Josep Torrico: “Tenir un treball ja no permet sortir de l’espiral de pobresa”

Josep Torrico és el director de la Fundació Marianao i un dels ponents que ha participat avui al debat ‘El paper del Tercer Sector en la construcció comunitària d’una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora’, en el marc del VI Congrés del Tercer Sector Social.

 

A quins reptes s’enfronta el tercer sector en la construcció comunitària d’una ciutadania transformadora?

El tercer sector ha d’anticipar-se per atendre els reptes que tenim a les ciutats i als territoris. Amb el sorgiment de noves realitats i pobreses (els ‘mena’, l’envelliment, l’aïllament social...) ens veiem abocats a construir aliances, perquè les entitats per si soles no podran fer front a les necessitats de la societat. Calen sinergies amb altres entitats, institucions i empreses.

 

Les pobreses estan augmentant?

S’ha d’analitzar com han incrementat les desigualtats socials i com afecta a la situació de les persones. Segons el coeficient de Gini, que mesura les desigualtats dels països, l’Estat espanyol és el tercer país amb més desigualtats de la UE, després de Romania i Macedònia. El 15% de les llars espanyoles en les quals treballa un dels seus membres continua vivint en la pobresa. Fa uns anys, el treball garantia unes mínimes condicions de vida. Ara, el factor treball no permet sortir de l’espiral de la pobresa.

 

Fa un any, des de la fundació que dirigeix van posar en marxa el projecte Nexes d’acompanyament a persones amb alt nivell d’exclusió social. Han atès un total de 29 persones. Quin balanç en fa d’aquest primer any? 

Aquest projecte era molt necessari. Tot i que estem molt acostumats a atendre persones amb especials dificultats, el disseny dels serveis fa que sempre hi hagi persones que no s’acaben de vincular. Moltes vegades per l’estructura dels servei, per la selecció del perfil d’entrada... Hi ha persones que estan en una situació de tanta fragilitat que no estan en condicions ni de vincular-se al servei. Nexes vol que les accions s’adaptin a la singularitat de la persona. Hem atès sobretot persones que viuen al carrer o que viuen en entorns d’addiccions.

 

Com aconsegueixen vincular aquestes persones al servei?

En la majoria de serveis hi ha molts professionals treballant a l’entorn d’una persona, però sovint tenen plantejament diversos. Amb Nexes hem volgut que hi hagi un únic referent que generi el vincle amb la persona. Això ens ha permès atendre la gent al seu domicili, al carrer... allà on sigui. Si no venen a la Fundació Marianao, hem de fer el possible per anar-los a veure i activar les ajudes i els subsidis necessaris.

Continuarà l’any vinent? Amb alguna novetat o algun nou objectiu?

Ara tenim una educadora a temps complet, entrant i sortint de l’entitat, i connecta el territori als recursos. La previsió és que continuï. El plantejament és seguir amb el projecte perquè hi ha una valoració molt positiva del recurs d’aquest any.

 

Participeu al projecte Giving Tuesday amb una iniciativa que pretén recaptar 4.500 euros per ajudar a pagar durant un any una part del lloguer i l’acompanyament social de dos homes amb problemes de salut mental. Quina resposta esteu rebent? Quants diners heu recaptat ja?

És una iniciativa que estem impulsant amb la Fundació Hàbitat3. Era una necessitat que havíem de cobrir. A partir de l’experiència que Hàbitat3 ens aporta en gestió d’habitatges socials i de la nostra experiència en inclusió comunitària, vam veure la possibilitat de crear el projecte, que va néixer fa un any i mig. Ens vam trobar amb la dificultat de fer-lo sostenible. Fins ara tenim 1.500 euros recaptats, un 30% del que necessitem. Amb això podem garantir quatre mesos de lloguer i acompanyament educatiu. Les dues persones que viuen a un pis tutelat de Marianao paguen un lloguer molt baix i el que volem és poder sufragar la resta del cost del lloguer ordinari.

 

És el primer cop que participeu al Giving Tuesday?

És la quarta ocasió. En edicions anteriors vam participar amb la campanya de venda de bosses Printing Freedom, que encara està en marxa i que dona suport a la reinserció de les persones preses.

 

Com va sorgir la Fundació Marianao?

És una entitat de base local i comunitària. Neix el 1985 al barri de Marianao de Sant Boi arran de l’ocupació d’un immoble d’habitatges que havia quedat abandonat. Moltes de les persones que van participar en l’ocupació són veïns i veïnes del propi barri. És un exemple d’apoderament ciutadà, d’una iniciativa sorgida d’un grup de joves compromesos que reclamaven espais per atendre els infants. Era un edifici de cinc plantes buit que es va rehabilitar. La gent del barri ho viu com un espai apropiat per la gent del barri on es desenvolupen més de 30 projectes en l’àmbit de l’atenció a la infància, intervenció en salut mental, atenció a joves....

 

Destaquen pel model d’intervenció social i comunitari de l’entitat. Què és el que us fa ser referents a Catalunya en aquest àmbit?

Les virtuts de la nostra entitat tenen a veure amb l’autenticitat. No és només un projecte professional sinó un projecte comunitari, de barri i amb les persones. També destaquem per la lògica de l’enfocament local. Tot ho concentrem al nostre barri, hem estat molt prudents respectant la missió original. No trobaràs la Fundació Marianao fent una acció a Cerdanyola. A més, no tenim un model assistencialista. Volem transformar la societat per acabar amb les desigualtats, promovent la cultura de l’emancipació i implicant-los en la cerca de respostes... Les actuacions van més enllà de l’atenció a les persones. Volem enfortir la comunitat.

 

Heu rebut diversos premis, l’últim dels quals va ser per al projecte Vente Pa’ Ká’ (VPK), que consisteix en un programa d’oci juvenil alternatiu gestionat pels joves de Sant Boi. De quina manera participen els joves en aquesta iniciativa?

Aquest projecte encara està en actiu i és un dels més reconeguts de la Fundació Marianao. Té un seguit d’elements que el fan molt singular. Va néixer davant la necessitat de tenir una oferta d’oci més enllà de l’oci convencional de bars i restaurants. Vam impulsar un curs de dinamització juvenil i els propis participants van mapejar el territori i van detectar les necessitats del barri. Ara mateix hi treballen cinc persones i totes tenen menys de 30 anys. És una iniciativa que també genera treball de qualitat per als joves. És una proposta accessible i gratuïta, oberta a qualsevol perfil de públic. Més de 1.500 joves participen en alguna de les activitats organitzada per VPK en cada edició. S’ofereixen 70 tallers, sobretot culturals i esportius.

 

Com ha evolucionat el nombre de persones en situació o en risc de vulnerabilitat al Baix Llobregat?

El problema és que no tenim aquestes dades. El que és segur és que Sant Boi és una de les ciutats més pobres de la comarca, quant a nivell de renda disponible. És una situació crònica.

 

Quins projectes de futur té amb la Fundació Marianao?

Volem fer sostenible any rere any el projecte. Vivim a cop de subvenció. Cada any hem de fer mans i mànigues per aconseguir finançament. Treballem per a la protecció de la infància cada vegada més. Els informes parlen de les dificultats de les famílies i de l’impacte en pobresa infantil. Tenim l’evidència claríssima, perquè s’estan atenent molts infants a la casa. Volem potenciar el que te a veure amb l’àmbit de suport a les famílies, centre obert... Volem atendre de manera prioritària la infància i la joventut. Ja ens estem acreditant com a escola de noves oportunitats (nois que han abandonat els seus estudis).