Llums i ombres dels drets LGTBI a l’Àfrica

Àfrica és el tercer continent més gran del món, amb 54 països i una diversitat enorme de cultures, ètnies, religions, llengües i reconeixement dels drets de les persones LGTBI.

Aquesta diversitat de reconeixement o persecució del col·lectiu de persones LGTBI mostra petits avenços però també notícies esfereïdores i preocupants.  Actualment hi ha 72 estats al món on encara existeixen lleis que criminalitzen i persegueixen l’homosexualitat, 24 d'aquests estats són a l’Àfrica. Pan Africa International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (PAI), és la federació africana pels drets LGTBI membre d’ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association).

En 12 estats d’Àfrica encara hi ha en vigor lleis que limiten la llibertat d’expressió en matèria d'orientació sexual i identitats trans. En 2 d’ells, Mauritània i Sudan, encara es penalitza amb la pena de mort. 11 estats africans segueixen limitant, per llei, la participació a la societat civil de les persones LGTBI.

Angola ha estat el darrer país africà que ha despenalitzat l’homosexualitat i ha creat legislació en la que es prohibeix la discriminació per orientació sexual. El Codi Penal vigent, post colonial de 1886 i reformat l’any 1954, penalitzava fortament les relacions entre persones del mateix sexe i ho recollia com a “actes contra natura”.  El procés de derogació va començar l’any 2014 i ha culminat aquest mes de febrer. El col·lectiu LGTBI angoleny va treballar per aquesta derogació no tant per la persecució penal com per la gran discriminació social i la negació de drets fonamentals que patien les persones LGTBI.

A Kènia trobem l’altra cara de la moneda. El tribunal superior de Kenya va posposar recentment la decisió sobre la despenalització de les relacions homosexuals. En aquest país, des de 2014 es compten 1.500 agressions LGTBIfòbes i 534 detencions per mantenir relacions entre persones del mateix sexe. Cal destacar que el mateix Tribunal Suprem l’any 2016 va dictaminar que els exàmens anals forçats i les proves forçoses de VIH i hepatitis B d'homes sospitosos de conducta sexual d'un mateix sexe són constitucionals.

L’arbitrarietat amb la que actuen alguns estats contra el col·lectiu el fa vulnerable i la visibilitat es viu com a necessària i perillosa al mateix temps. La violència i estigmatització de les persones LGTBI a l’Àfrica segueix sent un tema preocupant i quotidià, tant per part de l’estat com de la societat.

A Tanzània, per exemple, l’any 2017, el viceministre de Salut va amenaçar de donar a conèixer noms de persones LGBT. Anteriorment ja havia prohibit projectes de divulgació de VIH per a homes gais, en aquest sentit cal destacar que el 30% d’homes gais viuen amb el VIH. A Uganda, l’any 2016, durant la celebració de l’Orgull LGTBI es va fer una batuda en base a la llei antihomosexual aprovada el 2014. A Ghana, la Coalició Nacional per als Drets Sexuals Humans i els Valors Familiars (formada pels tres grans organismes religiosos de Ghana, representats pel Consell Cristià de Ghana, el Consell Musulmà de Ghana i la comunitat d'Amadhiya ) ha impulsat un projecte de llei al Parlament per criminalitzar l'homosexualitat. Les violacions correctives de lesbianes són una constant en alguns països africans, sent Sud-àfrica un dels països on més es practiquen.

La persecució, maltractaments, estigmatització i discriminació empenyen les persones LGTBI a la precarietat i l’exclusió social o a fugir demandant asil. Actualment hi ha 3’1 milions de persones demandants d’asil al món, protegides per l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Pel que fa a les persones LGTBI, el punt 23 dels principis de Yogyakarta -vint-i-nou principis sobre l’aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere- recull els drets i recomanacions específics al respecte.