Dafne Galí: "Etiqueta? Delinqüents! Però aleshores, vaig fer voluntariat...”

El 2008 la Dafne Galí començava el seu primer taller al Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras com a voluntària del Programa de Justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), l'organisme de la UAB que canalitza el compromís social de la universitat i coordina programes de voluntariat. Des d'aleshores han passat 7 anys i després d'haver conegut, també des de dins, el centre de menors Can Llupià i el centre d'adults Quatre Camins, el curs passat va tornar al CP Dones.

Ara hi desenvolupa un taller de reforç de matèries que les dones voluntàriament cursen a través de l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Un dia a la setmana durant una hora i mitja, les dones compten amb l'ajuda de la Dafne per avançar en matemàtiques, castellà o història. Amb l'aprovat de les matèries poden obtenir un certificat que, ja sigui dins o fora del centre, els permeti superar l'ESO o accedir al batxillerat. La mateixa Dafne, però, explica que el suport de voluntariat i de personal educador que hi ha al centre, normalment no hi és fora i que, per tant, no acostuma a passar que continuen la formació un cop surten en llibertat.

Quantes dones participen al taller que dinamitzes i com funciona?

Vaig un cop a la setmana al Centre i faig un taller d'una hora i mitja de suport a les matèries que elles voluntàriament decideixen cursar. Normalment, hi participen entre 7 i 8 dones, que és un nombre força reduït... Suposo que hi té a veure que sigui voluntari per a elles i imagino que també el fet que, donat que les classes de l'IOC impliquen entregues no gaire atraients, puguin despertar menys interès. D'altra banda, també crec que de vegades la informació i difusió del taller no arriba a les noies.

Has estat voluntària a tres centres penitenciaris diferents. Menors, adults i dones. Quines diferències hi has vist?

La diferència entre adults i nanos joves en relació amb els meus tallers és que, quan són menors, han d'estar escolaritzats. Per tant és obligatori que facin classes. Jo era voluntària a la d'anglès. Hi havia 6 nanos que havien d'assistir-hi obligatòriament i un professor era amb mi a l'aula. A Dones, en canvi, l'activitat és opcional i la faig sola, sense acompanyament de docent. Dones és un centre més lliure i distès. Al meu taller no hi ha ningú que controli què fa la resta mentre jo estic resolent el dubte d'una noia específica.

Amb quines dificultats i facilitats comptes per desenvolupar-lo?

El temps. Tot i que és veritat que no són moltes noies, ja no tinc prou temps per atendre-les totes. Si una té un dubte específic, no puc dedicar-me a la resta en només una hora i quart.  L'aula oberta per dedicar-se a l'IOC és de dilluns a divendres matí i tarda, però de manera condicionada a l'activitat del centre, com els àpats, altres tallers, etc. Per tant, no només es tracta de tenir disponibilitat, sinó que encaixi amb els horaris del centre. D'altra banda, desconec si totes les franges horàries estan cobertes amb persones voluntàries, però ho veig difícil. Per tant, falta temps i falten recursos. El departament docent està format per 3 professors i hi ha més de 100 dones al centre!  També com he comentat, crec que és una complicació que la informació no arribi a les internes. M'he trobat amb educadors que em diuen que s'han oblidat de dir-los-ho! La comunicació amb ells també és complicada, perquè no coincidim en horaris i és difícil preparar conjuntament els tallers.

I finalment i la principal complicació, és la qüestió burocràtica. Potser un dia ha arribat un funcionari nou, no et coneix i no t'obre. Un altre dia falten unes claus, un altre s'han oblidat de fer-te l'acreditació i han de trucar a una altra persona... Qüestions pràctiques que dificulten el taller i que al final fan perdre el temps de l'activitat. De vegades et preguntes: Ostres, que no valoreu l'activitat? Que m'ho preparava amb power point i tot...

I tot i així, vols continuar amb el teu taller voluntàriament? Per què?

Sí i tant. És una balança. Mai m'he plantejat deixar-ho per aquestes coses. Per tonteries burocràtiques no podria deixar-ho. La balança fa que guanyin les coses positives que m'aporta.

Havies fet de voluntariat abans de començar la teva experiència en centres penitenciaris?

Sí que havia fet voluntariat en altres àmbits i sempre m'havia sentit còmoda en aquest ambient. Però a més, en un moment em va atraure... potser el morbo del món de la presó. Qui hi haurà a una presó? Extraterrestres? Serà com a les pel·lícules?

És com a les pel·lícules una presó?

No, en absolut. Val a dir que jo tinc experiències específiques a un centre de menors, a un de dones preventiu, que no penal, i a un d'homes adults, però en una unitat específica, la terapèutica. I la idea que en tenia era totalment diferent a la realitat.

Em va sorprendre que, sí que hi ha seguretat, però les noies passegen per l'espai lliurement. Em va sorprendre la proximitat amb elles. No estan 24 hores tancades en cel·les amb barrots que per sortir-ne d'una s'ha de tancar l'anterior. Tenen, dins les limitacions, llibertat de moviment per l'espai del centre. A Quatre Camins vaig ser només a la unitat terapèutica i per tant també els interns es movien amb força llibertat, però per l'espai del mòdul.

També em va cridar molt l'atenció la quantitat d'activitats i tallers que hi poden fer, fins i tot treballar en tasques de neteja o cuina. Hi ha moltes activitats, però no sempre s'aprofiten del tot... Potser és conseqüència que realment les activitats no estan enfocades a que se sentin motivades, o potser no es fa prou propaganda per part dels educadors. Potser no arriba la informació a les internes perquè rebin el taller com a interessant. Però si passa al revés i saps enganxar-les, triomfaràs. Si una d'elles diu que la voluntària és avorrida, no vindrà ningú! Depenent de com et venguin elles, pots triomfar o hauràs de canviar de centre! És com tota comunitat de persones, on hi ha rols i figures.

Ha canviat la teva perspectiva de les persones que estan internes?

Del tot. Abans pensava: Les internes són delinqüents. Han fet una cosa malament i ho han de pagar i per això són a la presó. Etiqueta? DELINQÜENTS. Però quan vaig entrar a fer-hi voluntariat, vaig passar a pensar que el que han fet queda a part. Són persones. Potser han fet una cosa malament i un jutge ha decidit que han de ser allà, però són persones.

Amb el voluntariat parles amb elles i t'expliquen com avança el seu procés, què li diu l'advocat, que encara esperen data de judici i que cal molta paciència, que tenen la família fora del país, o que no veuen els seus fills... T'ho expliquen sense que preguntis perquè volen compartir la seva història amb tu. Tenen necessitat de parlar i desfogar-se una mica... De vegades m'han dit que la psicòloga és una professional treballadora que s'ho apuntarà tot, mentre que tu pots escoltar-les, i donar-los suport emocional. No pots fer gaire més...

El món penitenciari i la pobresa van units?

Pel que m'expliquen elles, sí que la majoria vénen d'entorns sòcio-econòmics baixos, conflictius i desestrcuturats, amb antecedents de violència i problemàtica legal, generalment relacionada amb el tràfic de drogues. I una minoria ve d'entorns saludables. Ara hi ha molta població provinent d'Àfrica i de la Xina, mentre que de Sud Amèrica ha baixat. Pel que m'han explicat educadors i professionals, les noies xineses vénen majoritàriament de màfies de prostitució i quan arriben a l'Estat acaben delinquint. Potser també forçades pels grups organitzats. Una situació similar viuen les noies africanes. Les dones sud-americanes, en canvi, són al centre generalment per estar relacionades amb tràfic de drogues.

A part de ser internades, hi ha intervencions des del Centre encaminades a compensar el seu passat?

A Wad-Ras, des de infermeria s'incideix en drogoaddiccions, on fan tractament amb metadona per combatre l'addició a l'heroïna. Algunes noies han vingut al taller amb metadona i s'hi han adormit... També hi ha una psicòloga que fa tallers d'autoestima i gestió emocional, però s'encara més aviat cap tractament farmacològic, no psicològic.

Què li manca al sistema penitenciari?

Li falten recursos humans i professionals. A Wad-Ras hi ha 3 docents, 3 educadors i 1 psicòloga. Però hi ha 100 dones internes! Potser no es poden pagar els professionals... i per això tiren de voluntariat.

Quina importància té aleshores la tasca de persones voluntàries?

Moltíssima! Ara mateix, és el que sustenta les activitats al centre. Pel Dia del VIH, per exemple, m'han demanat fer una activitat perquè ningú vol fer-se'n càrrec. A més, sembla ser que és força urgent perquè estan augmentant els contactes entre les dones a nivell sexual amb conductes de risc.

La gran majoria d'activitats no són dinamitzades pel personal del centre, sinó per persones externes, com actuacions per Nadal, un taller d'orientació laboral també dinamitzat per un voluntari de la FAS, tallers esportius, de ioga... tot ho fan voluntaris i voluntàries. Si no fos pel voluntariat, no es faria res o es faria molt poca cosa. I  ho dic com una crítica. És una llàstima perquè si, per exemple, sortissin places de "psicòleg penitenciari", jo m'hi presentaria! Calen més places de professionals. El voluntariat està molt bé, però necessiten una dedicació laboral de 8 hores o les que siguin.

Com encoratjaries una persona  a fer voluntariat?

Primer li diria que es deixi estar de tòpics al voltant dels centres penitenciaris i les presons i que provés l'experiència, perquè tu dones, però sobretot et donen. Allà, plores i rius i vius. Deixar-se estar, sobretot de por. En cap moment he passat por o m'he sentit insegura.

A més, les dones tenen el voluntariat en una molt bona posició i consideració. Ho agraeixen molt i ho necessiten molt. La gent de vegades diu que no et paguen, i és cert, però els diners que en podries obtenir és res al costat de l'experiència de gratificació. La balança pesa més en tota la resta.

El voluntariat enganxa molt. Un cop comences no pots parar, perquè veus que la resposta de les noies és molt bona, que t'acullen, que et sents bé... i que per elles ets un suport. T'esperen cada setmana. Si faltes un dia, has d'avisar i la setmana següent es preocupen per tu i et pregunten per què no hi has anat. Hi ha persones que m'esperen allà cada setmana...  

Vols compartir una experiència que et va marcar en el teu voluntariat?

Sí. L'activitat oberta que vam fer per totes les dones la setmana de prevenció de les drogues. Vam fer un taller que era un concurs com el 50x15. A la sala del Teatre hi havia dos equips que havien sortit de noies voluntàries i el públic era el "comodí del públic" o "del telèfon". Va ser una passada, amb micròfon i tot, com si fóssim a la tele! Una de les millors activitats!

Què t'agradaria afegir al món del voluntariat penitenciari?

M'agradaria que es fessin trobades de voluntariat penitenciari. De tot Catalunya o Barcelona potser. Es podria celebrar una jornada o un espai de trobada on poguessin participar-hi professionals del centre... Si es fan jornades internacionals, per què no es pot fer una trobada de persones vinculades al món del voluntariat penitenciari? 

 

Contingut relacionat: Pau B: "La persona voluntària en un centre de justícia ha de tenir una actitud crítica i no caure en paternalismes"