Les ONG catalanes defensen els drets humans davant la globalització

Les ONG catalanes han posat a debat una internacionalització justa i respectuosa amb els drets humans de les persones amb una conclusió: la creació d’un Centre d’Avaluació de les Empreses Catalanes a l’Exterior que vincularia a les empreses i comptaria amb la participació de la societat civil. En una jornada organitzada per Lafede.cat, la Taula per Colòmbia i la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global  celebrada al Parlament de Catalunya el passat dia 3 de juny, es va obrir un espai de reflexió per pensar sobre l’impacte de les empreses transnacionals catalanes als països més pobres i sobre possibles vies per avançar cap a unes normes vinculants de bones pràctiques.

La globalització ha motivat una nova via en el teixit empresarial català: exportar la seva activitat a l’exterior. Malgrat el reconeixement de la universalitat dels Drets Humans a nivell internacional, molts Estats limiten la seva responsabilitat a l’interior de les seves fronteres. Això vol dir que sovint hi ha un buit en la protecció dels drets de les persones en l’àmbit internacional, que pot tenir impactes negatius en els països més empobrits.

La jornada es va dividir en tres parts. A la primera, es va presentar l’Informe de la delegació catalana a Buenaventura (Colòmbia), amb la intervenció de la diputada al Parlament per la CUP Gabriela Serra, el representant de l’arquebisbe de Barcelona i Justícia i Pau Josep Maria Fisa i la presidenta de la Taula Catalana per Colòmbia Michela Albarello. A la segona, es van presentar les propostes de les Nacions Unides per exigir responsabilitats a les empreses en el respecte als drets humans amb intervencions de grups de treball i experts de l’ONU en internacionalització responsable. Per últim, la tercera part va consistir en la presentació de la proposta concreta de la societat civil per a Catalunya: el centre d'avaluació.

Actualment, segons dades de Lafede.cat, més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior que sovint poden deixar exemples de vulneració de drets humans com va ser el cas del grup TCB a Colòmbia. Per controlar aquesta deslocalització i protegir les anomenades víctimes del desenvolupament, calen acords i marcs legals que obliguin a les transnacionals a respectar els drets humans i el medi ambient. De moment s’han registrat 3.400 Tractats de Lliure Comerç que avancen a consolidar els interessos de les grans transnacionals, però encara queda feina per fer per posar fi a la impunitat de les mateixes.