“Si no comuniquem no existim”

S’ha de comunicar molt, constantment, perquè comunicar és ser quotidianament visibles. La comunicació cap a fora de les entitats és vital, però comunicar implica dedicar-hi temps. Amb aquestes paraules resumia en Pep Montes expert en comunicació i gestió cultural la importància que han de donar a la comunicació tan interna com externa les entitats i associacions culturals.

Aquestes consideracions i consells estan extrets d’una xerrada que va tenir lloc a l’Ateneu de Sant Just Desvern en el marc d’una trobada organitzada per la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Tres consideracions prèvies

1. Necessitem un projecte concret i realista

És fonamental que tota entitat tingui un projecte per escrit, on es defineixin els objectius, valors i el que volen arribar a ser. Aquest projecte és el que permetrà reflexionar per presentar propostes concretes amb accions i activitats. El projecte ha de tenir una durada determinada, normalment dos anys com a mínim ja que és aquest temps que permet fer-ne una avaluació posterior. "Fer un projecte és fer una aposta i cal ser perseverant, modificar-lo quan calgui" però no abandonar-lo a mitges "perquè no sabrem mai perquè no ha funcionat".

2. Credibilitat: “Ens hem de creure el projecte”

L’actitud “fem el que podem”,  “anem tirant” o “som una entitat modesta” s’ha de deixar de banda. És fonamental creure’s el projecte per contagiar a la resta de persones amb aquesta actitud. “És més important el com que no pas el que fem”, ja que l’èxit moltes vegades depèn de l’actitud i les maneres i això “és un intangible, no s’ensenya enlloc, es té o no es té”.

3. Canvi i continuïtat

“Si tenim projecte i tenim credibilitat tindrem un canvi”. Una entitat cultural o els ateneus sense el canvi no s’entenen. “Què és l’associacionisme i l’ateneísme? És la societat organitzada, la ciutadania que s’agrupa per donar vida, continuïtat i fer una cosa que es creuen, per impulsar-la”. Però es caracteritzen per ser innovadors.

La resistència al canvi és molt dura, però cal ser actuals, adaptar-se als nous temps. Perquè el canvi permetrà a la vegada tenir una continuïtat, ja que “per fer  que un canvi triomfi aquest ha de ser sostingut en el temps”. S'ha de perseverar i insistir.

Claus comunicatives bàsiques

1. Escoltar els associats

No ens hem d’obsessionar amb el nombre d’associats que tenim i voler créixer a curt termini. S’ha de tenir paciència i perseverar, però sobretot informar permanentment als associats: explicar tot el que es fa, demanar constantment l’opinió, fer-lo sentir important i escoltat, que les seves propostes generen canvis. “Si tenim una bústia de suggeriments buidem-la, responem els correus electrònics, encara que sigui per dir que no, però contestem”. I s’ha de posar en valor el fet d’estar associat, fer valdre amb avantatges i valor afegit el fet de ser socis, d’aquesta manera incloure'ls en el projecte.

2. Comunicar: “Si no comuniquem no existim”

S’ha de comunicar molt, constantment, perquè comunicar és ser quotidianament visibles, més enllà dels associats. La comunicació cap a fora és vital, però comunicar implica dedicar-hi temps:  és millor no tenir web que tenir-ne un de desactualitzat. La comunicació però s’ha de fer amb rigor: “és bàsic ser curós evitar faltes o dissenys inintel·ligibles”. Periodicitat, constància i actualització.

3. Mostrar una la marca: "cada entitat és única".

L'entitat i l'ateneu han de ser identificables amb algun projecte o activitat pròpia que sigui únic, o que els distingeixi. Quan es pensi en una entitat, s'ha de poder relacionar amb alguna cosa en concret. "La idea de marca ha de portar-nos a ser coneguts". Això repercutirà en augmentar i mantenir els associats.

4. Escoltar el que des de fora ens comuniquen

És necessari estar assabentat dels canvis i necessitats del nostre entorn. D’aquesta manera es podran detectar les mancances i decidir programar i realitzar una activitat o una altra. Si tenim un espai buit, busquem maneres d’omplir-lo. “Els ateneus tenen una xarxa d’equipaments espectacular”. Oferim els espais a grups i fins i tot als consistoris. Res ha de ser aliè a l’ateneu del món de la cultura. S’ha d’estar atents a tot. Per exemple "Europa té algunes línies de subvenció de participació que valoren molt positivament a les institucions privades del món associatiu, i obrir-se a fora és sempre garantia d'enriquir i a més a més pot portar diners a l’entitat".

5. La comunicació és cosa de tots però ha de ser professional

Encara que no tinguem una persona contractada experta en comunicació això no ha de ser excusa per fer-ho malament. La importància de tenir cura de les presentacions, els missatges que s’envien, la informació que es dóna i fer seguiment dels resultats i la repercussió que té, és bàsic per entendre si s’està o no comunicant de manera adequada. “Definitivament és bo i necessari contractar personal”, ja que un professional és clau per millorar la qualitat de la gestió d’una entitat però no és imprescindible per fer-ho bé.