Maddalena Falzoni: "Hi ha hagut molts intents d’utilitzar el copyright com a excusa per controlar Internet"
Comparteix
Maddish és cofundadora del projecte Xnet. El Parlament Europeu va aprovar al març una normativa sobre copyright que els països membres de la Unió Europea han d'aplicar en un termini de dos anys. Ens explica les seves repercusions.
Abans d'entrar en matèria, ens pots explicar què és Xnet i quina és la seva missió?
Xnet és un col·lectiu d’activistes que va néixer al 2008 sota el nom d’EXGAE, que vam haver de canviar perquè SGAE va amenaçar amb un plet de marques i patents, probablement perquè sortíem a Google abans que ells -diu amb un cert to d'ironia-.
Vam començar amb el tema de drets d’autor i abusos comesos per les entitats de gestió com SGAE. Hem treballat a fons el tema i posat a disposició de tothom els recursos legals que feiem servir en aquest àmbit perquè n'hi ha molt de desconeixement. Amb el temps hem anat ampliant l’àmbit a tot allò que té a veure amb els drets digitals: privacitat, seguretat...
Xnet està constituïda com a entitat?
Xnet és un projecte d'activistes que treballa partint d'una entitat que també es dedica a moltes altres coses, des del teatre fins a la investigació. A més jo vaig fer com un 'spin-off', Maadix, per investigació tecnològica i serveis en temes de protecció i privacitat, ja que existeixen poques solucions tecnològiques per oferir a les persones eines alternatives que sí que la respectin. Maddix és un projecte de tecnologia que sí que té una altra entitat jurídica com a proveïdor de serveis.
Sembla que Internet s'està allunyant de la idea inicial de ser una xarxa lliure, horitzontal i democràtica. Què va passar al Parlament Europeu a finals del mes de març?
Es va aprovar finalment la directiva del copyright que ha estat molt criticada per especialistes en Internet i activistes. Això es deu en part al desconeixement del tema, doncs molts parlamentaris i parlamentàries que la va votar pensaven que anava en contra de Google. Però també es deu a la pressió dels lobbys.
Van ser aprovats diversos articles, però entre aquests els més importants són dos: un d’ells obliga de facto a les plataformes a les quals pugen continguts els usuaris i les usuàries a aplicar filtres que comproven en unes bases de dades que els arxius pujats no estiguin protegits per copyright. L’altre article és un impost sobre els enllaços en benefici dels grans 'mass media'. És a dir: qui vulgui enllaçar un dels seus continguts haurà de pagar quantitats demencials. Per exemple a Meneame els estan demanant molt més del que guanya en tot l'any. Hi ha hagut molts intents d’utilitzar el copyright com a excusa per controlar Internet.
Podríem considerar els filtres automàtics per comprovar el copyright de continguts pujats a la Xarxa, i que hauran d'aplicar les plataformes, com a mecanismes de censura prèvia?
Totalment, perquè s’està considerant que tu potencialment estàs fent una cosa il·legal, no existeix la presumpció d’innocència. Això d’una banda. D’altra, està demostrat per diversos estudis que una societat que sap que està controlada tendencialment aplica com una mena d'autocensura perquè també sap que existeixen sancions.
I tot això està pensat per afavorir o defensar un sector que està en decadència total, que no ha sabut actualitzar-se, que es segueix basant en el valor de la còpia i que està aportant molt poc contingut a la Xarxa. Qui realment hi puja continguts és la gent.
A més de la restricció de la llibertat d'expressió que suposa la nova directiva, també se'n deriven altres problemes de tipus més tècnic com ara el fet que els filtres automàtics no estan encara prou desenvolupats i donen lloc a molts falsos positius. Ens ho expliques una mica?
Això és molt important. Youtube, abans de ser adquirit per Google, contractava una empresa externa que s’encarregava de controlar que no hi hagués infracció de copyright. Quan Google va comprar Youtube va desenvolupar el seu propi algoritme per fer-ho.
Què passa doncs? Els algoritmes tenen un marge per evitar possibles elusions degudes a modificacions que puguin fer els usuaris i usuàries en continguts protegits. Aleshores, si tu estàs pujant un vídeo d’una manifestació en què sona per exemple Justin Bieber, aquest cantant es converteix en el protagonista i fan fora el vídeo.
I que hi ha sobre els aspectes econòmics?
Aquestes tecnologies per detectar infraccions del copyright a més de ser imperfectes són caríssimes. Aleshores moltes plataformes petites no se les podran permetre, i això suposa que hauran de tancar, augmentant d'aquesta manera la posició monopolística d’aquelles que sí que poden.
I encara més: aquests filtres han de ser capaços de poder filtrat tot tipus de continguts, com ara text, àudio, vídeo, codi... Això complica la cosa encara més a les plataformes petites.
Però tinc entès que les plataformes petites estan exemptes d’aquesta obligació...
Només els primers tres anys. Si en aquest termini de temps no t'has transformat en monopoli gegant, doncs...
A un nivell general, en quina situació es troba actualment la llibertat d’expressió?
La llibertat d’expressió des de temps molt antics sempre ha estat un perill per al poder. Tal i com està avui en dia el protocol HTTP, que permet transferir pàgines web, no es pot considerar Internet com una xarxa de xarxes distribuïdes, però afortunadament hi ha moltes persones que estem treballant perquè la tecnologia mateixa garanteixi aquestes llibertats.
Aleshores hi ha varis aspectes en què la societat por incidir per defendre els nostres drets de llibertat d’expressió, d’accés a la informació, etc. D’una banda estan els lobbys, i d’una altra la gent i les tecnologies que s’estan dissenyant perquè siguin incorruptibles.
I de tot això que ens estàs explicant, quin nivell d’informació o de consciència existeix a la societat?
No tota la societat rep la informació adequada per entendre com pot protegir l'Internet i mantenir la llibertat global o holística de les eines, de les xarxes... De fet es fan molts esforços per part del statu quo perquè aquesta informació no arribi. Som nosaltres, la societat civil, que hem de crear consciència d’aquesta importància, tenint en compte quin és el nostre interlocutor.
Hi ha molta feina a fer. Per exemple, a la meva filla de 15 anys no li importa que les plataformes coneguin les seves dades. Les noves generacions estan creixent amb Gmail i tots aquests serveis, que per a aquestes és el normal, i pensen que Internet acaba aquí, i per descomptat n'hi ha molt més.
Hem d’estar molt atents i atentes, perquè estan creixent amb tot això i coneixent una Internet diferent a la que nosaltres hem conegut.
Pots seguir la Maddish al seu compte de Twitter. També pots ampliar informació al web d'Xnet sobre la nova directiva i sobre els filtres automàtics de continguts pujats a la xarxa.
Afegeix un nou comentari