Teresa del Hoyo: “Vinculem el jovent amb la memòria, per comprometre'ls amb la pau”

Com va néixer l’Amical Ravensbrück?

L’any 2005 vam visitar Ravensbrück en commemoració del 60è aniversari de l’alliberament del camp. A la tornada, la Neus Català va decidir fundar l’entitat per tal de complir amb la promesa que havien fet les dones supervivents, donar testimoni del que va succeir per a que no tornés a passar.

Quina missió té l’entitat?

L’objectiu de l’Amical Ravensbrück és investigar per tal de trobar les dones espanyoles que van ser deportades al camp de concentració i així donar a conèixer la seva història. Per nosaltres és important transmetre el missatge i donar relleu generacional, ja que les veus de les supervivents ja s’estan apagant.

Per què és important explicar aquesta història?

Treballem fonamentalment per vincular les joves generacions amb la memòria i comprometre-les amb la cultura de la pau, per tal de que el que va succeir no es repeteixi. José Saramago deia: “Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir.”

És fàcil transmetre aquest missatge a la gent jove?

La gent jove que està motivada per la història i que s’interessa, sap què va passar i de què va. Hi ha molt material sobre la segona guerra mundial: pel·lícules, llibres, etc.

Nosaltres pensem que és fonamental donar testimoni del que va passar a Ravensbrück i per això tenim diferents maneres d’explicar-ho. Tenim una exposició itinerant i diversos documentals on supervivents del camp expliquen la seva experiència. A més, organitzem xerrades complementàries als documentals on expliquem com era la vida al camp i atenem les preguntes que sorgeixen. Això ho hem fet a escoles, centres cívics o, fins i tot, presons. Quan els testimonis reals, sobretot a través dels documentals, expliquen les seves experiències, creen molt més impacte als joves que quan ho fem nosaltres mateixes.

El Comitè Internacional de Ravensbrück va ser reconegut el 1987 per l’Assemblea General de Nacions Unides com a entitat ‘Missatgera de la Pau’.

Així va ser. a casa nostra, la Neus Català, fundadora de l’Amical, va formar part a títol individual i sense cap ajuda, del Comitè Internacional. Normalment, per assistir als comitès les entitats rebien ajudes, però en el cas de la Neus ella sempre ho va pagar de la seva butxaca, i ho va fer per mantenir viu el record de les espanyoles que van morir allà.

Què és la pau?

Actualment, els més joves pensen que la pau forma part de la normalitat, sempre que hagin nascut i visquin en un país de la Unió Europea. Però no és cert, tenim exemples propers com Ucraïna, on la pau fa un temps que no existeix. 

Actualment, qui forma part d’Amical Ravensbrück?

Aproximadament, unes 50 persones. Algunes son totalment anònimes i altres son mes mediàtiques com la Neus Català (Fundadora i Presidenta d’Honor vitalícia), l’Anna Sallés, actual Presidenta executiva, la Marina Rossell Vicepresidenta i altres com el Federico Mayor Zaragoza, la Pilar Aymerich, l’Antonina Rodrigo, Joan Saura o Manuela de Madre, entre altres,  que son membres del Comitè d’Honor.