Pere Martínez: “Saber acceptar punts de vista diferents és un gran aprenentatge com a mentor”

En Pere Martínez ha decidit compartir el seu temps amb un jove extutelat. Normalment es troben una tarda a la setmana. De vegades passegen pel barri del Raval, i d’altres mantenen una conversa per ajudar-lo a millorar l'expressió oral. Les trobades que de manera voluntària té en Pere amb ell tenen un objectiu: establir una relació informal i acompanyar al mentorat en la millora de la seva ocupabilitat. Aquesta és la raó de ser del projecte ‘MentorHabilitats’, una iniciativa de mentoria laboral coordinada per l’entitat Punt de Referència.

Abans de ser mentor i voluntari, en Pere ha treballat per diferents bancs, però a partir de l’any 2000 va decidir fer-ho per compte propi. Es dedica a l’assessorament financer, i tot just, el fet de col·laborar amb ‘MentorHabilitats’ el fa connectar amb realitats molt diverses a les que es troba a la seva feina. Assabentat per una crida de voluntariat de la Universitat de Barcelona, ja fa gairebé un any que està involucrat en el projecte.

En què consisteix MentorHabilitats?

Consisteix a acompanyar joves que acaben de sortir de centres tutelats per la Generalitat i ajudar-los a descobrir les seves capacitats. L’objectiu és treballar una bona inserció social del jove centrada en la recerca d’una feina.

I tu hi col·labores voluntàriament.

Jo sóc una peça més del puzzle, ja que els joves tenen el suport de tot un equip de seguiment i de professionals que coneixen la seva feina. Els voluntaris els ajudem intentant ser una referència per a ells. El que fem és buscar complicitats, guanyar-nos la seva confiança i mirar de donar-los eines que facilitin la seva inserció al mercat laboral.

Com és el teu dia a dia amb el jove?

El dia a dia pot ser molt variat en funció de les seves necessitats. Hi ha joves que tenen una certa preparació i només cal treballar eines perquè puguin entrar amb més facilitat en el mercat laboral. En altres ocasions cal ser més pacient i esperar que tinguin un nivell de domini de la llengua. Les activitats que fem poden incloure fer un passeig per un barri, comentar els tipus de negocis que veiem, treballar la capacitat d’expressió i coses similars.

Però un bon dia vas decidir engrescar-te amb Punt de Referència. Què et va empènyer a fer-ho?

Vaig arribar a través de la Universitat de Barcelona. En general és cert que em sento més còmode fent tasques de voluntariat en camps que tenen relació amb la meva trajectòria professional. Aquest projecte, però, encaixava amb mi i em vaig apuntar. Vaig explicar a l'equip de coordinació de Punt què podia fer i també les meves limitacions. També els hi vaig fer saber que si podia ser d’utilitat, podien comptar amb mi.

Imagino que vas fer una formació, abans de començar.

La formació sempre és útil encara que tots tenim tendència a pensar que no ens cal. Ajuda a uniformitzar criteris, a crear una certa cohesió de grup, a donar una imatge relativament  coherent als joves i un munt de petits detalls que no surten en cap document. Dit això, nosaltres som persones, totes diferents; els joves són persones, totes diferents; i les situacions són canviants. Per tant la paraula clau és capacitat d’adaptació. I en qualsevol moment sempre comptem amb el suport de l’equip professional per donar consells o marcar directrius.

Què t’ha aportat aquesta experiència de mentoria social?

Un munt de coses. D’entrada és tocar de peus a terra. Per la meva feina estic molt més en contacte amb persones que viuen còmodament i sóc conscient que es tracta d’una bombolla. En segon lloc estic molt acostumat, també per la meva feina, a manar. El fet d’estar en un grup on cal integrar-se acceptant punts de vista amb els quals no sempre estàs habituat, és un gran aprenentatge. En tercer lloc, i no el menys important, destacaria el fet d’apreciar la importància de petites conquestes, que signifiquen una gran diferència per a les persones que confien en nosaltres.

Llavors recomanaries fer voluntariat amb el projecte?

No estic segur que les recomanacions en tasques de voluntariat siguin una bona idea. Jo miro de fer coses que sé fer i no tindria sentit per mi fer de voluntari en feines en les quals no me’n surto. Però és simplement el meu punt de vista. Quan em veig a mi mateix fent tasques de voluntariat intento aplicar tres criteris: M’agrada la feina i té sentit per mi? Tinc capacitats per tirar-la endavant i pots ser d’utilitat? Té un raonable rendiment social? Si la resposta a les tres preguntes també és afirmativa per una altra persona, li recomanaré que s’apunti com a voluntari en el projecte.