Humor i teatre sobre el model de vida consumista amb Xucrut Teatre
Comparteix
A través de l'efecte inspirador del teatre, la companyia Xucrut sembra la llavor per a reflexions al voltant del model de vida i de consum.
L'Ainhoa Roca i l'Albert Requena van fundar Xucrut Teatre, moguts per l'amor al teatre i la voluntat de portar a escena aquells pensaments sobre el quotidià que desperten sentiments crítics.
Què fa Xucrut Teatre?
Nosaltres intentem portar al teatre reflexions. Utilitzem el teatre i l'humor com a mirall de la vida.
Com trieu les temàtiques?
Hi ha espectacles que neixen perquè tenim una necessitat d'aprendre al voltant d'un tema. Treballem molt documentant-nos, impregnant-nos d'històries nostres i properes, fent qüestionaris. Nosaltres diem que, des d'allò més personal, volem arribar a una construcció comuna. I partint precisament d'històries personals, és més fàcil que la gent se senti identificada. Ens agrada molt partir del real, i anant aportant complexitat i contradiccions, però des d'una mirada sense judicis, des de l'humor, capaç de despertar un somriure i treure-li ferro a la situació. I així, des del que és proper i quotidià, poder transcendir.
Com va néixer Xucrut Teatre? Quin vincle teniu amb Opcions?
Vam néixer dins el Centre de Recerca i Informació en Consum, el CRIC, que editava la revista Opcions. Jo, l'Ainhoa, estava vinculada amb els valors d'Opcions, com a model de vida i trajectòria personal. Em mou la passió pel teatre però com a actriu tinc el repte de portar temes que em toquen i em mouen a escena. He investigat molt sobre temes de consum, des d'Opcions, i també des de l'àmbit educatiu.
Jo, l'Albert venia més del teatre i la comèdia, però en l'àmbit personal tenia el neguit sobre el model de vida. Ens vam conèixer en una mateixa escola de teatre, i les aficions comunes ens van portar a crear Xucrut Teatre.
El primer espectacle, nascut sota el paraigua del Cric (ara Opcions), va ser una creació col·lectiva amb molta gent reflexionant-hi. No et consumeixis, té a veure amb els ritmes que portem, el model de vida que seguim, i de com aquests estan relacionats amb el model de consum.
Com a actors treballem també amb la companya Nus en espectacles que tracten les temàtiques de gènere.
Com s'uneix el llenguatge teatral amb les temàtiques de consum?
Cada art té les seves característiques, i el teatre provoca moltes emocions, per això pot ser molt transformador. A nosaltres ens mou fer teatre amb emocions que toquen. Tot plegat ens aproxima a dos públics diferents. D'una banda hi ha persones més sensibilitzades i preocupades per les temàtiques que tractem, a qui els ajudem a treure ferro. I per l'altra fem arribar un missatge a un públic atret pel teatre com a espectacle.
Però no ens agrada parlar de tasca educadora, més aviat parlem de tasca inspiradora. Amb el joc del teatre podem compartir el nostre procés creatiu al voltant de la reflexió, i ens agrada pensar que el públic se'n va a casa amb la llavor de la reflexió a dintre, amb el rum rum darrere l'orella.
Quins projectes heu realitzat?
Vam començar amb el "No et consumeixis". Després vam crear el "Quina tela! ", col·laborant amb Setem amb una companya internacional Roba Neta, sobre el consum sostenible de moda. L'espectacle "Simplificitats" tracta del poder de la imaginació, del joc, sense tantes necessitats materials ni de joguines, i està destinat al públic familiar.
En un moment en el qual et diuen que t'has d'especialitzar, a nosaltres ens agrada tocar tots els pals. Perquè hi ha coses que parteixen del nostre entorn pròxim, que ens remouen per dintre. Per exemple d'ençà que vaig ser mare la reflexió sobre el joc i les joguines. Albert per la seva banda tenia l'anhel de fer espectacle de sala per a públic adult, amb una posada en escena més elaborada i majors necessitats tècniques.
Tots els espectacles comparteixen l'ànima i l'essència, però amb posades en escena i maneres d'escenificar diferents. Ens agrada molt que allò que fem es pugui adaptar a diferents sales, en general tots els podem posar en escena en diferents ambients, excepte justament l'"Estima'm que tinc pressa", que té requisits tècnics d'il·luminació i de sala.
Com treballa Xucrut Teatre?
Xucrut Teatre som nosaltres, però treballem amb col·laboracions d'altres artistes i estem dirigits. Totes les propostes són sempre de creació col·lectiva. Hem treballat normalment amb Opcions, amb més Opcions, amb Setem, en les seves diverses organitzacions a l'estat, amb la XES... A la tardor vam portar el "Quina Tela" a l'Aula Ambiental del Bosc de Turull de la SCEA.
Quin ha estat un moment important de la vostra trajectòria?
Destaquem l'inici, un moment on tot és engrescador, comences a teixir aliances, amb molta energia. I ara també estem contents de celebrar els 10 anys. Ens reafirma, perquè hem pogut tenir una continuïtat i anem creixent. No és fàcil en el món del teatre aguantar 10 anys amb un somriure i anar treballant!
Afegeix un nou comentari