Israel Molinero: “8 de cada 10 persones s'han sentit algun cop discriminades per raó de la seva salut mental”

Què és obertament?

És una aliança que va néixer al 2010 i que pretén sumar esforços per la lluita de l'estigma de la salut mental a Catalunya. Dóna cobertura a tot el treball realitzat per moltes entitats i persones i facilita la tasca de generació i disseminació d’aprenentatges per aconseguir, a través del màrqueting social i de l’experiència en primera persona, canvis en les actituds i els comportaments de la població respecte a les persones que tenen algun problema de salut mental.
 
En formen part la federació d'entitats en primera persona Veus, la Federació Salut Mental Catalunya, que aglutina associacions d'arreu del territori, i els tres proveïdors de serveis de salut mental de Catalunya: el Fòrum de Salut Mental, la Unió d'Hospitals i el Consorci de Salut i Social de Catalunya.

D'on sorgeix la iniciativa?

La salut mental continua sent un tabú i moltes persones amb trastorns estan sotmeses a la discriminació en totes les facetes de la seva vida. Aquest estigma en dificulta molt més la recuperació que el propi trastorn. Les entitats van formar l'aliança quan van veure que l'estigma era un enemic comú, que les preocupava a totes i se li havia de fer front de forma conjunta.

La salut mental continua sent un tabú i moltes persones amb trastorns estan sotmeses a la discriminació en totes les facetes de la seva vida.

Quines són les vostres línies d'acció?

Principalment són tres. Combatem l'estigma en primera persona formant a portaveus i agents sensibilitzadors, també promovem projectes de lluita contra l'estigma, per mitjà de kits i altres materials que posem a l'abast de persones i col·lectius, i en tercer lloc posem a l'agenda pública la realitat de conviure amb un trastorn mental gràcies al treball actiu amb els mitjans de comunicació i la posada en marxa d'una gran campanya de sensibilització anual.

Quin tipus de campanyes porteu a terme?

Fem una campanya gran de sensibilització a principis d'any per promoure comportaments entre la població general. L’any passat va ser 'Cap conversa pendent' i promovia el fet de parlar sobre salut mental amb aquelles persones que saps que han passat per un moment delicat i que t'estimes, ja sigui del teu entorn familiar, grup d'amics o companys de feina. Després també en fem de més concretes, com per exemple la que vam engegar el mes passat i que encara està en marxa a www.discriminaciozero.org, en la que vam fer públics els resultats del primer estudi sobre estigma que s'ha fet a Catalunya. En el marc d’aquesta campanya vam aprofitar per fer una recollida de signatures per demanar discriminació zero i presentar-les a la Generalitat.

Quina és la situació que viuen les persones amb problemes de salut mental a Catalunya?

Doncs segons el nostre estudi, 8 de cada 10 persones s'han sentit algun cop discriminades per raó de la seva salut mental. Aquesta discriminació pot ser rebuig, paternalisme, maltractament, infantilització, manca de drets... i pot donar-se en diferents àmbits de la seva vida: a la feina, a la consulta mèdica, a les escoles, a les famílies, etc. L'estigma està molt més estès del que es pensa i fa molt de mal a les persones que el pateixen en pròpia pell ja que els dificulta la plena integració.

L'estigma està molt més estès del que es pensa i fa molt de mal a les persones que el pateixen en pròpia pell ja que els dificulta la plena integració.

Quin rol tenen o poden adoptar aquestes persones per evitar la discriminació que pateixen?

En el cas d'Obertament pensem que protagonistes. Les pròpies persones diagnosticades són les qui coneixen la realitat de viure amb un trastorn. Són les posseïdores d'històries en primera persona, l'única eina que s'ha demostrat eficaç per fer caure l'estigma. Per tant, tenen el paper més important de tots, el d'aixecar la veu perquè els problemes de salut mental deixin d'estar silenciats i deixin de ser un tabú.

Les pròpies persones diagnosticades són les qui coneixen la realitat de viure amb un trastorn.

Què pot fer la societat civil per lluitar contra l'estigma?

El més senzill i l'abast de tothom és normalitzar-ho, parlar-ne amb naturalitat. Com es deia en la campanya d'enguany, si tens algun amic, familiar o company de feina que saps que pot haver passat per un sotrac així, pots acostar-t'hi i preguntar-li què tal està, com es troba de salut o parlar-li de la teva. Fer-li veure d'alguna manera que amb tu no se n'ha d'amagar. Això no costa gaire i en canvi  és un alleujament enorme per les persones que ho viuen amb vergonya o amb por de ser rebutjades. Que no se n'hagi d'amagar les allibera, amagar-se fa augmentar l'estrès i és pitjor pel trastorn en sí. Després, a més a més de fer-ho al teu entorn, també pots col·laborar amb el projecte fent donatius o fen-te soci a la nostra web www.obertament.org.

Proposeu que les persones que es vulguin implicar es facin activistes, com enteneu aquest concepte?

L'activista és aquell qui lluita per una causa, per una injustícia. Nosaltres entenem que la millor manera de fer-ho i, que a més a més és apoderant, és des de la primera persona qui pateix l'opressió. En el cas de l'estigma de la salut mental, és la persona que té un problema de salut mental però que no té por de parlar-ne, d'explicar la seva història. De sortir de l'armari, com en diem internament, i donar la volta a la situació per convertir una experiència que està plena d'estereotips negatius  en un aprenentatge per sensibilitzar la població o col·lectius específics sobre una qüestió sobre la que existeixen tants prejudicis.

L'activista és aquell qui lluita per una causa, per una injustícia. Nosaltres entenem que la millor manera de fer-ho i, que a més a més és apoderant, és des de la primera persona qui pateix l'opressió.

Quins reptes de futur us heu plantejat?

Ara mateix els resultats de l'estudi ens serveixen de guia, ja que ens donen informació sobre quins són els col·lectius prioritaris a l'hora d'enfocar les accions de sensibilització. Aquests resultats ens diuen que les persones amb trastorn mental s'han sentit discriminades quan han anat al metge o han estat ingressades, tant sigui en els serveis generals de salut com en els de salut mental. Això és greu. Passa el mateix quan observem les estadístiques sobre el tracte discriminatori en entorns laborals, les persones amb trastorn es veuen quasi obligades a mentir sobre el diagnòstic si no volen ser excloses d'un procés de selecció, per exemple. Per això, l’any 2017 enfocarem l'estratègia cap a la senisbilització de personal mèdic i professionals de Recursos Humans encarregades de dur a terme processos de selecció de personal.