‘EnCORatja’t’: promovent la igualtat de gènere i la violència zero des de l’àmbit del lleure

‘Posar de moda’ valors com l’empatia, la cura, el respecte o la sensibilitat ja des de la primera infància per avançar cap a una societat amb relacions més igualitàries i que rebutgin la violència.

Amb aquests objectius, la Fundació Catalana de l’Esplai-Fundesplai ha engegat ‘EnCORatja’t’, la  proposta educativa que l’entitat desenvoluparà durant els dos propers cursos i que pretén impregnar la seva acció educativa amb aquesta iniciativa tot oferint espais de reflexió, formació i activitats concretes per formar en aquests  valors. 

El nom del projecte no és casual ja que el mateix títol és presentat com “un joc de paraules amb accent pedagògic que relaciona la paraula COR amb tres idees crucials: ‘cor’ de coratge, ‘cor’ d’estimar i ‘cor’ com a suma de pensament crític, opinió i reflexió”, afirma Susagna Escardíbul, tècnica educativa de Fundesplai.

Es tracta, segons Escardíbul, d’una eina que vol contribuir a “encoratjar infants i adults a denunciar situacions de violència i desigualtat, reforçar la idea que el lligam amb les altres persones ha de ser des del respecte i l’estimació cap a elles però també cap a nosaltres mateixos/es i convidar a la reflexió crítica sobre la societat que ens envolta”.

El fet que vivim en una cultura on l’agressivitat assoleix una imatge normalitzada des de la infantesa i s’associa a aspectes com el poder o l’èxit fa cada dia més necessari “buidar d’atractiu la violència i dotar d’atractiu la no-violència’, com es  posa en relleu en el contingut del projecte.  “Amb aquesta proposta, des del lleure ens sumem al treball que també porten a terme nombroses entitats, com la Plataforma contra les Violències de Gènere, per avançar cap a una cultura de pau” explica Susagna Escardíbul, que deixa clar que ‘EnCORatja’t’ “és un projecte des del lleure però aplicable a qualsevol àmbit educatiu”.

Oferir nous referents

Aquesta proposta educativa, desenvolupada des de la metodologia de la coeducació, ve acompanyada del recurs ‘La Carlota s’enCORatja’, que compta amb cinc relats inèdits de l’escriptora i feminista Gemma Lienas. Els contes plantegen qüestions com l’assetjament entre iguals, l’empatia i el coratge, la necessitat de respectar les diferències, les relacions abusives en la parella i el ciberassetjament. Històries que, segons Escardíbul, “ens ajuden a reflexionar i compten amb finals oberts perquè infants i joves s’hi puguin implicar”. El fet que els relats siguin protagonitzats per la Carlota, un personatge molt conegut creat per Lienas, contribueix també a oferir un altre referent a noies i nois.

A banda, d’aquest recurs, el projecte comprèn un seguit d’activitats i propostes d'acció social que es desenvolupen al voltant de tres eixos: ‘Amistat i convivència’, ‘Violència zero’ i ‘Gènere, diversitat afectiva i sexual’, i que permeten treballar les emocions, les relacions interpersonals, la resolució dels conflictes mitjançant el diàleg, analitzar críticament els models afectius dominants a través de cançons d’amor o qüestionar estereotips de gènere mitjançant dinàmiques de joc, entre altres qüestions. 

El Movidic, la gran trobada dels esplais
 

La presentació del’’EnCORatja’t’ es va fer el 16 i 17 de setembre a Montesquiu en el marc del Movidic, la trobada anual que dona el tret de sortida a l’inici de curs dels esplais de la Federació Catalana de l’Esplai.

Durant l’esdeveniment, que va comptar amb la participació de prop de 300 monitors i monitores, es va celebrar la taula rodona “Per què educar en i per la igualtat? Reptes i claus’, en la qual van prendre part Gemma Altell, directora tècnica de Fundació Surt, Núria Solsona, experta en coeducació, Mar Joanpere, del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats-CREA de la Universitat de Barcelona, i Vicent Borràs, vicepresident de l’Associació de Famílies LGTBI. 

Altell va reflexionar sobre el fet que les dones estiguin incorporant valors associats a la masculinitat mentre que no passa el mateix a la inversa; Solsona va posar en relleu la necessitat de fer reflexions crítiques i personals sobre “actituds personals que tenen biaix en temes de gènere”; Joanpere va assenyalar la major tolerància cap a la violència que s’estava donant entre la gent jove, i Borràs va reivindicar la importància de visibilitzar i normalitzar el col·lectiu LGTBI per comptar amb més models de referència.