Xiula: “Volíem transformar l’aire kumbaià de l’animació infantil. Si tenim una càrrega de valors a transmetre, per què no ho fem a través de la música?”

Xiula és un grup de música i d’animació infantil en actiu des de fa sis anys, que es descriuen com a “una experiència única d’animació musical”. Està format per Jan Garrido, músic i educador social, Rikki Arjuna, també músic i educador social, Adrià Heredia, músic, i Marc Soto, músic i membre del grup La Sra. Tomasa.

Ja han publicat dos àlbums, Donem-li la volta al món i 5472 m, i han creat tres espectacles, a més d’actuar en les últimes edicions de la Festa dels Súpers. Utilitzant el rap, el reagge, la rumba i el pop rock, han revolucionat el món de la música i l’animació infantil amb un discurs clar sobre participació infantil i educació. Per aquest motiu, parlem amb el Rikki i el Jan, veus i guitarres del grup.

El primer que impacta de Xiula és que feu cançons per a infants però amb estils diferents i amb lletres crítiques. És un objectiu del grup?

Rikki: Els dos som educadors i fa molts anys que treballem com a professionals en l'àmbit de l'educació social i en l'àmbit de l'educació en el lleure en esplais o caus. Teníem guies prèvies sobre com tractar-los, apoderar-los i referir-nos a ells.

Jan: L'altre dia ens preguntaven si sabíem de grups de música crítica per infants. N’hi ha molts que ens agradin. Però que siguin crítics, compromesos, que treballin la participació social, etc., per a nens, costa molt. Hi ha pocs grups que vulguin arribar a la infància sense infantilitzar-la molt. És un terreny poc explorat.

Llavors, fent música, eduqueu?

Jan: El punt d'inici potser no és educar però es respira educació en la música que fem. No com una transmissió de coneixements sinó creant espais on ens plantegem certes coses. Amb la nostra música volem transformar espais. L'objectiu de Xiula va més encarat a viure una experiència de transformació junts.

Rikki: A l'hora de fer les cançons sí que ens plantegem un canvi respecte als típics músics d'animació infantil. Els referents d'animació que havíem vist habitualment tenien més a veure amb "mou el cul, toca-li el nas", i nosaltres vam dir: si tenim tota aquesta càrrega de valors a transmetre per què no ho fem a través de la música? I treballem dinàmiques, valors, temes que interessen als infants...

Trobeu a faltar més referents?

Jan: Aquí tot el que és animació infantil ve del tarannà del Xesco Boix. A partir d'ell, també vam descobrir el Jaume Barri, el Marc Oriol, la Tresca i la Verdesca... El Xesco Boix també feia cançó reivindicativa en temes d'educació. Ara veiem el seu estil una mica carrincló, té un aire kumbaià que nosaltres també hem cantat tota la vida i que ens agrada, però que per Xiula volíem transformar.

Rikki: Hem trobat un panorama molt obert. Els referents que puguem tenir ho són perquè toquen un estil de música determinat. Podem fer una cançó que s'assembli a Maroon Five, a Crystal Fighters, o amb una base Dubstep.

Vosaltres vau decidir apostar per fer rap amb infants. Per exemple, amb Verdura i Peix. Ha estat polèmic escollir aquest estil? És una música poc habitual per a infants.

Rikki: Amb Verdura i Peix teníem molt clar que havia de ser tema de rap. A mi m'agrada molt escriure i donar molta informació, i el rap és la millor manera. El joc que pots fer amb la mètrica i les rimes és increïble i penso que amb nens és molt interessant treballar amb rap. Hi ha vegades que hi ha gent que ens mira estranyats i no ho entén. Per exemple, en una ocasió ens vam presentar a un concurs de cançons i no vam guanyar perquè al jurat no el convencia un rap per infants per si no se'l podien aprendre. A nosaltres ens sembla subestimar totalment el poder del nen o nena. Els infants s'aprenen lletres llarguíssimes si ho fan amb gust. Així ho demostra Verdura i Peix.

A la cançó "L'escola que volem" parleu molt d'educació en valors, formes assembleàries... Quines mancances té l'educació reglada actualment?

Rikki: En molts casos l'escola no ha evolucionat en els últims anys i segueix estructurant-se en una espècie de separació de poders: mestres i alumnes en bandes diferents. Costa molt que entrin noves formes de construcció del coneixement. De mica en mica es va treballant, però sobretot és l'escola privada que aposta per la innovació perquè necessita que els nous pares creguin en l'escola on apuntaran els seus fills. A la pública en canvi, hi ha encara molt poques escoles que treballin d'una manera diferent.

Jan: Metodològicament discrepem molt de com és l'escola pública actual en general. Més enllà de la metodologia però, també hi ha el problema que les escoles públiques que comencen a treballar amb noves pedagogies són les de classe mitjana-alta.

Com valoreu l'ús de la música a l'escola? Es treballa bé?

Jan: A veure, nosaltres posaríem música a tot arreu. Posaríem espais de música, d'expressió corporal, de coneixença del cos, del silenci... I no tantes hores lectives. Sembla que l'escola reglada no va gaire per aquí, però.

Rikki: Nosaltres creiem fermament que a través d'una cançó pots treballar tantes coses! La música és multidisciplinària, la pots treballar de moltes maneres. Però com que no sona gaire acadèmic, sembla que només puguem fer música per tocar la flauta a classe de música. I per exemple, els projectes de crear cançons són una font de creativitat brutal, pots treballar molts temes.

Parleu molt d'educació en lleure i els dos veniu d'aquest món. Què és el que té de bo l'educació en el lleure que faci que la reivindiqueu tant?

Rikki: L'educació en el lleure és compensatòria de l'escola, a vegades. Perquè tens molta llibertat. Com que no tens un currículum, tens espai per crear, per ser ambiciós i explorar noves maneres de fer les coses.

Jan: Quan fem espectacles no deixa de ser una oferta cultural i d'espectacle però també un temps de lleure que tenen les famílies. Els nostres espectacles respiren educació en el lleure,  fem servir dinàmiques habituals com posar centres d'animació, ambientacions, etc.

Quins són els reptes de futur ara?

Jan: Seguirem el viatge però anirem cap a dintre. Potser farem un viatge interior. Una cosa més espiritual, sensorial, emocional i de diàleg amb tu mateix. En el tema d'estils musicals, estem molt oberts a tots els estils de música: trap, reggeaton, reagge... Ja veurem, provarem.