La Jornada sobre cofinançaments culturals apropa a les entitats diverses iniciatives per aconseguir fons

Més de 150 persones van participar en aquesta jornada per conèixer propostes i experiències que ja s'estan portant a terme a tot Catalunya com crowdfoundings, col·laboracions entre projectes culturals i empreses, fórmules de finançament col·lectiu, mecenatges i patrocinis.

Gemma Sendra, directora executiva de la Fundació Catalunya Cultura, va presentar aquesta institució que té com a objectiu connectar projectes que necessiten finançament amb empreses interessades en oferir mecenatge.

"Cal que les empreses es comprometin de nou amb la cultura. I també és imprescindible una nova Llei de Mecenatge. Hem de fer lobby perquè torni al debat públic aquesta demanda', va reivindicar Sendra.

En aquesta línia, va recordar que França disposa d'una llei de mecenatge que permet a les empreses desgravar-se el 60% i a la ciutadania el 70% de les aportacions. Tot i la por inicial del Govern francès a què aquesta desgravació fiscal tingués un impacte negatiu sobre l'economia, finalment aquesta llei “ha fet créixer el sector cultural i ha contribuït a què més persones i empreses hagin invertit i s'hagi compensat el que l'estat ha deixat d'ingressar'.
 

"Cal que les empreses es comprometin de nou amb la cultura. I també és imprescindible una nova Llei de Mecenatge"

Per la seva part, María Perulero, directora estratègica de la plataforma Goteo.org, va explicar les singularitats d'aquesta proposta de crowdfunding que aposta pel “retorn col·lectiu dels projectes que recolza” a banda de les recompenses individuals.

Aquesta iniciativa també compta periòdicament amb un programa -Fons de capital irrigació- que permet que les administracions públiques s'impliquin en el finançament de projectes. “Per cada euro que aporta una persona donant, la institució pública n'aporta un altre”.
A més, segons va indicar Perulero, darrera d'aquesta plataforma existeix una fundació sense ànim de lucre -Fundació Goteo- amb els conseqüents avantatges fiscals per a les persones donants i facilitats per als projectes finançats, que reben els diners en forma d'ajut econòmic i no han d'emetre factura.

Casos d'èxit i bones pràctiques

Durant la jornada, es van donar a conèixer bones pràctiques de finançament que s'estan desenvolupant amb models diferents. Miquel Burgés, cap de colla dels Gegants de Molins de Rei, va exposar l'experiència de micromecenatge amb Verkami. Una via que els va permetre aconseguir els fons que els faltaven per renovar els vestits dels gegants però que també els va ajudar a actualitzar la imatge i la web de l'entitat, apostar per les xarxes socials i aconseguir un ampli ressò local “superant les expectatives que teníem amb aquesta campanya'.

Carol Duran, coordinadora de Cultsurfing, va presentar aquesta plataforma que va néixer amb la idea de “connectar i donar visibilitat a projectes culturals de tot el territori de parla catalana”, recollir-los en un catàleg virtual i contribuir a millorar el seu finançament afavorint-ne el contacte amb possibles patrocinadors.

Per la seva banda, Àngel Hom, cap de servei de cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, va explicar el projecte de gestió i finançament de la Festa Major de Sant Félix que es desenvolupa anualment a través de la col·laboració conjunta entre ajuntament i societat civil.

Finalment, Salvador Sunyer, director artístic del Festival Temporada Alta, va destacar algunes de les claus que justifiquen l'èxit, després de 25 anys, del Club de mecenatge d'aquest festival: aposta pel territori, transparència econòmica i oferir a les empreses retorn real de la seva inversió i propostes diferents en funció de les seves singularitats.
 

Reptes pendents

La taula de debat que va concloure la jornada va permetre posar en relleu diversos punts que afecten el finançament de les entitats que treballen en l'àmbit de la cultura.

Les dificultats per invertir temps en la recerca i justificació de fons, el debat en el sector sobre si professionalitzar o no algunes tasques i la necessitat de promoure canvis en el marc fiscal i legislatiu que afavoreixen l'accés als recursos econòmics són algunes de les qüestions que es van esmentar.

També es va plantejar la importància de mantenir el contacte, a través de les xarxes socials o els mailings, amb les persones donants o que d'alguna forma estan implicades i comunicar el que s'ha aconseguit amb el seu suport.