temps sense espera. És per això que posa en dubte el concepte de l'"aquí i ara" preguntant-se si seríem capaços de tornar a trobar els "tempos" naturals, si sabríem esperar una carta, si sabríem plantar un castanyer amb la certesa que seran els fills dels nostres fills els que gaudiran de la seva majestuositat.

"En una societat basada en l'èxit, el benefici i el guanyar, hem reflexionat sobre la importància i el valor pedagògic de "perdre"? Perdre el temps, perdre una partida, perdre un tren, perdre un objecte, perdre una cita, perdre a algú, perdre i prou...perdre!"

Els drets naturals dels infants

Per altra banda Gianfranco Zavalloni ofereix una altra perspectiva dels drets dels infants, que va més enllà de la convenció sobre els drets de l'infant de les Nacions Unides:

El dret a l’esbarjo: Viure períodes de temps que no estiguin planificats pels adults.
El dret d’embrutar-se: Jugar amb la sorra, la terra, l’herba, les fulles, les pedretes, les branquetes...
El dret d’olorar: Sentir el plaer de l’olor, reconèixer les aromes de la natura.
El dret al diàleg: Escoltar i tenir l’oportunitat de parlar.
El dret a utilitzar les mans: Utilitzar el paper de vidre, encolar, modelar fang, lligar cordes...
El dret a un bon començament: Prendre aliments sans des del naixement, beure aigua fresca i respirar aire pur.
El dret al carrer: Jugar lliurement a la plaça, caminar pel carrer...
El dret a ser "salvatge": Construir una cabana al bosc ,jugar a fet i amagar entre les canyes i enfilar-se als arbres.
El dret al silenci: Sentir bufar el vent, cantar els ocells, borbollejar l’aigua.
Els drets als matisos: Veure sortir i pondre’s el sol, admirar la lluna i les estrelles a la nit.