Mireia Roura: "Els reptes ambientals i socials són enormes, cal intercooperar"

El documental 'Comprar, Tirar, Comprar'  va deixar  palès el mal a les persones i al medi ambient que provoca l’anomenada 'e-waste', un problema creixent que l’any 2018 va prendre la forma de 50 milions de tones de deixalles electròniques, una quantitat equivalent a 4.500 torres 'Eiffel'.

El primer informe de les Nacions Unides assenyala que només el 20% dels dispositius electrònics que consumim anualment es recicla correctament. La pèrdua d’aquest 80% no és trivial: té conseqüències ambientals i socials i econòmiques.

L’any passat es van llençar als abocadors 55.000 milions d’euros en matèries primeres que eren recuperables. En aquest sentit , eReuse.org planteja una solució innovadora que intenta allargar la vida dels productes electrònics retenint el màxim temps possible el valor de les matèries primeres en circulació i assegurant el reciclatge per recuperar-les.

Com funciona eReuse?

eReuse és una solució tecnològica que ajuda el mercat de segona mà dels dispositius electrònics a generar valor econòmic, ambiental i social. El software que desenvolupem ajuda els reparadors i reacondicionadors a restaurar o reparar ítems informàtics amb una certificació de qualitat de cara al públic consumidor i amb traçabilitat fins al reciclatge.

Intenteu augmentar aquest percentatge tant petit de reciclatge a través de la traçabilitat, doncs?

Sí. Estem desenvolupant tecnologies en ‘blockchain’ per implementar un depòsit de retorn, de tal manera que, el consumidor d’un aparell electrònic restaurat, mitjançant el nostre software, recuperi un depòsit quan porti el dispositiu a un Punt Verd. Volem tornar al sistema antic, per exemple, de les ampolles de vidre. Quan les retornaves, se’t tornaven uns diners i, per tant, estaves incentivat a fer-ho.

El reciclatge és només un dels problemes...

Efectivament. Hem de tenir en compte que el reciclatge està molt bé, però és la tercera de les 3R (reduir, reutilitzar, i reciclar). De fet, és un concepte que prové de la nostra economia lineal de comprar, usar i llençar prematurament. Encara que recicléssim tot el que produïm, la nostra petjada de carboni es rebaixaria un 1,6% de cara al 2030. Una xifra totalment insuficient per evitar el punt de no retorn climàtic.

I a quins altres obstacles us afronteu també?

A tots els associats a la cadena de fabricació: s’estan extraient matèries primeres no renovables, algunes de les quals alimenten guerres a països on imperen les condiciones de semiesclavitud, com la del Congo amb el coltan. Aquestes matèries són reciclades prematurament a causa de les vàries obsolescències que imperen al sistema.

Hi ha mercat de segona mà de dispositius electrònics?

A països com a França, el consum d’ítems electrònics de segona mà s’està acostant al de primera mà. Aquí, és un mercat que cada vegada té més embranzida. A més, hi ha noves generacions més conscienciades, amb pensament més crític, que comencen a demandar productes responsables i de segona mà.

Quins principis de la economia circular apliqueu com a eReuse?

La intercooperació és la clau de l’economia circular. Els reptes socials i ambientals són enromes, massa grans perquè una sola entitat els pugui afrontar. A Catalunya, on va néixer el projecte, portem molts anys creant ecosistema. Després de remar molt, hem aconseguit que Barcelona Activa i l’Ajuntament de Barcelona doni els equips amortitzats a un circuit on vàries entitats cooperem per restaurar i distribuir a entitats sense ànim de lucre.

I un cop distribuïts, què passa?

Aquestes usuaris finals paguen un preu orientat a costos que permet que el circuit sigui sostenible. El circuit es guia per un sistema de compensacions pactat i basat en el procomú. És a dir, és una estratègia descentralitzada on es cerca un ‘win to win’.

He vist que la solució que oferiu és en software lliure. Per què creieu que utilitzar tecnologies en codi obert ajuda a l’economia circular?

Perquè l’ús de codi no privatiu permet un desenvolupament comunitari que provoca que la tecnologia es pugui replicar més fàcilment. Desenvolupar tecnologies en codi obert, de dades obertes, també és clau per a nosaltres i és un segon principi que apliquem de l’economia circular.

També esteu evolucionant cap a la venta de serveis i no de productes?

Efectivament. El tercer principi que apliquem és el de la servitilització. És a dir, no vendre el producte sinó el servei. És com 'Philips' a l’aeroport de 'Shiphol' (Holanda). L'empresa ven llum, no bombetes i, per tant, ja es preocupa que les bombetes durin el màxim temps possible. En el nostre cas, incorporem solucions innovadores, com la virtualització, per donar sortida a PC amb baixes prestacions. No venem equips sinó la solució i les entitats paguen per l’ús de les màquines. 

A banda de Catalunya, a on més us esteu replicant?

A Madrid s’ha llençat Sempiterna, una plataforma promoguda  per actors locals que estan utilitzant el nostre software i els procediments en obert que es van dissenyar al circuit de Catalunya.  Hi ha iniciatives arreu del món en diferents fases de gestació amb les quals hi estem col·laborant.