La jota a les Terres de l’Ebre és improvisada i ara se’n podrà a aprendre

La tradició de jota a les Terres de l’Ebre parteix de la improvisació del cantador. Això sí, el cant ha de quadrar amb la mètrica musical i ha de tenir la premissa de mantenir la rima. “Un cop han desaparegut els grans cantadors nascuts a principis del segle XX, com ara Teixido o Canalero, hi ha una represa d’aquesta tradició i és per això que iniciem aquesta línia formativa”, explica Cinto Gisbert, director de l'Escola de Música de la Filharmònica d’Amposta, que destaca l’agilitat mental dels antics cantadors, capaços de fer enfrontaments cara a cara: “Era habitual que sobre temes com la recollida de la collita o la sembra els cantadors es retessin en duel”.

Està previst que les classes comencin el dijous 8 de gener. De periodicitat quinzenal, seran impartides per Arturo Gaya, mestre de cant i membre de la banda de música tradicional Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. “Gaya enllaça amb la tradició dels grans cantadors de jota de l’Ebre, els ha conegut i ha estudiat la forma de cantar de cadascun d’ells”, comenta Gisbert sobre una disciplina, la jota cantada, en la qual tot tema hi té cabuda des de la política, l’alcalde, el govern... qualsevol fet del poble o persona pot despertar l’enginy dels cantadors. “S’improvisa, però el cantador ha de seguir l’estructura de 16 compassos de la jota, de manera que música i veu fan les seves variacions. He tingut el plaer d’acompanyar els grans mestres cantadors i la música no els podia seguir i sempre tenien una frase enginyosa i una rima exacte”, recorda Gisbert, com a clarinetista que ha arribat a tocar amb Teixido.

Gimnàstica mental

A les classes, doncs, a banda d’explicar els fonaments de la jota, sobretot es donaran eines per estimular la creativitat, la rapidesa mental. “No ens trobem davant d’unes classes de cant habituals, sinó que es treballarà la rima i l’enginy. Sembla complicat, però amb la pràctica i els consells de l’Arturo Gaya es fa agafant múscul i els alumnes seran capaços de gaudir de la tradició i cada cop agafaran més agilitat mental”, explica Gisbert, satisfet d’incloure uns estudis que són oberts per a qualsevol adult amb interès per aquesta tradició.