Les xarxes socials altruistes, una alternativa al negoci de les dades
Comparteix
Les dades dels usuaris de les grans plataformes tecnològiques com Google o Facebook es guarden a servidors i queden emmagatzemades. 
El mamut que vol esclafar l'ocell, el logo de la xarxa de microblogging Mastodon. 
Les xarxes socials convencionals permeten la interacció entre persones usuàries però a canvi fan negoci amb les dades.
Twister o Mastodon són dues plataformes no tan conegudes com les convencionals però més segures i lliures.
No seria cap secret afirmar que Facebook viu de les dades dels seus usuaris i usuàries. Tampoc costaria de creure apuntar que Instagram fa negoci amb els interessos i comportaments de la seva audiència. La informació i les dades, entregades a la publicitat de les grans empreses que volen fer arribar els seus productes a través dels recents mecanismes del màrqueting digital, s’ha convertit en un nou model de negoci que moltes xarxes socials no han volgut desaprofitar.
Twitter o Linkedin serien dos exemples més de xarxes socials convencionals o privatives que gràcies a la seva popularitat poden treure rendiment de la gran massa de seguidors que aglutinen, amb uns objectius purament comercials. Malgrat tot, més enllà de les plataformes que han creat una forta dependència entre la comunitat digital, existeixen xarxes socials altruistes o alternatives que, pel fet de no atraure tantes persones, compten amb més llibertat i seguretat ja que fugen de la lògica capitalista.
No obstant això, és cert que la manca de recursos econòmics i de finançament d’aquestes aplicacions fa que no puguin donar-se a conèixer tant com les que gaudeixen de més popularitat. A continuació es presenten algunes xarxes que també cerquen la interacció entre persones, però sense fer negoci amb les dades del conjunt de seguidors.
És una xarxa social que imita el model de microblogging de Twitter. A diferència de l’eina de l’ocellet, permet fer servir més caràcters, ofereix menys publicitat i millora la seva configuració pel que fa a la privacitat. El mur de la xarxa social és cronològic i el disseny de la interfície és més ètic, sense que et mostri allò que més t’agrada controlant com interactues.
De software lliure, aquesta xarxa social permet la col·laboració d'equip desenvolupador extern perquè puguin interactuar amb el sistema. El seu funcionament vindria a ser similar a Facebook, ja que consisteix en publicar text i fotografies i compartir-ho amb la resta de públic. No obstant això, el seu lloc web encara està poc treballat i es recomana baixar-se aplicacions d’escriptori com Pumpa o Dianara.
Una altra xarxa social descentralitzada i lliure, similar a Twitter, però amb més garanties. Per exemple, compta amb una opció avançada que permet no revelar l’adreça IP de qualsevol usuari. A més, quan s’envia un missatge privat a un usuari o usuària, Twister xifra aquest privat fent servir un algoritme perquè ningú pugui accedir al mateix. Com les altres, la seva informació i la dels seus usuaris no passen pels servidors d’una empresa.
Diaspora és una xarxa social amb un funcionament similar a Facebook i a les grans plataformes convencionals. La informació també s’organitza a través d’etiquetes i, a diferència de les grans xarxes, quan una informació s’esborra, les dades no queden guardades en cap servidor, sinó que realment desapareixen respectant l’acord que van prendre el 15 de juny del 201 els ministres de Justícia de la Unió Europea en el qual reconeixen el dret a l’oblit.
La xarxa Confide és una alternativa a Snapchat, la plataforma de missatges efímers de moda entre el jovent. En el cas de Confide, els missatges poden llegir-se sense límit de temps i posteriorment desapareixen. A les comunicacions entre usuaris fa servir un llenguatge encriptat perquè aquestes no siguin interceptades i no dóna la possibilitat de fer captures de pantalla d’un missatge sencer.
Afegeix un nou comentari