El Senat tanca la porta a la revisió de l’Impost de Societats

El passat 14 de juliol, el Senat va rebutjar dues esmenes a la Llei de mecanismes de segona oportunitat que demanaven canvis en l'obligació de les entitats de presentar l'Impost de Societats: concretament, es demanava que quedessin exemptes les entitats amb menys de 100.000 euros d'ingressos, amb independència de si feien o no activitat econòmica.

Amb el rebuig de les esmenes presentades, el text de la Llei queda aprovat sense cap modificació, malgrat que el passat 22 d’abril, el ministre Cristóbal Montoro s'havia mostrat obert a eximir de l’obligació de presentar l’Impost de Societats les entitats de menys de 100.000 euros d'ingressos, encara que tinguessin activitat econòmica.

D'aquesta manera, el Senat tanca les portes no només a la recuperació de la situació prèvia a la reforma fiscal sinó que també al debat sobre una revisió més profunda de la fiscalitat de les entitats.

Així, segons va quedar aprovat pel Senat, estan exemptes de presentar l’Impost únicament les entitats que no fan activitat econòmica i amb ingressos de menys de 50.000€ sempre i quan:

• Tots els ingressos no exempts que s’obtinguin (capital, activitats econòmiques) estiguin sotmeses a retenció.
• Aquests ingressos no exempts sotmesos a retenció no superin els 2.000 € anuals.

Després del rebuig del Senat a les esmenes, el Grup Parlamentari Català ha demanat la convocatòria extraordinària de la Comissió d’Hisenda i Administracions Públiques. 

L’objectiu és que el ministre Montoro doni explicacions sobre l’actuació del Govern en relació amb la moció que va ser aprovada per unanimitat al Congrés i en què s’instava el Govern incloure en la Llei de mecanismes de segona oportunitat un tractament fiscal per a les entitats no lucratives que no impedís el desenvolupament de les seves finalitats.

Història de la reforma

Abans de la reforma fiscal aprovada pel Govern espanyol a finals de l’any passat, les entitats parcialment exemptes que no feien activitat econòmica no havien de presentar l’impost de societats si complien aquests tres requisits:

• Que els seus ingressos no superessin els 100.000 euros anuals.
• Que els seus ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals.
• Que les rendes no exemptes estiguessin sotmeses a retenció.

La reforma fiscal va eliminar aquests supòsits, la qual cosa implicava a la pràctica que:

• Totes les entitats quedaven obligades a presentar l’Impost, sense cap excepció.
• Totes les entitats quedaven obligades a portar una comptabilitat de doble partida, imprescindible per presentar l’Impost.

Les entitats van denunciar que aquesta mesura ofegaria el sector i obligaria moltes entitats a desaparèixer o a situar-se al marge de la legalitat.

La mobilització de les entitats i de diversos partits polítics va aconseguir que el govern fes una rectificació parcial i recuperés els tres supòsits anteriors a la reforma tot i que rebaixant el topall de 100.000 euros d’ingressos a 50.000.

Aquesta rectificació parcial del Govern espanyol es va incloure en l’article 7 del Reial Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

La rectificació suposava un pas endavant respecte el que establia la reforma fiscal, però la rebaixa del límit dels 100.000 euros d’ingressos a només 50.000 encara perjudicava moltes entitats.

En aquest sentit, Suport Associatiu va calcular que es veurien afectades unes 15.000 entitats que l’any 2014 no estaven obligades a presentar l’impost.

Per tot plegat, les entitats del tercer sector es van oposar a aquestes reformes, inclosa la rectificació parcial, al·legant entre d’altres que:

• La reforma no tindria cap impacte econòmic rellevant a nivell de recaptació: per la majoria d’entitats, la presentació de l’Impost no suposaria haver de fer cap pagament directe tot i que sí els suposaria importants càrregues burocràtiques i les despeses associades a gestories, etc.
• La reforma afectaria moltes entitats petites, amb un àmbit d’actuació de proximitat i generalment local.
• Les entitats quedarien assimilades a les empreses encara que els seus beneficis es reinverteixin en finalitats d’interès social.
• La majoria d’entitats que tenen menys de 50.000 euros d’ingressos porten un llibre de caixa i no pas una comptabilitat de doble partida. Obligar-les a presentar l’impost és obligar-les també a portar una comptabilitat, amb totes les despeses de gestió que això implica.

Les esmenes rebutjades

La Llei de mecanismes de segona oportunitat va rebre un total de 3 vets i 218 esmenes, totes elles rebutjades. D’entre elles, 2 feien referència a les entitats no lucratives i la presentació de l’Impost de Societats:

• Esmena 68 -presentada per IU, ICV-EUiA, CHA- que demanava la recuperació del límit de 100.000 euros i, per tant, tornar a la situació anterior a la reforma fiscal.
• Esmena 105 -Grupo Parlamentari Català- que demanava un canvi més profund: la recuperació del límit dels 100.000 euros però amb independència de si l’entitat fa o no activitat econòmica.

L’esmena del Grup Parlamentari Català proposava, per tant, que quedessin exemptes les entitats que no superessin els 100.000 euros anuals posant com a úniques condicions:

• Que tots els ingressos es destinessin a la realització d’activitats pròpies.
• Que els càrrecs dels òrgans de govern s’exercissin a títol gratuït.

Aquesta reforma hauria permès que les entitats petites quedessin exemptes de l’Impost de Societats i que no es penalitzés les entitats que fan petites accions que, a efectes d’Hisenda, són considerades activitat econòmica: venda de samarretes, celebració de sopars, socialització de llibres en el cas de les ampes, etc.